LA BALANGUERA

“La Balanguera” de Joan Alcover

Joan Alcover

·      Joan Alcover i Maspons va néixer a la Ciutat de Mallorca a l’any 1854 i va morir a la Ciutat de Mallorca al 1926. 

·      L'any 1869 inicia la carrera de Dret a Barcelona, on entra en contacte amb el moviment de la Renaixença. Es llicencia en Dret Civil i Canònic el 1878.

·      Poc després va tornar a Mallorca, on va ocupar diferents càrrecs de la judicatura.

·      Als 18 anys va publicar els primers poemes en català i castellà en revistes com El Isleño, Museo Balear o Revista Balear.     

·      Els temes que més destacaven en els poemes era el dolor i la tragèdia humana, ja que va portar una vida plena de tragèdia perquè de 5 fills tan sols li sobrevisqué el més petit.

La Balanguera

·      Va ser llegida per primera vegada en públic pel mateix poeta en el transcurs d’un acte d’homenatge en Gai Saber als Jocs Florals del 1902, celebrat al Gran Hotel de Palma de Mallorca, el 1903.

·      Editada en llibre a Cap al tard (1909), obre la secció de “Cançons de la serra” que inclou alguns dels poemes més notables del poeta.

·      Partint del fragment de “La balanguerafila,fila/ la balanguera filarà”, Alcover desenvolupa un cant al pas del temps i a la fugacitat de la vida.

·      El nom de balanguera correspon a una mena de fada vella que pot teixir i desteixir els atzars de la vida; el nom prové d’una dansa, la bolanguera, amb el radical modificat per l’ analogia del nom propi Berenguera.

 Mètrica

·      El componen cinc estrofes de sis versos octosíl·labs amb la repetició de dos versos també de vuit síl·labes, amb rima assonant i la seva estructura mètrica és:

v Tema

·      El tema del poema és el pas de la vida i que la mort arriba per a tothom.

 Parts del poema

·      En la primera part es presenta a la balanguera com una aranya que fila el fil de la nostra vida.

·      La segona ens parla de que la balangueraconeix el passat i el futur.

·      La tercera el poeta ens explica que el temps passa molt ràpid i que la felicitat s’acaba quan arriba la mort.

·      La quarta la balanguera s’emociona al veure la seva pàtria.

·      I la cinquena, ens parla d’esperances en el jovent i en els infants.

 Les figures literàries

·      Tot el poema és podria dir que es una metàfora*, ja que identifica una filadora amb la mort, que va filant la nostra vida fins que s’acaba el fil, i arriba la mort.

*Metàfora: Identificar dos conceptes a partir d’un o més trets que comparteixen.

·      També hi ha dues comparacions* en els versos 2 i 5 quan diu que la balanguera treballa com una aranya i com una parca.

*Comparació: Establir una semblança entre dos elements mitjançant un nexe.

·      En els versos 2, 5 i 20, 21 hi ha una anàfora*: “com una.../com una...” i “els que.../els que...”.

* Anàfora: Repetir la mateixa expressió al principi d’un vers o d’una oració.

·      Hi ha també alguns hipèrbatons* com versos 11 i 12 i el 26: “i de la nova primavera/sap on s’amaga la llavor”, “i de la pàtria la visió”.

* Hipèrbaton: Alterar l’ordre normal de les paraules a la frase.

·      En els versos 37 i 38 hi trobem un paral·lelisme*: “de la infantesa qui s’enfila/de la vellura qui se’n va”.

*Paral·lelisme: Repartir una estructura sintàctica.

·      En aquests mateixos versos també hi ha una antítesi* quan parla de la infantesa i la vellesa, ja que es contradiuen.

*Antítesi: Relacionar dos conceptes que tenen significats contraris.

·      I per últim el vers 5 apareix una personificació* perquè dóna qualitats humanes a un fet com la mort: “Com una parca bé cavil·la”.

*Personificació: Atribuir qualitats humanes a animals, coses o conceptes.

 Tòpic literari: “tempus fugit”  en els versos 17, 18, 19 i 20. 

Paraules a destacar

·      Filosa(vers 3) = Estri per a filar a mà consistent en un bastó acabat per un extrem amb un cap o un eixamplament on hom enrotllava la floca per a filar.

·      Parca (vers 5) = La mort personificada.

·      Aspi (vers 25) = Instrument de diverses formes que serveix per a debanar i fer troques de fil.  

ANA MATEO