“Colguen les gents” per Ausiàs March
Comentari de text de Judit Serrano
1. Text:
[Versió
moderna de Climent forner]
ESQUEMA
MÈTRIC
Que
alegrement la gent celebri festes A
tant
lloant Déu com divertint-se a pler; B
jardins,
carrers i places facin ple B
i
que també s'hi narrin les grans gestes, A
( 5 ) mentre jo, els seus
sepulcres visitant, C
consultaré
les ànimes damnades, D
i
em respondran sentint-se acompanyades D
només
per mi en el continu plant. C
Tothom
es fa amb qui li és semblant, E
( 10 )per això a mi no em
plau fer-me amb els vius: F
del
meu estat es mostren tan esquius F
que
em veuen com un mort que infon espant. E
Captiu,
el rei de Xipre, de l'heretge, G
al
meu semblar no és pas més malaurat: H
( 15)com que el que vull no
em serà mai donat, H
d'aquest
desig no em pot guarir cap metge. G
Si
Tici, a qui el voltor es menja el fetge I
mentre
la carn li va brotant de nou J
i
de menjar l'ocell mai no en té prou, J
( 20 )pateix, a mi més fort
dolor m'assetja: I
mentre
un corc em rosega la pensa, K
tinc
l'altre dins el cor de nit i dia, L
i
aquest rosec tan sols s'aturaria L
amb
allò que no puc haver en defensa. K
( 25 )I si la mort no em
suposés l'ofensa M
de
fer-me absent d'un tan bell panorama, N
ja
pot vestir de fang, ordint la trama, N
el
meu cos nu, si vol: aquest no pensa M
en
cap plaer fora d'imaginar O
( 30 )que els meus desigs
no es podran mai complir, P
i
si em calgués posar a la vida fi, P
el
bon amor s'haurà de limitar. O
És
més: si al cel Déu em vol col·locar, Q
per
tal que el meu delit sigui complit, R
( 35) més enllà d'Ell
caldrà que em sigui dit
R
que
aquesta mort a vos us féu plorar Q
sabent-vos
greu de la poca mercè T
a
l'innocent i màrtir dispensada, U
qui
vol del cos l'ànima separada U
( 40 )si és que de vós el
condol pot haver.
T
Llir
entre cards, a ambdós no ens cal saber W
que
es pot donar la vida per amor: X
creure
de mi que sóc en tal dolor, X
no
fareu molt donant-hi plena fe. W
2. Localització
El autor Ausiàs
March, poeta valencià medieval, va ser armat cavaller i formava part d’una
família de poetes. Destacava dintre del Segle d’or Valencià i es considerava un
poeta modern per abandonar l’occità i començar a escriure en català. El seu
treball es caracteritza per la intensitat de sentiments i reflexions.
El poema pertany
a Llir entre Cards, una de les cinc
parts de l’obra Cants d’amor on es
reflexa les etapes de la vida de l’autor. Aquesta obra està constituïda per
cent-vint-i-vuit poemes.A més,S’utilitza la poesia trobadoresca, pròpia del
segle XII. El tema preferent es l’amor.
3. Sentit global
El amor no
correspost.
4. Estructura externa
Esta format per
sis estrofes de vuit versos (exceptuant l’ultima) decasíl·labs amb una censura
a la quarta síl·laba, escrits en art major amb rima consonant creuada (abba).
5. Estructura interna
-
Estrofa 1:
Descripció
de la festa i l’alegria en contraposició als seus sentiments.
-
Estrofa 2:
Expressió
del seu dolor envers la gent aparellada que lo evita.
-
Estrofa 3:
Fa
una comparació del seu malestar amb dos corcs que el menjant per dins.
-
Estrofa 4:
Diu
que no tem la mort, degut a que la vida es mes malaurada per ell.
-
Estrofa 5:
Demana
que si ell mort ella plori i es senti culpable per provocar la seva
infelicitat.
-
Estrofa 6:
Diu
que morirà per amor i que necessita la seva salvació.
6. Anàlisis del text
Figures
literàries
-
Antítesis:
Estrofa 1
Que alegrement
la gent celebri festes
tant lloant Déu
com divertint-se a pler;
jardins, carrers
i places facin ple
i que també s'hi
narrin les grans gestes,
(Es descriu la alegria i la diversió de la gent
durant les festes)
mentre jo, els
seus sepulcres visitant,
consultaré les
ànimes damnades,
i em respondran
sentint-se acompanyades
només per mi en
el continu plant.
(Parla del turment de les ànimes en pena)
-
Metàfora:
Estrofa 2, verso 8
d'aquest desig
no em pot guarir cap metge.
(Ens explica que el seu dolor per amor es incurable
i al relaciona amb una malaltia)
-
Comparacions:
Estrofa 2, verso 5
Captiu, el rei
de Xipre, de l'heretge,
al meu semblar
no és pas més malaurat:
com que el que
vull no em serà mai donat,
d'aquest desig
no em pot guarir cap metge.
(Compara el seu malestar amb el del rei de Xipre
presoner d’un heretge)
Estrofa 3
Si Tici, a qui
el voltor es menja el fetge
mentre la carn
li va brotant de nou
i de menjar
l'ocell mai no en té prou,
pateix, a mi més
fort dolor m'assetja:
(Compara el seu dolor amb el del tità Tici, a qui un
àguila li arrossegava cada dia el fetge)
7. Conclusió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada