LES BOIES

Les Boies -Joan Vinyoli

Introducció

Autor

Joan Vinyoli va néixer el 3 de juliol de 1914 a Barcelona. Quan tenia uns 5 anys, i només un mes i mig, aproximadament, del naixement de la seva germana, va morir el seu pare. Aquest fet va fer que la seva mare decidís mudar-se a Sant Joan Despí. Tres anys després Vinyoli i la seva família van tornar a Barcelona. Allà comença a estudiar a una escola de Jesuïtes. Vinyoli va estudiar comerç fins als 16 anys, quan va començar a treballar a l’Editorial Labor, on va seguint treballant en aquesta editorial fins que es va jubilar l’any 1979. L’any 1935 va conèixer a Carles Riba, qui es convertí en una influència notable per a la seva poesia. Abans que comences la guerra civil va publicar diferents poemes en els diaris o revistes: Quaderns de poesia i La publicitat, dels que va fer publicar un recopilatori anomenat Primer desenllaç l’any 1937. Finalment va morir l’any 1984 per culpa d’un càncer de pell.

Localització del poema

L’any 1979, Vinyoli va publicar el poemari Cercles al qual pertany el poema Les Boies. El poemari comença amb el poema Cercles, en el qual es parteix de la metàfora del llac de la vida per qüestionar-se que és el que passa a l’aigua quan es formen els cercles una vegada hem llençat una pedreta, cercles que simbolitzen cada vegada que iniciem una acció important en les nostres vides. Aquest poemari està escrit durant l’anomenada la postguerra. Pertany al moviment literari del simbolisme del qual Carles Riba va ser “l’orientador”.

Desenvolupament

//llegir poema//

Tema

El tema principal del poema és la soledat, la nostàlgia i la incertesa. Aquest es veu clarament reflectit en les preguntes prèvies a l’últim vers amb el qual Vinyoli conclou el poema. On és que som? Enlloc? Fora de tot? Qui ve? , en el onzè i dotzè vers: Sols a la taverna dels Oratges... Vinyoli desenvoluparà aquest tema utilitzant la foscor i el color negre. A més d’aquest tema trobem un altre que és el mar com a refugi i queda representat per les boies, un element que sempre queda fix al mateix lloc per molt que el mar s’embraveixi i que el salvarà del naufragi.

Determinació de l’estructura

• El poema està format per 30 versos lliures, és a dir versos sense rima i de mètrica desigual entre ells. Tot i que podem trobar o agrupar alguns versos depenent de la seva mètrica, en són suficients per poder elaborar un esquema mètric concret. Com podem veure trobem versos alexandrins, és a dir de 12 síl·labes, decasíl·labs, octosíl·labs, hexasíl·labs, tetrasíl·labs i alguns bisíl·labs. Alguns dels versos més curts, com per exemple el vuitè i el novè si els agrupéssim, formarien un alexandrí. Es pot veure com formen un encavallament. Una curiositat de l’estructura és que Vinyoli utilitza els espais en blanc per dibuixar una mena de serp, com apareix en el vers 18 la serp del vent.

Intentaré de dir la llum de la foscúria

de la mar encrespada a trenc de nit.

Escumes

fosforescents.

Les barques mal deixades,

prop d’aigua, el cabrestant que els homes fan girar,

vestits de nit, se les enduia platja amunt.

La fressa

del vent i de les aigües es va fent

més poderosa cada cop: tanquen finestres

i portes. Sols a la taverna

dels Oratges se senten

les màquines de joc; encara allí,

pots beure canya a glops petits.

Giràndoles d’estrelles

il·luminen el cel més negre que una gola

de llop.

La serp del vent,

desenroscada, xiula pels carrers.

Dalt l’illa

llampeguejada gira el far.

Els gavians.

s'arreceren dins meu, els crits

de la nit negra i els udols,

en mi també.

Sé prou que la claror

germina dins la fosca.

On és que som? Enlloc?

Fora de tot? Qui ve?

