“BÈLGICA” Josep Carner
LOCALITZACIÓ
JOSEP CARNER
Josep Carner i Puig-Oriol va néixer a Barcelona el 1884 en
una família de la petita burgesia. És conegut com “el príncep dels poetes
catalans”. Va ser un renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa. Es
llicencià en Dret i en Filosofia i Lletres.
De molt jove va donar mostres de vocació literària que
desenvolupà en els àmbits d’articulista (autor d’articles), editor, traductor i
poeta. Va participar activament en el noucentisme juntament amb Prat de la
Riba, polític i pensador catalanista i principal impulsor d’aquest moviment.
També va contribuir a la normalització de la llengua catalana com a membre de
l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Després de la Guerra Civil Espanyola de
1936-1939, es va exiliar primer a Mèxic i després a Bèlgica, on hi morí el
1970.
NOUCENTISME
El noucentisme va sorgir en la primera dècada del segle XX a
Catalunya, cap a l’any 1906, i va finalitzar l’any 1923. Aquest corrent
literari s’oposa als moviments modernista i romàntic. Està molt lligat a la
política i és liderat per la burgesia de l’època. El noucentisme reivindica
l’ordre i la raó, la precisió i la claredat, i la serenitat.
EL POEMA
L’any 1952 fa un recull
d’algunes de les seves obres en un llibre anomenat Llunyania, on podem trobar
el poema que analitzarem a continuació,Bèlgica. En aquest cas, el títol
contextualitza el contingut del poema.
Dins la poètica
de Carner podem veure diferents evolucions poètiques en cinc etapes
diferents. Llunyania
pertany a la quarta etapa poètica de l’autor, que compren des del 1936 fins el
1957. Són temps de guerra i Carner reflecteix la seva nostàlgia per la seva
terra, Catalunya. Els ideals noucentistes queden enderrocats per la guerra i
l’exili.
DETERMINACIÓ DEL TEMA
El tema de Bèlgicaés la
descripció de la ciutat on l’autor va haver d’exiliar-se, Bèlgica, com un lloc
d’unió social perfecte i model a seguir, per tant, els ideals d’aquesta ciutat
els compara contínuament amb el seu desig per una Catalunya idèntica i utòpica.
Per tant, Carner parla d’uns ideals noucentistes no assolits a la seva terra
materna i d’una admiració vers Bèlgica.
DETERMINACIÓ DE L’ESTRUCTURA
Bèlgica consta de quatre
estrofes de 12, 13, 12 i 9 versos respectivament. Aquests versos són
majoritàriament alexandrins (6+6, és a dir: dodecasíl·labs amb cessió) però
també amb decasíl·labs, apropiats pel to narratiu del poema de Carner.
La rima és consonanta excepció
d’algun vers assonant, i no segueix cap patró en quant a versos masculins o
femenins. És a dir, té tant versos finalitzats amb paraules planes com agudes
però no segueix un determinat ordre establert.
A la primera estrofa, que és
la introducció del poema, el poeta comença descrivint el paisatge, els carrera
i la gent d’una ciutat estrangera on les coses són com a ell li agradaria que fossin.
La segona i la tercera estrofa
comprenen el desenvolupament del poema.
A la segona estrofa fa una
comparació entre el que veu a la seva terra natal, Catalunya, i el que veu al
país on viu en aquell moment, Bèlgica. Relaciona la diferència que hi ha entre
les dues situacions d’ambdós llocs, ja que Catalunya està afectada pel
franquisme passant per uns moments complicats i Carner canviaria això per la
tranquil·litat de Bèlgica. A més, fa referència a que li agradaria envellir en
una ciutat on la gent fos hospitalària i s’entendrís per les coses en general,
i que aquestes fossin reals. Els elements com la casa, les pipes i les flors
fan referència a l’hospitalitat d’una comunitat equilibrada i en harmonia.
A la tercera estrofaCarner
simbolitza mitjançant les cases i els monuments -és a dir: els edificis- el
canvi que s’havia de produir a Catalunya introduint ideals noucentistes.
Segueix, per tant, parlant del paisatge però comentant els sentiments que
possiblement sentiria.
