dimarts, 25 d’abril de 2017

Presoner

PRESONER
Jordi de Sant Jordi
(Versió moderna de Climent Forner)
Per Adrià Morón

1 Privat d’amics, de béns i de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada,
lluny de tot bé, fart d’enuig i tristor
tant voluntat com pensa captivada,
5 a un mal poder em trobo ben sotmès,
no veig ningú que de mi tingui cura,
sóc vigilat, tancat, fermat i pres,
cosa a agrair a la meva desventura.

Temps he viscut que no em plaïa res;
10 ara el meu cor la tristesa fretura
i aquests grillons crec que són més lleugers
que del passat la bella brodadura.
Si fins aquí la Fortuna el poder
que té damunt de mi mostrar volia,
15 no em trobo pas, el meu deure acomplert
amb tots qui em fan bona companyia.

Car prenc conhort, essent-ne presoner,
pel meu senyor a qui de cor servia,
d’armes sobrat i per major poder,
20 no per defalt gens de cavalleria.
I prenc conhort quan no puc assolir
posseir res sense fatiga lenta,
tot i que estic a bon punt de morir de trist,
quan veig que el món se m’acontenta.

25 Tots aquests mals són fàcils de sofrir
en esguard d’un que el cor em turmenta
i em fa posar a l’esperança fi:
el fet que res m’anima ni m’empenta
cap a assolir el nostre alliberament,
30 i més quan veig el que ens demana Sforza
que no s’avé a cap raonament,
cosa que em fa minvar virtut i força.
Per tot això no veig res de moment
que tingui més valor que el d’una escorça,
35 fora de Déu, en qui crec fonament
i crec a ull cluc, ja que el meu cor reforça;
també del rei, el bon rei lliberal
que m’ajuda tan gentilment a banda
i ens ha posat del tot en aquest mal,
40 i ell me’n traurà, car ell és qui em comanda.

Rei virtuós, senyor meu natural,
tots els presents us fem una demanda:
que recordeu que vostra sang reial
no decebé els de la vostra banda.


Jordi de Sant Jordi, l’autor d’aquest poema, nascut al Regne de València a finals del segle XV, fill d’un esclau morisc alliberat se situa entre un dels millors poetes i trobadors catalans de l’època medieval.
Des de ben jove ja ocupa el càrrec de cambrer del rei Alfons el Magnànim i els documents el situen sempre on es decideix la sort del regne.
L’any 1416 viatja al regne de França per encàrrec del monarca i més tard participa en missions comercials entre Sicília i Aragó. Durant aquest període obté favors del monarca, com ara la concessió d’impostos, donatius en metàl·lic i robes costoses. L’any 1420, juntament amb d’altres poetes com Andreu Febrer o Ausiàs March, participa en l’expedició a Sardenya i Còrsega. Durant aquest viatge, Alfons el Magnànim l’anomena “cavaller” i li atorga l’alcaldia de la Vall d’Uixó.
Participa en l’expansionisme de la Corona d’Aragó pel Mediterrani i, sempre al costat del monarca, entra a Nàpols quan va es ocupada per Francesco Sforza, Duc de Milà. Es en aquest moment en el que Jordi de Sant Jordi es empresonat pel Duc de Milà.
Durant el seu empresonament escriu el poema “Presoner”, en el qual reflexa el seu patiment i tot el que troba a faltar de la seva vida a la cort. També reflexa la confiança que te en Déu i en que el rei l’alliberi el mes aviat possible. De fet, el poema acaba amb unes paraules dirigides al monarca, el qual mai ha abandonat als que han estat sempre al seu costat. Tot això explicat en primera persona. Menys d’un mes desprès, Jordi es alliberat segurament per haver pagat el rescat. El poema doncs, es una crònica moral del seu empresonament, en el qual el poeta vas ser retingut amb altres presoners.
És el primer trobador Valencià sent un poeta cortesà. Es conserven 18 de les seves composicions líriques, suficients per ser considerat per molts com "un dels lírics més influents de la literatura catalana anterior a Ausiàs March.” Escriu en Valencià, tot i que de vegades utilitzava paraules en provençal. Influenciat per els grans trobadors del segle XII, els seus poemes neixen de la reflexió amorosa, però vista sempre des de l’ideal de l’amor cortesà trobadoresc. La llengua que utilitza és un català que està molt allunyat del que s’utilitza en prosa a l’època, perquè admet una gran quantitat de provençalismes, sobretot pel que fa a la flexió verbal i als recursos lèxics. Un document de l’època sembla indicar que mor el 18 de juny de 1424, sense que s’hagi pogut concretar el lloc.

El tema principal del poema és l’exaltació dels sentiments i emocions d’un presoner (Jordi de Sant Jordi) a causa del captiveri al que està sotmès, i de la malenconia que li suposa trobar-se en soledat.
Si parlem del argument del poema segons les estrofes ens trobem que:

Privat d’amics, de béns i de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada,
lluny de tot bé, fart d’enuig i tristor
tant voluntat com pensa captivada,
a un mal poder em trobo ben sotmès,
no veig ningú que de mi tingui cura,
sóc vigilat, tancat, fermat i pres,
cosa a agrair a la meva desventura.
A la primera estrofa el autor i protagonista ens parla i descriu el seu captiveri a la presó i de la soledat que pateix.
Temps he viscut que no em plaïa res;
ara el meu cor la tristesa fretura
i aquests grillons crec que són més lleugers
que del passat la bella brodadura.
Si fins aquí la Fortuna el poder
que té damunt de mi mostrar volia,
no em trobo pas, el meu deure acomplert
amb tots qui em fan bona companyia.