Si vols dormir tranquil pensa en les boies.

• Podem trobar que el poema està dividit en 5 parts.
  • La primera part està formada pels 2 primers versos. Vinyoli utilitza la llum per simbolitzar en certa manera la raó i l’ordre dins d’un món irracional o caòtic representat per la foscúria: la foscúria representant la vida caòtica i la llum el seu sentit.
  • La segona part d’aquest poema reflecteix el recurs o temàtica del llac de la vida. Aquesta segona part està formada per la segona estrofa i el 3 i 4 vers. La segona part ens mostra el mar com una mena de refugi. Com hem dit abans la llum reflecteix el sentit de la vida, la raó i aquí trobem una metàfora que relaciona les onades del mar i l’escuma que provoquen amb la llum. A finals de la segona estrofa Vinyoli ens diu que els homes van vestits de nit, fent referència a la soledat que el color negre representa i a la irracionalitat o incertesa d’aquests.
  • La tercera part està formada per la tercera estrofa. En aquesta estrofa Vinyoli intenta emfatitzar el sentiment de soledat aïllant a l’individu quan diu en el 10 vers que el vent tanca portes i finestres i quan en el vers 11 ens indica explícitament la soledat amb la paraula Sols.
  • La quarta part formada per la 4ª,5ª,6ª i 7ª estrofa ens parla de la mala sort de la vida. Els diferents elements que es mencionen: les giràndoles d’estrelles, la serp del vent, el girar del far i els gavians són la seva representació, la representació de la malastrugança o mala sort. A la sisena estrofa, els gavians que s’arreceren dins l’autor representen l’angoixa i el malestar que té Vinyoli pel fet d’estar envoltat de tots aquests elements que relaciona amb la mala sort i també pel fet d’estar perdut i sol representat per la foscúria.
  • L’última part està formada per l’última estrofa. En aquesta Vinyoli ens proposa que ens oblidem d’on som i del que ens envolta i que només ens fixem o parem atenció a les boies, un element que infon confiança perquè, tot i les dificultats, les tempestes i l’embraviment del mar sempre estan en el seu lloc, fixes. Amb això Vinyoli vol simbolitzar que tot i que a vegades ens deixem emportar pels esdeveniments i situacions que ens rodegen, hem de tenir clar a on pertanyem i on hem d’estar: en el que de veritat és important.

Anàlisis de la forma partint del tema

• El jo poètic: Intentaré (vers 1).
• Els diferents encavallaments com per exemple en els versos 8 i 9, en el 15 o 16, etc.
• Comparació: il·luminen el cel més negre que una gola de llop. (vers 16-17)
• Metàfores: mar encrespada (vers 2), escumes fosforescents (vers 3-4). Aquesta metàfora d’escumes fosforescents, podem relacionar-la de manera directa amb el tema, ja que dóna al mar una qualitat lluminosa, li atribueix llum, cosa que relacionem amb el bé.
• Epítet: (vers 24). Destacar qualitat obvia o afegir adjectius innecessaris.
• Antítesis: llum de la foscúria (vers 1) la claror germina dins la fosca (vers 26).
• Preguntes retòriques: (versos 28 i 29)
• Imatges: les giràndoles d’estrelles (vers 15). Segons el DIEC és una roda de focs artificials que quan crema giravolta ràpidament., l’illa llampeguejada (vers 20) o la serp de vent desenroscada del vers (18).

Desenvolupament

En resum, Joan Vinyoli ens transmet la seva soledat i nostàlgia amb una sèrie de metàfores i d’imatges que al mateix temps ens fan pensar en una tempesta, una tempesta on les boies són la salvació. Les boies són la solució als problemes, l’escut rere al que ens podem amagar i amb el que ens podem protegir. Una obra destacable del simbolisme que utilitza com a tòpic literari o símbol principal el llac de la vida, on l’aigua que simbolitza la vida, i els cercles que es fan al llançar una pedra sobre aquesta.

Jose Vasco Hernández