AIXÍ COM CELL QUI ES VEU PROP DE LA MORT

"AIXÍ COM CELL QUI ES VAU PROP DE LA MORT..." d'Ausiàs March


Ausiàs March (Gandia, 1400-València, 3 de març del 1459) va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.



March és el poeta de l'amor, i la majoria de les seves composicions giren al voltant d'aquest tema. Anomenats cants, els seus poemes es classifiquen segons la temàtica de què tracten:


*Cants d'amor. Mort, moral i espiritual.


Ausiàs March ha estat considerat el millor poeta català de tots els temps. És el primer poeta que escriu en català i no en provençal, com s'havia fet fins aleshores, i malgrat que encara en alguns aspectes conserva característiques dels trobadors (estructura formal dels poemes, el senyal ... ), se n'allunya sobretot pel que fa al tractament de l'amor i de la dona i la sinceritat que manifesta. March és un poeta original que reflexiona sobre la naturalesa humana: l'home i les seves passions, l'amor i la mort, i sobre Déu i el més enllà. En un estil en què fa poques concessions a la bellesa formal, un dels trets més característics són les metàfores i les comparacions, basades sovint en experiències personals: el mar tempestuós, les campanyes militars, els animals, els metges i les malalties. Gairebé sempre són imatges que presenten una visió pessimista, que utilitza per expressar el seu estat d'ànim turmentat.


La poesia d'Ausiàs March suposa el trencament amb la poesia trobadoresca pel que té de meditació personal i d'intimisme. Fins aleshores, la poesia havia estat l'expressió d'uns sentiments sotmesos per tot un sistema amatori perfectament estructurat i delimitat, l'amor cortès, i per una retòrica falsa i distant. En l'obra de March, l'home, el poeta mateix- "Jo só aquest, que em dic Ausiàs March"-, apareix despullat de tota ficció, amb totes les seves virtuts i els seus defectes, amb els seus dubtes i les seves certeses, disposat a parlar-nos d'allò que l'obsessiona



Pel que fa a l'estil, March heretà dels trobadors l'expressió formal de l'amor, la tècnica poètica, però en ell li dona mes importància al sentit que a la forma.








Som davant d’un breu poema d’Ausiàs March. La seva estructura és formada per vuit versos decasíl·labs amb una rima consonant (ABBACDDC). Aquest tipus d’estrofa, que pertany a la categoria de l’esparsa, era molt utilitzada als segles XIV i XVI pels poetes catalans que encara escrivien en occità.

El tema de la poesia s’expressa mitjançant el conegut mite del nàufrag, molt usat des d’antic, tant en els textos llatins com grecs. També havia aprofundit sobre aquesta temàtica la lírica trobadoresca. De fet, aquesta imatge del naufragi permetia els poetes parlar sobre “l’amor infeliç”.

El mar tempestuós esdevé un espai negatiu en què el mariner veu “lo lloch” on podria salvar-se, però no hi pot arribar, no el troba. Aquest esquema suscita l’angoixa amorosa: “el fet de voler i de no poder”, el qual condueix a l’acceptació de la destrucció. És llavors, un cop s’ha assumit que hom està perdut i sense salvació, que aquesta acceptació es transforma en un “no voler i poder”, perquè, tot i saber la indiferència de la dama, l’amant vol viure per contemplar-la i parlar a tothom del desdeny de la dona.

La comparació del poeta amb el navegant que, enmig d'una tempesta, veu el port inaccessible, li serveix per a formular la seva posició d'enamorat: turmentat per l'amor, no veu que la dama, el seu port de salvació, posi cap remei als seus mals. Ara bé, March en comptes de lliurar-se al dolor d'aquesta situació,manifesta la seva rebel·lió fent públic l'orgull de la dama, que refusa els precs amorosos del poeta.

Mètrica: cobles esparses amb rimes creuades (ABBACDDC)
Paral·lelismes vs 3 i 6. Imatges marineres simbòliques de greus perills, fins i tot de la mort.





LXXXI
Així com cell qui es veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
ne pren a me, qui vaig afanys passant,
e veig a vós bastant mas mals delir.
Desesperat de mas desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.

Ausiàs MARCH

LXXXI
Tal com aquell qui es veu prop de la mort,
patint mal temps i perills en la mar,
i veu el lloc on es podrà salvar,
i no hi arriba per la seua malvada sort,
m'esdevé a mi, que vaig molts mals passant
i veig que vós me'ls podríeu guarir.
Desesperat, insatisfet de mi,
el vostre orgull aniré proclamant.

[Versió moderna de Climent Forner]

Axel Guinart