En la segona estrofa ens parla de què en temps passats res el feia feliç i que ara, a causa de la seva mala fortuna, fins i tot, el que li produeix tristesa aconsegueix fer-lo feliç. Mostra la seva despreocupació davant el fet que la fortuna l’hagi fet arribar fins aquesta situació ja que considera que igual que tots els homes que l’acompanyen, té els deures fets.


Car prenc conhort, essent-ne presoner,
pel meu senyor a qui de cor servia,
d’armes sobrat i per major poder,
no per defalt gens de cavalleria.
I prenc conhort quan no puc assolir
posseir res sense fatiga lenta,
tot i que estic a bon punt de morir de trist,
quan veig que el món se m’acontenta.
En la tercera estrofa fa una valoració de la seva feina i creu que ha obrat com calia, servint lleialment el senyor amb l’habilitat de les armes i amb tot l’esforç.

Tots aquests mals són fàcils de sofrir
en esguard d’un que el cor em turmenta
i em fa posar a l’esperança fi:
el fet que res m’anima ni m’empenta
cap a assolir el nostre alliberament,
i més quan veig el que ens demana Sforza
que no s’avé a cap raonament,
cosa que em fa minvar virtut i força.
En la quarta estrofa fa referència a què res es pot comparar amb l’empresonament que està patint per culpa de Sforza (el Duc de Milà, un cavaller mercenari, que lluita a sou, en la guerra per la conquesta del regne de Nàpols), ja que l’ha fet presoner de guerra.


Per tot això no veig res de moment
que tingui més valor que el d’una escorça,
fora de Déu, en qui crec fonament
i crec a ull cluc, ja que el meu cor reforça;
també del rei, el bon rei lliberal
que m’ajuda tan gentilment a banda
i ens ha posat del tot en aquest mal,
i ell me’n traurà, car ell és qui em comanda.
En la cinquena estrofa ens explica l’esperança que té amb Déu i el seu rei, ja que n’és un dels seus vassalls.
Rei virtuós, senyor meu natural,
tots els presents us fem una demanda:
que recordeu que vostra sang reial
no decebé els de la vostra banda.

I en la tornada fa una mena de prec cap al rei per tal de que es recordi dels presoners i els ajudi a ser alliberats.

Poema format per 44 versos d’art major distribuïts en cinc cobles de vuit versos decasíl·labs (4+6) i una que fa de tornada o conclusió de quatre versos. Els versos de deu síl·labes tenen cesura a la quarta. Són cobles capcaucades, els quatre primers versos d'una estrofa repeteixen la rima dels quatre últims de l'anterior:
1: ABABCDCD 2: CDCDEFEF
3: EFEFGHGH 4: GHGHIJIJ
5: IJIJKLKL 6: KLKL
La rima de l'obra s'anomena cadenoencadenada ja que l'esquema mètric és ABAB CDCD.


Els recursos literaris també es troben presents al poema de Jordi de Sant Jordi:
-Descripció: a la primera estrofa ens fa una descripció molt detallada d’una situació personal difícil.
-Antítesis: del vers 9 al 12. Realitza una contraposició dels elements “passat / ara / passat / ara”
-Personificació: versos 13 i 14. Utilitza el recurs de la mitologia clàssica per explicar la realitat. Personifica la “Fortuna” com a responsable de haver-lo fet arribar a aquí.
-Enumeració: a la tercera estrofa, diu que l’han fet presoner pel seu senyor, per servir-lo tan com podia, per les armes que l’han superat i per un poder més fort.
-Comparació: En els versos 34 i 35 trobem una comparació
-Anàfora: En els versos 37 i 38 trobem una anàfora.


Com a conclusió, el poema, es una crònica moral del seu empresonament, en el qual el poeta vas ser retingut amb altres presoners.
La poesia de Jordi de Sant Jordi marca el límit entre la poesia dels trobadors i els seus tòpics poètics i la nova poesia que inaugura Ausias March. La seva temàtica és diversa i així ho demostra aquest poema fonamentat en una crònica. De fet, podem destacar-hi dos registres: l’ideològic, que fa referència a l’expansió napolitana d’Alfons el Magnànim, motiu pel qual ell es troba empresonat, i l’ètic i l’intimista, propi d’aquell que es veu aprop de la mort i oblidat per tothom. En la llengua utilitzada al poema també veiem que te la voluntat d’utilitzar la llengua catalana, encara que en alguns moments trobem trets del occità. Això ens demostra que Jordi de Sant Jordi marca clarament les directrius d'una nova poesia que obtindrà la seva màxima esplendor amb l'obra d'Ausias March. Tot i que en aquella època era difícil emprar un nou model a l’hora de fer poesia, aquest poeta ho aconsegueix.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BÈLGICA

Bèlgica de Josep Carner Per Judit Maynou Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es ...