L'ENCÍS QUE FUIG

"L'encís que fuig" de MARIA ANTÒNIA SALVÀ

Autora

Maria Antònia Salvà va néixer a Palma al 1869. Va ser la primera poeta moderna en català. Formada en l’ambient culte de la Renaixença mallorquina i es va donar a conèixer en la dècada del segle XIX, sota el mestratge de Miquel Costa i Llobera. La seva obra s’insereix en la temàtica rural de l’Escola mallorquina. Va estar influenciada per els seus mentors, Miquel Ferrà i Josep Carner. Els seus poemes estan basats en la contemplació de la natura, passa de la descripció a una interiorització bella i subtil, capaç d'evocar diversos estats d'ànim, i la pròpia subjectivitat. Com ha passat amb altres escriptores històriques, va tenir dificultats per els prejudicis contra la dona.

Anàlisi Extern

El poema de 5 estrofes de 4 versos cadascuna. Els versos son decasíl·labs d’ art major amb rima consonant ABAB.

Anàlisi Intern

El tema principal del poema és l’enyorança per la pèrdua de la bellesa, tant en si mateixa com tot allò que l’envolta.

1ª Estrofa: Descripció d’un paisatge, menciona la brevetat de la vida.

2ª Estrofa: Fa més descripció del paisatge i menciona a la joventut passada.

3ª Estrofa: Contraposició i enyorança.

4ª Estrofa: Contradicció respecte als seus sentiments.

5ª Estrofa: Dolor que perdura en ella.

Recursos Literaris

Apòstrofe: Boira que el cim (vers 1)

Epítet: Rous matinals (vers 5)

Personificació: misteri i bellesa (versos 7 i 8)

Polisíndeton: de tot quan fuig... (vers 19)

Antítesi: d’exquisida recança (vers 9) i consirosa i plaent (vers 18).

Anàfora: oh, aquell desfici...(versos 17 i 18)

Leila Soria