SÚNION! T'EVOCARÉ DE LLUNY

"Súnion! T’evocaré de lluny" de Carles Riba:

Autor:

Carles Riba  va néixer a Barcelona a l’any 1893, i va morir al 1959. Va ser un important poeta, narrador, crític literari, traductor i acadèmic. Va treballar de catedràtic de grec i va ser membre membre de l'Institut d'Estudis Catalans i vicepresident de la primera Institució de les Lletres Catalanes, de l'època de la República. S'exilia el 1939 a causa de la guerra civil espanyola. A l'exili francès, i també a Barcelona des del seu retorn el 1943, tradueix autors clàssics per a la Fundació Bernat Metge, de la qual arriba a ser director. Forçadament allunyat de la vida pública, esdevé el mestre de les noves generacions.

La seva producció poètica compta amb el Primer llibre d'Estances (1919), el Segon llibre d'Estances (1930), Tres suites (1937), Elegies de Bierville (1943), Salvatge cor i Esbós de tres oratoris (1953).

Carles Riba pertany al moviment del noucentisme, aquest és una corrent cultural i literari de signe clàssic, que es caracteritza pel seu afany de modernitat i d’europeïtzació de la cultura catalana, supòsit que el fa coincidir amb el modernisme.

Poema:

Aquest poema pertany al llibre Les Elegies de Bierville (1943), aquest va ser escrit durant l’exili així que tot el llibre té un to melancòlic i d’enyorança.

Tema:

Tema principal: El tema del poema és l’antic temple de Súnion. Riba vetlla per l’exiliat i li fa conèixer la força de la llibertat que l’obre a l’esperança.

Per Riba, Súnion és el símbol de la cultura clàssica. Durant tot el poema, ens presenta el temple evocant la blancor de les columnes de marbre, el vent i el so del mar. Dalt d’un penya-segat, resistint les onades, fent referència al “seu Sol lleial”, per les precioses vistes d’uns paratges salvatges banyats per la llum daurada. (famós per les postes de Sol)

És una comparació entre la funció de guia pels mariners i el seu desig de tornar a la pàtria, donant-li el toc totalment enyorat i nostàlgic, i crec que donant-nos la sensació d’estar anant contra corrent (gràcies a l’estructura que accelera), que deu ser com se sentia l’autor, davant la impossibilitat d’un retorn.

Creu que pot afrontar totes les adversitats i com el mariner guiat per Súnion, també algun dia podrà actuar com a salvador per tornar a la seva pàtria, gràcies a la força del record del temple.

Estructura:

Aquest poema és un sonet, és a dir, té dos quartets y dos tercets. 2 parts. 1rs 7 vs descriu el temple de Súnion tal i com el recorda. Del 7vs al final, descriu la funció de far que guia al mariner perdut. La estructura és la següent:

• Primer quartet: Situació del temple, sentiments que té cap a ell i comparació de les seves situacions
• Segon quartet: Deteriorament del temple, li dona el símbol del far per guiar als mariners i per a ell mateix i Súnion es torna un far vital per el jo poètic
• Primer tercet: El temple li dona noves forçes al poeta per seguir lluitant i figura de l’exiliat, estava perdut i no veu bé el camí cap a la seva pàtria
• Segon tercet: Veu el temple com un bon recolzament però borrós, la veu poètica destaca el temple

Forma:

• Sonet.
• Versos anisosil·làbics 13,14.
• Rima lliure: ABAB CDCD EFE GHG.
• Interacció de feminisme i masculins.

• Forma de sonet: 14 versos art major: 2 quartets i dos tercets
• Possibilitat de rima assonant, en la fonètica : ABAB CDCD EFE GHG (seguiria la rima d’un sonet anglès, poc probable)
• Possibilitat de versos lliures, amb rima ocasional, tot i que la rima típica d’un sonet italià seria de ABBA ABBA CDC DCD

Figures retòriques:

• V2= Personificació
• V3=Hipèrbole
• V4,9,10= Comparació
• V11,12= Encavallament
• V13= Al·literació
• V14= Paradoxa

Conclusió:

El poema ens transmet els seus sentiments de tristesa, per la pèrdua de la seva pàtria; a partir d’un temple (Súnion) amb el qual el poeta es sent identificat pel seu estat ruïnós.

Marc Núñez