ODA A ESPANYA de Joan Maragall
Escolta,
Espanya, - la veu d'un fill
que
et parla en llengua - no castellana:
parlo
en la llengua - que m'ha donat
la
terra aspra:
en
'questa llengua - pocs t'han parlat;
en
l'altra, massa.
T'han
parlat massa - dels saguntins
i
dels que per la pàtria moren:
les
teves glòries - i els teus records,
records
i glòries - només de morts:
has
viscut trista.
Jo
vull parlar-te - molt altrament.
Per
què vessar la sang inútil?
Dins
de les venes - vida és la sang,
vida
pels d'ara - i pels que vindran:
vessada
és morta.
Massa
pensaves - en ton honor
i
massa poc en el teu viure:
tràgica
duies - a morts els fills,
te
satisfeies - d'honres mortals,
i
eren tes festes - els funerals,
oh
trista Espanya!
Jo
he vist els barcos - marxar replens
dels
fills que duies - a que morissin:
somrients
marxaven - cap a l'atzar;
i
tu cantaves - vora del mar
com
una folla.
On
són els barcos. - On són els fills?
Pregunta-ho
al Ponent i a l'ona brava:
tot
ho perderes, - no tens ningú.
Espanya,
Espanya, - retorna en tu,
arrenca
el plor de mare!
Salva't,
oh!, salva't - de tant de mal;
que
el plo' et torni feconda, alegre i viva;
pensa
en la vida que tens entorn:
aixeca
el front,
somriu
als set colors que hi ha en els núvols.
On
ets, Espanya? - no et veig enlloc.
No
sents la meva veu atronadora?
No
entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has
desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya.
Joan
Maragall
Biografia
Joan
Maragall (1860-1911) pertanyia a una família benestant de Barcelona, amb la
qual es va enfrontar per renunciar a la vida convencional de burges que li
corresponia i seguir la seva vocació literària. Home de vasta cultura, Maragall
va traduir autors alemanys, i fou un dels introductors del vitalisme de Nietzsche
en la cultura catalana. Concebia la poesia com un producte de la inspiració,
d’origen diví, i entenia que el poeta havia d’expressar-se de manera
espontània, evitant la retòrica. Es va casar amb clara noble amb qui va tenir
tretze fills.
La
seva obra té una temàtica molt àmplia. És el poeta més important del modernisme,
és un moviment literari que es dóna a Catalunya a
finals del segle
XIX i a principis del segle XX. Les seves característiques principals són l'afany per
la musicalitat, la presència de la natura i la recerca de
la bellesa
perfecta per fugir d'una realitat hostil. L'artista la veritable existència
lluny de les obligacions quotidianes.
Aquesta
obra fa referència a la crisi colonial generada arran de la guerra de Cuba. Oda
a Espanya és un poema escrit l’any 1898 per Joan Maragall i integrat en la part
de “Cants” en el llibre de “Visions i Cants”. El poema no segueix una mètrica
establerta ni rima establerta, són versos lliures. És un poema compost per vuit
estrofes que ens parlen sobre les desgràcies que ha suposat per Espanya
implicar-se en la guerra de Cuba, amb la pèrdua d’aquesta.
Estructura
Aquest
poema està dividit en sis quintets i dos sextetes de versos octosíl·labs amb
cesura d’art menor(4+4) i té vuit estrofes. té una rima assonant amb irregularitats en els
sextets. La majoria de versos són blancs, és a dir, no segueixen una
determinada estructura.
En
la primera estrofa Maragall fa
una crida a Espanya com si hi volgués parlar cara a cara. El que fa es personificar
Espanya i parla-li com si fos una persona. En la segona estrofa ens introdueix el tema sobre el qual parlarà al
llarg del poema; l’orgull espanyol i la guerra, ens exposa l’ideal de morir per
la pàtria per crear una imatge gloriosa, però enlloc d’això, hi ha morts i
derrotes. En la tercera estrofa es fa una
pregunta directa i retòrica: Perquè ha comportat Espanya que els seus ciutadans
morin inútilment en la guerra? No li troba cap sentit. Després dóna una explicació
lògica; vida és la sang que corre per les venes i si aquesta vessa, suposa la
mort. En la quarta estrofa segueix
demanant explicacions. Evoca més dramatisme dient que l’únic que es
celebrava a Espanya eren funerals dels morts per la guerra i no festes. En la
cinquena i sisena estrofa fa una petita reflexió sobre la mort inútil dels
soldats que han mort en la batalla. Finalment, en la setena i vuitena estrofa
crida a la modernització de l’Estat o a una possible independència catalana.
En resum, Joan Maragall es preocupa per la situació que viu Espanya i per la injustícia als seus ciutadans, molts d’ells víctimes de la guerra de Cuba.
En resum, Joan Maragall es preocupa per la situació que viu Espanya i per la injustícia als seus ciutadans, molts d’ells víctimes de la guerra de Cuba.
Recursos literaris
Els recursos
literaris utilitzats en aquest poema són:
-Personificació:
atribuir qualitats humanes a animals, coses o conceptes: “Escolta, Espanya” i
“Adéu, Espanya”. -Antítesi: relacionar dos conceptes que tenen significat contraris:
“pocs t’han parlat” i “en l’altra, massa”. -Metàfora: identificar dos conceptes
a partir d’un o més trets que comparteixen: “dins de les venes- vida és la
sang”. -Comparació: establir una semblança entre dues conceptes mitjançant un
nexe: “vora delmar com una folla”. -Interrogació retòrica: On son els
vaixells?/ On son els fills?/Per què vessar la sang inútil?/No sents la meva
veu atronadora?/ On ets, Espanya? -Anàfora i apòstrofe: “Espanya, Espanya”;
“Salva’t, oh salva’t”.
Aicha Moun Dardouz
wow. Felicitats. Molt bon treball
ResponElimina