dijous, 13 d’abril de 2017

"CANSONETA LEU E PLANA"


Cansoneta leu e plana” de Guillem de Berguedà
I
Cansoneta leu e plana, 7a
leugereta, ses ufana, 7a
farai, de mon Marques 7b
del traichor de Mataplana, 7a
q'es d'engan farsitz e ples. 7b
A, Marques, Marques, Marques, 7b
d'engan etz farsitz e ples. 7b

II
Marques, ben aion les peiras 7b
a Melgur depres Someiras, 7b
on perdetz de las denz tres; 7b
no.i ten dan que las primeiras 7b
i son e non paron ges. 7b
A, Marques, Marques, Marques, 7b
d'engan etz farsitz e ples. 7b

III
Del bratz no.us pretz una figa, 7c
que cabreilla par de biga 7c
e portatz lo mal estes; 7b
ops i auria ortiga 7c
qe.l nervi vos estendes. 7b
A, Marques, Marques, Marques, 7b
d'engan etz farsitz e ples. 7b

IV
Marques, qui en vos se fia 7c
ni a amor ni paria; 7c
gardar se deu totas ves 7b
qon qe.z an: an de clar dia, 7c
de nuoitz ab vos non an ges. 7b
A, Marques, Marques, Marques, 7b
d'engan etz farsitz e ples. 7b

V
Marques, ben es fols qui.s vana 7a
c'ab vos tenga meliana 7a
meins de brajas de cortves; 7b
et anc fills de crestiana 7a
pejor costuma non mes. 7b
A, Marques, Marques, Marques, 7b
d'engan etz farsitz e ples. 7b
I
Cançoneta lleu i plana,
lleugereta, sense ufana,
faré sobre Mon Marquès,
traïdor de Mataplana,
tan farcit d’engany i obès.
Ah, Marquès, Marquès, Marquès,
tan d'engany farcit i obès!

II
Benhagen, Marquès, les pedres
de Melgur, prop de Someiras,
on perdéreu de dents, tres;
no en sofriren les primeres
i no s’hi coneix pas res.
Ah, Marquès, Marquès, Marquès,
tan d'engany farcit i obès!

III
El braç no us val una figa,
sembla un cabiró de biga
i el porteu molt mal estès;
caldrien fregues ortiga
que el nervi us deixessin tes.
Ah, Marquès, Marquès, Marquès,
tan d'engany farcit i obès!

IV
Marquès, qui de vós es fia
no té amor ni companyia;
ull viu, si vol sortir il·lès:
que vagi amb vós a ple dia,
de nit no li és permès.
Ah, Marquès, Marquès, Marquès,
tan d'engany farcit i obès!

V
És ben foll qui amb vós es vana
de sestar de bona gana
sense calçó cordovès;
no és de fill de cristiana
un costum tan poc cortès.
Ah, Marquès, Marquès, Marquès,
tan d'engany farcit i obès!




El poema pertany a Guillem de Berguedà, és el trobador català del qual avui en dia tenim més textos, i va néixer al 1130 i va ser assassinat per ordre d’un dels seus enemics al 1995. Un trobador era qui creava composicions musicals i literàries, difoses oralment pels joglars. Les seves obres van ser escrites en occità i els gèneres literaris que més utilitza són la cançó i el sirventès. Està escrit en l’edat mitjana (segle XII), en la qual el sistema politicosocial era el feudalisme (el cavaller era la figura central i destacava per la valentia i la fidelitat).
Aquest poema és un sirventès personal i tracta sobre la crítica que fa en Guillem de Berguedà sobre el Marquès de Mataplana, com per exemple dient que enganya a tothom. Aquest tema es pot veure en tot el poema, però més concretament en les estrofes I i IV.
El poema està compost per 5 cobles de 5 versos heptasíl·labs, i cadascuna té 2 versos més de tornada. Internament, podem dividir aquest poema en 2 parts: les 3 primeres estrofes, en les quals l’autor mostra les coses dolentes (físicament parlant) d’en Ponç de Mataplana, dient que és un traïdor, que no val res i parla de les dents que va perdre a Melgurs i del seu físic esguerrat; la segona part correspondria a les 2 últimes estrofes, en les que diu que ningú s’hauria de fiar d’ell (ja que és un lladre i un traïdor, i l’autor denuncia la seva condició com a homosexual).
Pel que fa als recursos formals, predominen les personificacions; n'hi ha una a l’últim vers de cada estrofa. Amb aquesta es vol referir a que tot ell és un engany, i quan diu “ull viu”, referint-se a que ha d’anar amb compte si tracta amb ell. També hi ha una anàfora als últims dos versos de cada estrofa, que s’utilitza per a donar-li èmfasis a la característica més representativa del Marqués de Mataplana, l’engany.
Com a cloenda, voldria dir que aquest poema és un bon representant de la poesia trobadoresca. L’autor fa aquest sirventès criticant al Ponç de Mataplana, però, desprès de la mort d’aquest, farà un plany lamentant-se pels seus comentaris previs. Guillem de Berguedà fou un dels majors representats i més coneguts de la poesia trobadoresca. En la meva opinió, Guillem potser criticà al Marquès (i a altres figures importants), donat que tenia un odi suprem cap a aquestes figures superiors; en comptes de parlar de l’amor cortès, que era el tema principal de la poesia trobadoresca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BÈLGICA

Bèlgica de Josep Carner Per Judit Maynou Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es ...