dijous, 20 d’abril de 2017

"Colguen les gents"





“Colguen les gents” per Ausiàs March
Comentari de text de Judit Serrano

1.      Text:
[Versió moderna de Climent forner]
                                                                                                      ESQUEMA MÈTRIC
Que alegrement la gent celebri festes                                                                A
tant lloant Déu com divertint-se a pler;                                                             B
jardins, carrers i places facin ple                                                                        B
i que també s'hi narrin les grans gestes,                                                             A
         ( 5 ) mentre jo, els seus sepulcres visitant,                                                                   C
consultaré les ànimes damnades,                                                                       D
i em respondran sentint-se acompanyades                                                         D
només per mi en el continu plant.                                                                      C

Tothom es fa amb qui li és semblant,                                                                 E
          ( 10 )per això a mi no em plau fer-me amb els vius:                                         F
del meu estat es mostren tan esquius                                                                 F
que em veuen com un mort que infon espant.                                                   E
Captiu, el rei de Xipre, de l'heretge,                                                                  G
al meu semblar no és pas més malaurat:                                                             H
          ( 15)com que el que vull no em serà mai donat,                                                H
d'aquest desig no em pot guarir cap metge.                                                       G

Si Tici, a qui el voltor es menja el fetge                                                             I
mentre la carn li va brotant de nou                                                                    J
i de menjar l'ocell mai no en té prou,                                                                 J
          ( 20 )pateix, a mi més fort dolor m'assetja:                                                      I
mentre un corc em rosega la pensa,                                                                   K
tinc l'altre dins el cor de nit i dia,                                                                      L
i aquest rosec tan sols s'aturaria                                                                         L
amb allò que no puc haver en defensa.                                                              K

          ( 25 )I si la mort no em suposés l'ofensa                                                      M
de fer-me absent d'un tan bell panorama,                                                          N
ja pot vestir de fang, ordint la trama,                                                                N
el meu cos nu, si vol: aquest no pensa                                                               M
en cap plaer fora d'imaginar                                                                               O
          ( 30 )que els meus desigs no es podran mai complir,                                       P
i si em calgués posar a la vida fi,                                                                       P
el bon amor s'haurà de limitar.                                                                           O

És més: si al cel Déu em vol col·locar,                                                               Q
per tal que el meu delit sigui complit,                                                                R
          ( 35) més enllà d'Ell caldrà que em sigui dit                                                                R
que aquesta mort a vos us féu plorar                                                                    Q            
sabent-vos greu de la poca mercè                                                                      T
a l'innocent i màrtir dispensada,                                                                        U
qui vol del cos l'ànima separada                                                                        U
          ( 40 )si és que de vós el condol pot haver.                                                       T

Llir entre cards, a ambdós no ens cal saber                                                       W
que es pot donar la vida per amor:                                                                     X
creure de mi que sóc en tal dolor,                                                                      X
no fareu molt donant-hi plena fe.                                                                      W







2.      Localització
El autor Ausiàs March, poeta valencià medieval, va ser armat cavaller i formava part d’una família de poetes. Destacava dintre del Segle d’or Valencià i es considerava un poeta modern per abandonar l’occità i començar a escriure en català. El seu treball es caracteritza per la intensitat de sentiments i reflexions.

El poema pertany a Llir entre Cards, una de les cinc parts de l’obra Cants d’amor on es reflexa les etapes de la vida de l’autor. Aquesta obra està constituïda per cent-vint-i-vuit poemes.A més,S’utilitza la poesia trobadoresca, pròpia del segle XII. El tema preferent es l’amor.

3.      Sentit global
El amor no correspost.
                                                              
4.      Estructura externa
Esta format per sis estrofes de vuit versos (exceptuant l’ultima) decasíl·labs amb una censura a la quarta síl·laba, escrits en art major amb rima consonant creuada (abba).

5.      Estructura interna
-         Estrofa 1:
Descripció de la festa i l’alegria en contraposició als seus sentiments.

-         Estrofa 2:
Expressió del seu dolor envers la gent aparellada que lo evita.

-         Estrofa 3:
Fa una comparació del seu malestar amb dos corcs que el menjant per dins.

-         Estrofa 4:
Diu que no tem la mort, degut a que la vida es mes malaurada per ell.

-         Estrofa 5:
Demana que si ell mort ella plori i es senti culpable per provocar la seva infelicitat.

-         Estrofa 6:
Diu que morirà per amor i que necessita la seva salvació.

6.      Anàlisis del text
Figures literàries
-         Antítesis:
Estrofa 1
Que alegrement la gent celebri festes
tant lloant Déu com divertint-se a pler;
jardins, carrers i places facin ple
i que també s'hi narrin les grans gestes,
(Es descriu la alegria i la diversió de la gent durant les festes)
                                                                                                              
mentre jo, els seus sepulcres visitant,                                                           
consultaré les ànimes damnades,                                                          
i em respondran sentint-se acompanyades                                            
només per mi en el continu plant.
(Parla del turment de les ànimes en pena)

-         Metàfora:
Estrofa 2, verso 8
d'aquest desig no em pot guarir cap metge.
(Ens explica que el seu dolor per amor es incurable i al relaciona amb una malaltia)

-         Comparacions:
Estrofa 2, verso 5
Captiu, el rei de Xipre, de l'heretge,
al meu semblar no és pas més malaurat:       
com que el que vull no em serà mai donat,  
d'aquest desig no em pot guarir cap metge.

(Compara el seu malestar amb el del rei de Xipre presoner d’un heretge)

Estrofa 3
Si Tici, a qui el voltor es menja el fetge
mentre la carn li va brotant de nou
i de menjar l'ocell mai no en té prou,
pateix, a mi més fort dolor m'assetja:

(Compara el seu dolor amb el del tità Tici, a qui un àguila li arrossegava cada dia el fetge)

7.      Conclusió
El poema d’Ausiàs destaca per l’expressivitat dels sentiments, la rima i les seves comparacions tan descriptives, les quals propicien una bona compressió del patiment de l’autor. Malgrat tot, caldria dir que l’eix central del poema només es centra en ell mateix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BÈLGICA

Bèlgica de Josep Carner Per Judit Maynou Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es ...