El Pendís
de Caterina Arderiu
El Pendís és un poema pertanyent a l’obra L’Alta
llibertat(1920), escrita per Clementina Arderiu (Barcelona, 6 de juliol de 1889 - 17 de febrer de 1976) que va ser una escriptora catalana pertanyent al
moviment noucentista i la obra de la qual va estar influïda sobretot pels escriptors catalans
Josep Carner i Joan Maragall. Les seves obres més conegudes són: Sempre i ara (1946) i Cançons i elegies (1916).
En quant a l’obra que
ens disposem a analitzar, es tracta d’un poema el tema principal del qual és la
dificultat de l’autora per a trobar la seva identitat en la societat.
El poema està format per
6 estrofes de 4 versos de 4 síl·labes i art menor menys en el 4t vers de cada
estrofa que és de 8 síl·labes. La rima és assonant i el seu esquema és: 4a 4a
4b 8A 4b 4a 4b.
En quant a l’estructura,
el poema està dividit en 6 estrofes: en la primera la autora ens explica que en
el passat creia que sentir i ésser era un privilegi del qual només alguns
podien gaudir, en la segona estrofa ens indica que en el present a la poeta li
costa tirar endavant i es troba més obstacles dels que s’esperava que mitjançant
una metàfora identifica com al pendís per on pot caure i relliscar, cosa que no
es pot permetre ja que li costaria molt aixecar-se, a la tercera estrofa vol
tirar endavant i expressa el seu coratge, però arriba un moment en el que
l’única cosa que pot fer és esperar i tindre paciència, així apareix el tòpic
del pas del temps, que s’identifica amb l’herba seca que es belluga amb el vent
al estiu. A les últimes tres estrofes la autora es lamenta, a la quarta es
troba perduda i diu que les branques tapen el seu horitzó i la seva felicitat
desitjada que es representa mitjançant una metàfora amb el sol, amb la última
frase “Sóc no sé on, re no es palesa.”expressa
la seva confusió i desolació, a la cinquena estrofa ens diu que res ni ningú no
l’ajuda i que té la sensació que algú la podria anar a buscar però que no ha
passat pel seu camí, finalment a la sisena estrofa la poeta es lamenta pel fet
de tenir sentiments i ser sensible i diu que voldria ser com un moribund per a
no sentir res.
Entre els recursos
literaris que podem trobar en aquesta obra destaquen (a més de les metàfores ja
esmentades); l’ús dels hipèrbatons, per
exemple en el vers 25 (quarta estrofa) i en el vers 10 (segona estrofa) i l’ús
d’elisions que podem trobar en el vers 21 (“que
en”) o en el 22 (“l’herba es).
Per a concloure podem
dir que aquest poema expressa tant les dificultats interiors de la pròpia autora com les de la
dona en general en el món de la literatura al segle XIX.
Cristina Nicola Tomás
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada