VINYES VERDES VORA EL MAR

VINYES VERDES VORA EL MAR de JOSEP MARIA DE SAGARRA

Vinyes verdes vora el mar

Vinyes verdes vora el mar,

ara que el vent no remuga,

us feu més verdes i encara

teniu la fulla poruga,

vinyes verdes vora el mar.

[5]

Vinyes verdes del coster,

sou més fines que la userda.

Verd vora el blau mariner,

vinyes amb la fruita verda,

vinyes verdes del coster.

[10]

Vinyes verdes, dolç repòs,

vora la vela que passa;

cap al mar vincleu el cos

sense decantar-vos massa,

vinyes verdes, dolç repòs.

[15]

Vinyes verdes, soledat

del verd en l' hora calenta.

Raïm i cep retallat

damunt la terra lluenta;

vinyes verdes, soledat.

[20]

Vinyes que dieu adéu

al llagut i a la gavina,

i al fi serrellet de neu

que ara neix i que ara fina...

Vinyes que dieu adéu!

[25]

Vinyes verdes del meu cor...

Dins del cep s' adorm la tarda,

raïm negre, pàmpol d' or,

aigua, penyal i basarda.

Vinyes verdes del meu cor...

[30]

Vinyes verdes vora el mar,

verdes a punta de dia,

verd suau cap al tard...

Feu-nos sempre companyia,

vinyes verdes vora el mar!

[35]

Vinyes verdes vora el mar va ser escrit per Josep Maria de Segarra, ell va néixer a Barcelona el 1894, en una família de la noblesa catalana. Molt aviat va voler ser escriptor i als 18 anys va guanyar un premi de poesia en els Jocs Florals. Es va dedicar de ple al periodisme, a la literatura i a la traducció, especialment al teatre i a la poesia. Va col·laborar amb la premsa, sobretot en La Publicitat i en el Mirador (els dos eren diaris catalans que van ser perseguits per la repressió de la postguerra). Part de la seva poesia s’inspirava en cançoners populars i en antigues llegendes molt conegudes, el que el va fer convertir en un poeta molt popular. El moviment literari al que pertany Josep Maria de Segarra és el modernisme.

Vinyes verdes vora el mar forma part del poemari de Cançons de rem i vela (1923) , consta de vint-i-tres poemes, on el paisatge és entès i tractat d’una determinada manera, així doncs, el paisatge es converteix en el gran protagonista d’aquest poemari. Inspirat pels paratges de la Costa Brava amb l’ajuda d’una invitació de Josep Pla a la seva masia. Publicat al 1923, és un dels poemaris més rellevants i més populars de Josep M. de Sagarra i de la poesia catalana de postguerra.

L’estructura repetitiva dels primers versos de cada estrofa, i la circularitat del primer i el darrer vers, fan evident que es tracta d’una cançó. Aquesta repetició constant fa que el poema agafi ritme i musicalitat, ja que la voluntat de l’autor era fer el seu poema popular. 

 

El tema principal del poema és el cicle de la vida d’unes vinyes, des de que neix el verd en les seves fulles, fins a la collita del seu fruit, el raïm, juntament amb el mar de fons que l’acompanya.

El temps del poema és el de les estacions de primavera i estiu. El seu espai és de condició real tot i que molt reduït, doncs només es desenvolupa en la terra on les vinyes són plantades, tot això, al costat del mar que fa companyia a les vinyes.

El poema es pot dividir en dues parts: la primera que engloba les tres primeres estrofes i la segona de les quatre darreres. 

 

En la primera part, el poema descriu les vinyes tal com són en la primavera. Regne el verd en les fulles de les vinyes amb el mar de companyia i neixen els primers fruits, verds també.

En la segona part el fruit madura, fins que és hora de la collita i el raïm se l’extreu de les branques. La natura inicial,doncs,és harmònica. El verd accentua la joventut, aquesta joventut de les vinyes es vincula amb la fertilitat, quan apareix la userda (alfals) (v.7).

A partir d’aquest moment accedim a una natura més fina, estètica i productiva. La producció de les vinyes dóna a entendre que la natura està al servei del home, ja que li proporciona l’aliment. Sagarra ens mostra la natura de manera improductiva (romanticista) i també la visió de la natura productiva. Aquesta descripció acurada del paisatge fa que el puguem veure representat en la nostra ment amb total claredat, ja que es tracta d’una descripció molt fidel i que està acord amb la realitat. Però això no acaba aquí, en l’estrofa número 4, trobem el “dolç repòs” aquest indica una imatge estètica en contraposició del dinamisme de la vela, deixant entendre que la vinya romandrà immutable, però la vela del vaixell que navega pel mar, no s’aturarà. Al v.16 apareix la paraula “soledat”, aquesta no només indica la soledat del color verd enmig dels ceps, sinó també la soledat de l’home, que com la vinya sent passar el temps. 

 

La temporalitat ens ensenya com fruiten les vinyes i els homes, arribem doncs altre vegada a la immobilitat: el moviment del llagut (humanitat) i de la gavina, representant la irracionalitat, ni el llagut ni la gavina són capaços de trasbalsar les vinyes.

Sagarra ens va mostrar unes vinyes des del seu cor, el que ens fa poder conèixer-les de manera interior i no com estem acostumats a veure-les. Aconseguint interioritzar el paisatge i els seus valors. L’eternitat del verd de les vinyes és invulnerable al pas del temps, ja que el color verd s’ha interioritzat i està ple d’un valor ètic per als humans. La repetició de : “Vinyes verdes” quan culmina amb: “Feu-nos sempre companyia” ens deixa veure la demanada de Segarra, i és que els valors de la humanitat siguin els immutables.

És un poema heptasil·làbic de set estrofes, cada estrofa consta de cinc versos i la rima és la següent: 7a-7b-7a-7b-7a/ 7c-7d-7c-7d-7c/ 7e-7f-7e-7f-7e/ 7g-7h-7g-7h-7g/7i-7j-7i-7j-7i/ 7k-7d-7k-7d-7k/ 7a-7l-7a-7l-7a. És a dir, rimes variades encadenades.

Apareix molt el recurs de l' elisió en el versos en que apareix: "vinyes verdes vora el mar". Una part d' aquest mateix vers, fa la funció d' anàfora, ja que es repeteix en cada començament i acabament del vers: "vinyes verdes" (excepte en el v.21 que només repeteix "vinyes"). Hi ha diversos epítets com:" blau mariner"(v.8) i "dolç repòs"(v.11). També hi ha una enumeració en la sisena estrofa: "raïm negre, pàmpol d’ or, aigua, penyal i basarda"(v.28 i v.29). 

Estel Fabra González