A la quarta, i última estrofa,
és on es troba la conclusió de Bèlgica.L’autor diu que ningú tindria por per
fer la seva vida normal en la nova ciutat noucentista, ja que només hi hauria
lloc per a la felicitat. Es fa referència a un jardí arreglat amb un brollador
d’aigua i peixos on els nens s’hi aproparien. El poema termina amb el vers “-És
el senyor de cada dia.” que simbolitza una rutina establerta pels habitants de
la societat.
ANÀLISI DE LA FORMA
RECURSOS ESTILÍSTICS
En quant als recursos estilístics utilitzats per Carner hi
podem destacar els següents:
·
Símil/comparació:Figura
que consisteix en una comparació embellidora, en la qual són presents els
elements gramaticals de la comparació.
o
V.8à“Com
cor vora de cor”
·
Encavalcament:En
un vers, desacord entre la unitat sintàctica i la unitat mètrica produït quan
aquella excedeix els límits del vers i continua en el següent o següents.
o
V.2à”m’agradaria
fer-me vell en un país/on es filtrés...”
o
V.13à”M’agradaria
fer-me vell dins una/ciutat amb uns soldats...”
o
V.15à”on
tothom s’entendrís de música i pintures/o del bell arbre...”
·
Metàfora:S’utilitza
un mot que expressa literalment una cosa per a manifestar-ne una altra que
tingui una certa semblança amb aquella.
o
V.4à “prades amb
ulls d’aigua”
·
Polisíndeton:Figura
retòrica que consisteix en la freqüent repetició d'una conjunció per donar més
força a l'expressió.
o
V.18 i 19à”on
veiéssiu uns dintres de casa aquilotats/de pipes, de parlades i
d’hospitalitats”
·
Anàfora:Repetició
del mateix mot o el mateix grup de mots al començament de dues o més clàusules
successives.
o
V.2 i 13à“m’agradaria
fer-me...”
o
V.3, 16, 17 i 18à
“on...”
·
Personificació:Figura
retòrica que consisteix a atribuir accions o qualitats pròpies d'una persona a
un ésser irracional, a una cosa inanimada o abstracta.
o
V.3à”on
es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís”
o
V.4à”i
hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres”
o
V.9à”i
carrers i fanals avançant per les prades”
o
V.20à”flors
ardents”
o
V.31à”parc
on nien ombres”
·
Antítesi: Figura
consistent a oposar dos mots, dos pensaments, dues expressions, etc., de sentit
contrari en una mateixa frase.
o
V.10à”manyacs
o cruels”
Al llarg de tot el poema hi ha la presència d’un tòpic
literari que és el locus amoenus, que
consisteix en la idealització d’un paisatge, en aquest cas urbà.
Conté ironies com la frase “soldats no gaire de debò” en el
vers 14. Això vol dir que Bèlgica és un lloc amb pau i sense guerres, tot el
contrari que la Catalunya de l’època.
VOCABULARI
El vocabulari és comprensible majoritàriament a excepció
d’alguns mots esmentats a continuació. Cal dir que l’autor en fa ús d’un
llenguatge comprensible i molt ric, alhora.
·
Fat: destí
·
Somrís: somriure
·
Manyacs: dòcil,
no esquerp
·
Trèmuls: tremolós
·
Aquilotats: impregnats
del fum del tabac
·
Gebrats: gelada
·
Vagaria: tenir
temps algú de fer alguna cosa
·
Dringant: sonar
·
Nien: fer el niu
·
Rengleres: files
·
Recer: a cobert
CONCLUSIÓ
Per a concloure aquest
comentari de text de Bèlgica, obra de
Josep Carner, cal destacar aspectes com la creació d’una ciutat idealitzada
segons els pensaments de l’autor, on hi ha ideals com la modernitat, la
civilització i la societat culte i en harmonia.
Aquest país és el somni
projectat durant el primer terç del segle XX a Catalunya, que ha estat destruït
per culpa de la guerra i la misèria causades per la Guerra Civil Espanyola.
Per tant, el locus amoenus freqüentment esmentat descriu
la ciutat de Bèlgica com un espai adient per a l’home, on aquest hi seria
feliç.
També cal destacar, que a
través del símbol de la ciutat, s'intenta unir a tota una societat. Mitjançant
recursos estilístics com ara la descripció i la utilització d’adjectius, Carner
aporta bellesa al poema i el fa estètic. Tot allò que s’expressa és considerat
com a bell.
Esther Amores Gago
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada