ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

«ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR»

«És quan dormo que hi veig clar» està escrit per Josep Vicenç Foix i Mas. Aquest autor va néixer a Sarrià el 28 de gener de 1893 i va morir el 29 de gener de 1987. Va ser un poeta, periodista i assagista català. Va començar la carrera de dret, però la va abandonar pel seu amor a la literatura. Al 1927 publica «Gertrudis», un llibre de prosa poètica. Després d’un llarg període de silenci, l’any 1947apareix la seva pprimera obra poètica, «Sol, i de Dol». Foix combina la trdició catalana i la combina amb les noves idees, les quals les adopta com originalitat.

L’any 1953, Foix va publicar «On he deixat les claus...», obra a la qual pertany «És quan dormo que hi veig clar». És un poema avanguarda i és un clar exemple d’obra surrealista, perquè utilitza elements imaginatius i mostra els sentiments més personals de l’autor. Va ser escrit al final de la Guerra Civil d’Espanya en 1939.

Fins al final de la Segona Guerra Mundial, Europa va viure una gran multiplicació de moviments plàstics i literaris que manifestaven una actitud contra el món burgés. Aquests moviments es van moure per àmbits de geografia francesa i va haber una sèrie de característiques comunes. A Catalunya els primers avantguardismens van tenir un aire cubista i futurista.

És un text poètic el qual podem dividir en tres estrofes. Cada estrofa parla d’un tema diferent. Podem veure que la primera parla sobre el lloc en el qual es mou, a prop del mar, concretament al Port de la Selva. En la segona estrofa es descriu a ell mateix, mentre que a la tercera estrofa trobem moltes imatges del sexe femení com les petxines o les perles, però també podem interpretar com ens porta al món dels somnis i com en aquell món es veu tot amb més claredat, ja que es pot creure en coses irreals.

El somni de l’esperança cap a la llibertat és el que podem concloure com a tema central d’aquest escrit. També podem apreciar uns altres subtemes com poden ser la identitat de nació o l’orgull cap al seu país.

En el tema de mètrica, el poema està compost per 30 versos, que es divideixen en tres estrofes de 10 versos cada una. Trobem versos heptasíl·labs, és a dir, de set síl·labes. La rima d’aquest poema és consonant i és encreuada (7a7b7a7b7a7b7b7a7a7b).

«És quan dormo que hi veig clar» és un poema on abunden els recursos literaris. Per començar trobem una anàfora. Totes les estrofes comencen per «És quan...», com podem apreciar els següents exemples: «És quan plou que ballo sol» (vers 1), «És quan ric que em veig gepic» (vers 11) i «És quan dormo que hi veig clar» (vers 21). En el vers 2 podem veure que l’autor continua amb una enumeració.

També podem veure que hi ha tres metàfores. La primera la veiem en el 16 quan diu «Planto la meva bandera». Aquí ho interpretem com a signe polític i vol expressar que se sent orgullós de la bandera del país on es troba, el país on va néixer. La segona metàfora que trobem és en el vers 18, «Mato el monstre que no dic». Com es troben al final de la Guerra Civil podem interpretar que el «monstre» es refereix a les persones que han ocupat la seva terra. I per últim, en la tercera estrofa veiem l’última metàfora. «Visc al cor d’una petxina» el vers 24.

Entre els versos 5 i 6 trobem una personificació, «Un ocell fa un giravolt i treu branques una mata». També podem veure dos epítets. Un en el vers 8, «És un ample gira-sol» i un altre en els versos 22 i 30, «Foll d’una dolça metzina». Per últim podem destacar dues antítesis. «És quan dormo que hi veig clar» en el vers 21 i «Foll d’una dolça metzina» en el vers 22.

Per últim també podem apreciar que cada estrofa comença i acaba amb dos versos iguals.

En conclusió, Foix és un dels autors més destacat en la literatura catalana i es veu que se sentia orgullós de la seva terra. També podem destacar que és un poema amb molts recursos literaris i és un escrit que recomano sobretot per a les persones que li agraden somiar i lluitar pels seus somnis.

Petit diccionari:

• Revolt: Desordenat.
• Giravolt: Volta completa.
• Era: Espai de terra.
• Gepic: Persona que té gep.
• Masovera: Persona que explora una terra i viu allà.
• Garric: Arbust semblant a una alzina.
• Foll: Boig.
• Comellar: Espai de terra ample.
• Jaç: Qualsevol cosa per jeure-hi al damunt.
• Só: Sóc.
  
  
  Noèlia Salazar