“La Balanguera” de Joan Alcover
Joan Alcover
· Joan Alcover i Maspons va néixer a la Ciutat de
Mallorca a l’any 1854 i va morir a la Ciutat de Mallorca al 1926.
· L'any 1869 inicia la carrera de Dret a
Barcelona, on entra en contacte amb el moviment de la Renaixença. Es llicencia
en Dret Civil i Canònic el 1878.
· Poc després va tornar a Mallorca, on va ocupar
diferents càrrecs de la judicatura.
· Als 18 anys va publicar els primers poemes en
català i castellà en revistes com El Isleño, Museo Balear o Revista
Balear.
· Els temes que més destacaven en els poemes era
el dolor i la tragèdia humana, ja que va portar una vida plena de tragèdia
perquè de 5 fills tan sols li sobrevisqué el més petit.
La Balanguera
·
Va ser
llegida per primera vegada en públic pel mateix poeta en el transcurs d’un acte
d’homenatge en Gai Saber als Jocs Florals del 1902, celebrat al Gran Hotel de
Palma de Mallorca, el 1903.
·
Editada
en llibre a Cap al tard (1909), obre
la secció de “Cançons de la serra” que inclou alguns dels poemes més notables
del poeta.
·
Partint
del fragment de “La balanguerafila,fila/ la balanguera filarà”, Alcover
desenvolupa un cant al pas del temps i a la fugacitat de la vida.
·
El nom
de balanguera correspon a una mena de fada vella que pot teixir i desteixir els
atzars de la vida; el nom prové d’una dansa, la bolanguera, amb el radical
modificat per l’ analogia del nom propi Berenguera.
Mètrica
·
El
componen cinc estrofes de sis versos octosíl·labs amb la repetició de dos
versos també de vuit síl·labes, amb rima assonant i la seva estructura mètrica
és:
v Tema
·
El
tema del poema és el pas de la vida i que la mort arriba per a tothom.
Parts
del poema
·
En
la primera part es presenta a la balanguera com una aranya que fila el fil de
la nostra vida.
·
La
segona ens parla de que la balangueraconeix el passat i el futur.
·
La
tercera el poeta ens explica que el temps passa molt ràpid i que la felicitat
s’acaba quan arriba la mort.
·
La
quarta la balanguera s’emociona al veure la seva pàtria.
·
I
la cinquena, ens parla d’esperances en el jovent i en els infants.
Les figures literàries
·
Tot
el poema és podria dir que es una metàfora*, ja que identifica una filadora amb
la mort, que va filant la nostra vida fins que s’acaba el fil, i arriba la
mort.
*Metàfora:
Identificar dos conceptes a partir d’un o més trets que comparteixen.
·
També
hi ha dues comparacions* en els versos 2 i 5 quan diu que la balanguera
treballa com una aranya i com una parca.
*Comparació:
Establir una semblança entre dos elements mitjançant un nexe.
·
En
els versos 2, 5 i 20, 21 hi ha una anàfora*: “com una.../com una...” i “els
que.../els que...”.
* Anàfora:
Repetir la mateixa expressió al principi d’un vers o d’una oració.
·
Hi
ha també alguns hipèrbatons* com versos 11 i 12 i el 26: “i de la nova
primavera/sap on s’amaga la llavor”, “i de la pàtria la visió”.
* Hipèrbaton:
Alterar l’ordre normal de les paraules a la frase.
·
En
els versos 37 i 38 hi trobem un paral·lelisme*: “de la infantesa qui
s’enfila/de la vellura qui se’n va”.
*Paral·lelisme: Repartir una
estructura sintàctica.
·
En
aquests mateixos versos també hi ha una antítesi* quan parla de la infantesa i
la vellesa, ja que es contradiuen.
*Antítesi:
Relacionar dos conceptes que tenen significats contraris.
·
I
per últim el vers 5 apareix una personificació* perquè dóna qualitats humanes a
un fet com la mort: “Com una parca bé cavil·la”.
*Personificació: Atribuir qualitats humanes a animals,
coses o conceptes.
Tòpic literari: “tempus fugit” en els versos 17, 18, 19 i 20.
Paraules a destacar
·
Filosa(vers
3) = Estri per a filar a mà consistent en un bastó acabat per un extrem amb un
cap o un eixamplament on hom enrotllava la floca per a filar.
·
Parca
(vers 5) = La mort personificada.
·
Aspi
(vers 25) = Instrument de diverses formes que serveix per a debanar i fer
troques de fil.
ANA MATEO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada