dimarts, 25 d’abril de 2017

Elogi dels diners

Elogi dels diners (Anselm Turmeda)

Per Pol García

Poema:
Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja.

Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.

Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.

Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.

Diners, magres fan tornar gords,
e tornen ledesmes los bords.
Si diràs "jas" a hòmens sords,
tantost se giren.

Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e cristians,
leixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.

Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "hoc".
Vejats miracle!

Diners, doncs, vulles aplegar.
Si·ls pots haver no·ls lleixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
papa de Roma.

Si vols haver bé e no dan
Per advocat té sent “Jo-ha’n”
Totes coses per ell se fan
en esta vida.

Anselm va néixer entre el 1352 i el 1355 a Mallorca, no se sap ben bé la data exacta, i va morir al 1423 a Tunis.
Quan era més jove va començar a estudiar a Lleida, però per la influència d’un dels seus professors, va decidir convertir-se a l’Islam. Per aquest motiu es va traslladar a Tunis, on per sempre va viure.
Allà comença a escriure diferents obres literàries en prosa i en vers. Un dels llibres més coneguts d’Anselm és El llibre dels bons amonestaments i La disputa de l’ase, els quals van ser molt coneguts arreu de Catalunya.
El text que avui tractarem forma part d’El llibre dels bons amonestaments. Aquest llibre pretenia portar per bon camí a la gent, ensenyant bons fets, i ademès té un caràcter religiós.

Ell vivia en l’Edat d’or. En aquesta època es va patir una gran crisi, la qual va desencadenar un seguit de baralles. Ell amb aquests textos pretenia frenar aquest mal comportament i fer veure a les persones una altra forma de vida millor.


Aquest poema ens diu com els diners influeixen en les nostres vides, en aquest cas imitant la forma de vida dels cristians. En ell, es diu que qualsevol persona seria capaç de fer qualsevol cosa per tal d’aconseguir-ne més.
Podem dividir aquest text en 3 parts tot i que hi ha gent que el divideix en 2 ja que no conta la conclusió.

1ra part- En la primera part, Anselm fa una introducció del tema que tractarà al llarg del poema. Consisteix en les 2 primeres estrofes on diu que els diners poden fer el bé i el mal. (versos 3,5,7,8)

2na part- Aquesta segona part consta de les 5 estrofes següents. Aquí diu totes les conseqüències positives i negatives que comporta l’ús dels diners. Com podem observar en la 3ra estrofa vers 9,10 tenim una conseqüència negativa, i en versos 17,18,19,20,21 conseqüències positives.
A part també podem veure una critica a les religions en el vers 22,23,24 en el que diu que qualsevol religió adora els diners oblidant-se dels seus Deus.

3ra part- Finalment Turmeda fa una conclusió general. A part en l’octava estrofa fa una ironia criticant el clergue mencionant al “Papa de Roma”.

Pel que fa a la mètrica, aquest poema consta de 9 estrofes de 4 versos cadascuna. Aquests versos són octosíl·labs (els 3 primers de cada estrofa) i tetrasíl·labs (l’últim de cada estrofa), es a dir que són d’art menor. Cada estrofa és 8a 8a 8a 4b i així successivament.
Una part important que destacar es que les estrofes 8a 8a 8a, només apareixen en el poema antic, es a dir la versió original. Aquest comentari de text està basat en el poema original.

La rima del text és consonant, es a dir que rimen vocals i consonants. En el cas dels octosíl·labs la rima és masculina, i en el cas dels tetrasíl·labs la rima és femenina i lliure.

El vers de 4 síl·labes que queda sol al final de cada estrofa, té una rima independent que els altres de l’estrofa.

Diners del fals fan veritat,
i de jutge fan advocat;
savi fan tornar l’home boig,
com més en tingui.


En aquest poema podem identificar diferents figures retòriques:
  • En els versos 1,5,9,13,17,21,25,29 tenim anàfores, ja que repeteix constantment la paraula “diners”.
  • Paral·lelisme quan diu “diners fan” ja que repeteix una estructura constantment canviant algunes paraules del vers.
  • Hipèrbole en el vers 19 ja que diu que parla a un sord i es gira cosa impossible i exagerada.
  • Antítesis ja que en gairebé tot el poema fa els contraris (savi/boig, be/mal, infernal/celestial…)
  • Metonímies ja que substitueix algunes paraules per unes altres que hi tenen relació (home infernal).
  • Hipèrbatons ja que en certs llocs canvia l’ordre de les paraules com per exemple en el primer vers diu “diners fan de tort veritat“ en comptes de dir diners de tort fan veritat, o també “diners als prims fan tornar plens” en comptes de dir els diners fan tornar als prims plens.

Com podem observar, és un text amb intencions didàctiques, una crítica sobre el poder que tenien els diners en aquella època. Ell volia fer veure que els diners poden canviar la vida de les persones, i transformar-les i clarament podem observar com dividien en dos grans blocs la societat: la de gran poder adquisitiu, ja sigui clergue, nobles, comptes... i la de poc poder adquisitiu.
He pogut comprovar que des de ja fa anys els diners són un problema social, i m’ha fet gràcia el fet que aquest text no “caducarà” fins que els diners no perdin valor o importància.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BÈLGICA

Bèlgica de Josep Carner Per Judit Maynou Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es ...