dijous, 20 d’abril de 2017

"Colguen les gents"





COLGUEN LES GENTS AB ALEGRIA FESTES - AUSIÀS MARCH  
Per Paula Bonet
 


Colguen les gents ab alegries festes

Colguen les gents ab alegria festes,
lloant a Déu, entremesclant deports,
places, carrers e delitables horts
sien cercats ab recont de grans gestes,
e vaja jo los sepulcres cercant,
interrogant ànimes infernades,
e respondran, car no són companyades
d’altre que mi en son contínuu plant.

Cascú requer e vol a son semblant,
per ço no em plau la pràctica dels vius:
d’imaginar mon estat són esquius,
sí com d’hom mort de mi prenen espant.
Lo rei xiprè, presoner d’un heretge,
en mon esguard no és malauirat,
car ço que vull no serà mai finat,
de mon desig no em porà guarir metge.

Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge
e per tots temps brota la carn de nou,
e en son menjar aquell ocell mai clou,
pus fort dolor d’aquesta em té lo setge,
car és un verm qui romp la mia pensa,
altre, lo cor, qui mai cessen de rompre,
e llur treball no es porà enterrompre
sinó ab ço que d’haver se defensa.

E, si la mort no em dugués tal ofensa,
fer mi absent d’una tan plasent vista,
no li graesc que de terra no vista
lo meu cos nuu, qui de plaer no pensa
de perdre pus que lo imaginar
los meus desigs no poder-se complir,
e, si em cové mon derrer jorn finier,
seran donats térmens a ben amar.

E, si en lo cel Déu me vol allogar,
part veure a Ell, per complir mon delit
serà mester que em sia dellai dit
que d’esta mort vos ha plagut plorar,
penedint vós com per poca mercè
mor l’ignocent e per amar-vos martre,
cell qui lo cos de l’arma vol departre
si ferm cregués que us dolríeu de se.

Llir entre cards, vós sabeu e jo sé
que es pot ber fer hom morir per amor:
creure de mi que só en tal dolor,
no fareu molt que hi doneu plena fe.



LOCALITZACIÓ
Ausiàs March va ser un poeta i cavaller de l'època medieval que va néixer a Gandia l'any 1397 i va morir a València l'any 1459. Com a curiositat sabem que March es va casar amb Isabel Martorell, la germana de Joanot Martorell, l'escriptor del famós llibre Tirant lo Blanc.
Va escriure un total de 128 poemes els quals s'han classificat en tres blocs: cants d'amor, cants de mort i cant espiritual.
Colguen les gents ab alegria festes és el poema número XIII que pertany al grup de poesies de "llir d'amor" una subcategoria que pertany al bloc de cants d'amor.
En aquesta obra trobem una influència lírica trobadoresca, en el fet de dedicar els seus poemes a una dóna, però la narrativa de March va suposar una gran modernització pel que fa als temes tractats (sobretot temes amorosos) i l'ús de la poesia personal i filosòfica, d’aquesta manera es va allunyar de la cultura de tradició feudal.
Situem a March en el corrent del Segle d'Or valencià, on va haver-hi un període de prosperitat a les collites, i va créixer la burgesia, ja que aquesta va emigrar d'Aragó a causa dels conflictes. Per tant va ser un període d'auge tant econòmic com social com cultural. Tot i que va ser un període de millora, March no ho representa així en la seva obra, sinó que mostra el seu desig de morir. Temes sobre els sentiments, es veuen presents al llarg de tot "llirs d'amor".

TEMA
El tema que es tracta a l'obra és el desig de morir per la manca d'amor, ja que l'amor que sent cap a l'amada és un amor no correspost. Ho podem veure per exemple, quan diu "Tothom es fa amb qui li és semblant, per això a mi no em plau fer-me amb els vius" on mostra més afinitat cap als morts que cap als vius. En general l'argument del tema seria aquest penediment que sent, i la culpabilització de la dama davant la seva mala sort en l'amor.

