dijous, 27 d’abril de 2017

A una hermosa dama que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil


A una hermosa dama de cabell negre, que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil
de FRANCESC VICENÇ GARCIA
                                                                             Per Andrea Cruces


Ab una pinta de marfil polia
Sos cabells de finíssima atzabeja
A qui los de or més fi tenen enveja,
En un terrat, la bella Flora, un dia;

Entre ells la pura neu se descobria
Del coll que, ab son contrari, més campeja
I, com la mà com lo marfil blanqueja,
Pinta i mà de una peça pareixia.

Jo, de lluny, tan atònit contemplava
Lo dolç combat, que ab estremada gràcia
Aquestos dos contraris mantenien,

Que lo cor, enamorat, se m'alterava
I, temerós de alguna gran desgràcia,
De prendre'ls tregües ganes venien.

Localització
  • Francesc Vicent Garcia (també conegut com el Rector de Vallfogona) va néixer l'any 1579 a Tortosa, que és la ciutat on va passar la seva infància.
  • Va cursar estudis eclesiàstics a Barcelona i després va servir al bisbe Francesc Robuster i també a Pere de Montcada.
  • Es va doctorar en teologia l'any 1622, a Tortosa.
  • Va morir l'any 1623 a Vallfogona de Riucorb i actualment es troba enterrat a la façana de l'església de Vallfogona.
  • Es considera el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca.
  • La literatura catalana es troba en un període de decadència, el que provoca que durant el segle XVII (17) , els autors tinguessin una gran influència del barroc espanyol, el que va fer que les seves obres tinguessin un notori grau de castellanització.
  • També es llegendari el fet que va imitar la poesia de Quevedo, fent caricatures i buscant l'enginy i l'obscenitat.
  • Per una altra banda, també va redactar diversos sonets amorosos entre els quals es troba aquest poema.
  • Aquest poema es troba a la seva obra "La armonia del Parnàs" que va ser publicada l'any 1703, un cop l'autor va morir.
  • Aquest poema en concret pertany al culteranisme, ja que, és molt elegant i artificiós.
  • Es considera de gènere líric, ja que, l'autor expressa els seus sentiments
Anàlisi del poema
  • Aquest poema és un sonet, per tant, està composat per dos quartets i dos tercets.
  • En total té 14 versos decasíl·labs amb rima consonant: ABBA en els quartets i rima CDE en els tercets.
  • En aquest poema l'autor no només ens descriu a una dama de la qual ell està enamorat sinó que també ens transmet el seu desig de que ella es fixi en ell.
  • Aquest poema es pot dividir en dues parts:
  • Els quartets : Es centra en descriure la dama i explica el contrast entre els seus cabells negres i la seva pell blanca.
  • Els tercets: L'autor utilitza el jo poètic per tal de descriure com observava la dama i tot el que sentia al veure-la.
  • En la primera part, versos com "Sos cabells de finíssima atzabeja" deixen clar la foscor del seu cabell i d'altres com "la pura neu" o "la mà com el marfil" aclareixen la tonalitat blanca de la seva pell.
  • A la segona part, paraules com "atònit" i "el cor enamorat", entre d'altres, ens deixen clar els sentiments de l'autor cap a la dama.
Figures retòriques
Entre les figures retòriques més importants per la comprensió del poema i que són característiques del moviment literari trobem:
  • Diversos hipèrbatons que són característics del barroc (a la primera i segona estrofa i a l'últim vers)
  • Una metàfora) en la que diu que els cabells de la dama són atzabeja (que és un tipus de mineral de color negre) per donar èmfasis a l'obscuritat dels cabells de la dama.
  • També trobem un epítet en el que dóna èmfasis al color blanc pur com la neu de la pell de la dama.
  • Una altra figura retòrica que trobem és una personificació. Personifica el color or referint-se als cabells rossos de les dones que es descrivien en aquella època.
  • Finalment, trobem un oxímoron, en el qual ens parla de un combat dolç referint-se a la força que fa la dama amb la pinta per tal de poder-se pentinar.
Conclusió
Com a conclusió es pot extreure que aquest poema pertany al culteranisme barroc , per la seva temàtica (que és amorosa) i també per les figures retòriques que utilitza l'autor, ja que, la major part d'aquestes són les característiques del barroc, sobretot l' hipèrbaton.
Per una altra banda, també podem dir que les imitacions de la poesia de Quevedo i la castellanització, ens permeten situar l'autor en el segle XVII.
Aquest poema també és interessant perquè fa una descripció d'una dona angelicata amb pell clara i suau però per una altra banda, no segueix el tòpic descrivint-la rossa sinó que la descriu amb els cabells negres.
Com a opinió personal dir que aquest poema es fàcil d'entendre tot i que hi ha molts hipèrbatons que poden dificultar una mica aquesta tasca.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BÈLGICA

Bèlgica de Josep Carner Per Judit Maynou Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es ...