LA VACA CEGA

LA VACA CEGA de JOAN MARAGALL

Joan Maragall va néixer a Barcelona l’any 1860 i va morir l’any 1911. Destaca com a poeta però també va dedicar una part de la seva vida a ser traductor i periodista. Pertany al Modernisme (una etapa que comença a finals del segle XIX i acaba a principis del segle XX). Joan Maragall recull una temàtica amplia i variada en els seus poemes on podem trobar temes com la natura, la llegenda, els elements espirituals o l’amor.  El tema del poema “La vaca cega” és la natura i fa una descripció subjectiva, és a dir, descriu tot allò que veu. Aquest és un dels temes més utilitzats pel poeta perquè ell vivia en una ciutat on la natura era escassa i cada cop que la contemplava quedava meravellat. El seu objectiu era transmetre la emoció que ell sentia al veure-la a tots els lectors.

Ens explica la història d’una vaca que és cega i que vol anar a la font del prat per a beure aigua. Pel camí va xocant amb les soques mentre que avança amb tristor. L’autor explica que la vaca és cega perquè un nen li va treure un ull llençant-li una pedra i en l’altre porta un tel.

En els versos 7, 8 i 9, on diu “Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d’altres vegades ni amb ses companyes, no; ve tota sola”. Es refereix a que la vaca, des de que és cega, ja no beu l’aigua de la font com acostumava a fer abans. Ara va insegura perquè  com no hi veu, es dóna molts cops i cau varies vegades. Com diu en el poema, no beu amb gaire set. El veritable objectiu de la vaca és superar les seves pors sense que el fet d’estar cega afecti  la seva vida. Això ho podem veure en el versos 14, 15 i 16 ja que esmenta que la vaca es dóna un cop amb la pedra de la pica intentant beure aigua però tot i així, ho torna a intentar.

En aquest poema l’autor ens vol transmetre la bellesa i la natura a través d’un ésser viu que en aquest cas és la vaca. La vaca també representa un ésser solitari, que simbolitza l’individu aïllat, tal i com es sentien els poetes modernistes.

Consta d’una estrofa que està subdividida per estrofes més petites de tres versos, de 4 o de 10 en el cas de l’última. El poema es podria dividir en tres parts: la primera del vers 1 al 6 (ens presenta el personatge, en aquest cas la vaca), la segona és des del vers 7 fins el 13 (on l’autor la compara amb les demés vaques) i en la tercera comença en el vers 14 i acaba en el 23 (explica el què fa la vaca, les seves accions).

Els versos són decasíl·labs i d’Art Major encara que hi predominen els versos blancs. El poema té rima encadenada ja que es repeteixen la rima A i la C i també hi ha rimes assonants.

Les principals figures retòriques que podem observar són la personificació a la vaca en tot el poema ja que el personatge adopta emocions i sentiments propis de l’ésser humà, una altra personificació als prats a l’últim vers: “el silenci dels prats” , un paral·lelisme en els versos 1 i 14 quan diu “Topant de morro i Topant de cap” , una enumeració en el quart paràgraf i per últim hi trobem una polisíndeton en els versos 15 i 16.

Sara Granado