ESTRUCTURA/MÈTRICA
Aquest poema està format per 6 estrofes de 8 versos decasíl·labs cadascun, i es troba dividia en 5 cobles més una tornada, aquesta última de 4 versos. Per tant, podem dir que és d'art major.
L'esquema de l'obra és en creu creuada, és a dir, 10A, 10B, 10B, 10A, 10C, 10D, 10D, 10C, de rima consonant. També trobem una censura a la quarta síl·laba de cada vers, aquesta tècnica és utilitzada en la tradició catalana.
Quant a les parts del text, el podem dividir en 4 parts:
La primera (vers 1-12): On trobem una descripció de les festes alegres de l'època amb la contraposició dels seus sentiments, ja que està patint per amor.
La segona (vers 13-24): On compara els seus sentiments amb els d'altres personatges com el rei de Xipre i Tici, i ens diu que el seu dolor mai no podrà ser curat.
La tercera (vers 25-40): On explica el seus dos punts de vista, el primer seria el desig que se li aparegui la mort, ja que així s'aniria tot el seu dolor, i l’altre seria la negació a morir, ja que sinó, no veuria a la seva estimada. Per tant ens trobem amb la indecisió de l’autor.
La quarta i última part (vers 41-44): Aquesta seria la tornada, i aquí es veu com decideix posar fi a la seva vida, amb l'esperança que la seva amada se'n penedeixi de no haver estat al seu costat.

FORMA/RECURSOS LITERARIS
Trobem diversos recursos literaris al poema de March, però només nomenarem aquells més importants, que serien:
L'antítesi (primera estrofa): on hi hauria una contradicció en els quatre primers versos, ja que parla sobre l'alegria a les festes, la diversió..., amb els sis següents versos, els quals parlen sobre ànimes en pena. D'aquesta manera recalca el sentiment de dolor. Podríem dir que el poema comença alegre i acaba amb la mort.
Comparació: com hem dit abans, la segona part en la qual està dividida l'obra, seria tota ella una comparació, ja que compara el seu dolor amb el del rei de Xipre i amb Tici. D'aquesta manera, aquest recurs estilístic és bastant important dins de l'obra.
Metàfora (vers 21-22): "mentre un corc em rosega la pensa, tinc l'altre dins del cor de nit i dia" on explica que té un corc dins del seu cos que li rosega el cor. D'aquesta manera li dóna èmfasi en el dolor que sent per aquest amor no correspost.
Hipèrbole (vers 25-26): "I si la mort no em suposés l'ofensa de fer-me absent d'un tan bell panorama", on exagera el fet que l'únic que el farà tenir por a la mort és no tornar a veure la seva estimada. Ell prefereix morir i rebre un acte d'estimació per part de l'amada, que serien les seves llàgrimes, que estar viu i no rebre'n cap. Amb aquesta exageració torna a fer èmfasi amb el desig de morir.

CONCLUSIONS + OPINIÓ PERSONAL
Ausiàs March és probablement l'home més reconegut de la literatura medieval valenciana, ja que va ser un poeta molt llegit i va influenciar a grans poetes castellans com Garcilaso de la Vega i Fernando de Herrera entre d'altres. Possiblement per això, és pel qual s'han conservat tantes obres d'ell. A més, es diu, que tota la poesia en valencià del segle XVI és un intent d'imitació de la seva obra. Una característica que el destaca és que la seva obra va fer un canvi a tot l'anterior i va adquirir un to més personal i sincer que contrastava amb la retòrica de l'amor cortès.
Parlant de l'obra observem com deixa molt clars els seus sentiments i el seu dolor respecte la negació de la seva amada mostrant la poesia molt personal, tal com hem mencionat i utilitzant elements filosòfics.

Com a opinió personal, he de dir que, tot i tenir moltes exageracions, March va saber expressar molt bé els seus sentiments com a home enamorat i això li dóna un toc més líric al poema.

3 comentaris:

BÈLGICA

Bèlgica de Josep Carner Per Judit Maynou Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es ...