dijous, 13 d’abril de 2017

No·l prenatz lo fals marit




NO EL PRENGEU EL FALS MARIT (No·l prenatz lo fals marit)
de CERVERÍ DE GIRONA

Per Lara Ramon Icart

Aquest poema es troba en el cançoner que recull tota l’obra que s’ha conservat de Cerverí de Girona. De fet, només se’n conserva la primera i és per això que no ens ha arribat cap biografia de la seva vida. No obstant, gràcies a documentació fi al·lusions a la seva obra entre sabem que va escriure entre els anys 1250 i 1285.
Així doncs, sabem que estava vinculat a la reialesa ja que treballava i rebia el seu salari dels reis Jaume I i Pere II i pel vescomte Ramon Folc de Cardona. El seu vertader nom era Guillem de Cervera però va adoptar el nom de Cerverí de Girona (Cerverí és el gentilici de la seva terra natal i Girona ja que Jaume I li va concedir unes terres d’aquesta ciutat).
Va ser l’últim poeta trobadoresc i se’n conserven cent vint poemes. La seva obra tractava temes variats. Podem dividir-la en l’obra amorosa, la moral (crítica de la conducta dels cavallers i de les diferències entre les classes socials), la religiosa (composicions en lloança a la Verge), la narrativa, els proverbis (un poema llarg dedicat als seus fills per aconsellar-los, sovint des d’exemples de la vida quotidiana o històrics) i la popular (composicions que tenen els seu origen en cançons populars).
No el prengueu lo fals marit estaria dins la part popular i amorosa de la seva obra. En concret, es tracta d’una viadeyra,“cançó de camí”, que com el seu nom indica, és un tipus de cançó cantada i tocada pels joglars als seus senyors feudals per fer menys pesats els viatges llargs i monòtons.
Des d’un marc més general, la seva obra pertany a la poesia trobadoresca, que sorgeix al sud de França a finals del segle XI i fins a la primera meitat del segle XV, que arriba també a Catalunya i el nord d'Itàlia. Es tracta de poesia en llengua vulgar occitana, i a Catalunya en el dialecte provençal, que ja començava assemblar-se al català.
En aquella època, els que escrivien poemes en aquesta llengua s’anomenen trobadors, que es diferenciaven dels poetes, que ho feien en llatí. Aquests poetes es dedicaven compondre poemes, normalment musicals, en les corts feudals dels nobles.
Es coneixen uns 350 trobadors dels quals una vintena eren d'origen català. Cerverí de Girona és el que té l’obra més extensa, i va escriure tant el trobar ric ( estil formal, que buscava la perfecció donant molta importància a la sonoritat de la paraula i que feia servir un llenguatge i una rima complicades) com el trobar lleu (senzill, de caràcter popular, amb paraules i recursos d’estil no difícils).

El poema tracta un tema molt habitual en la poesia trobadoresca, l’amor cortès, que es tracta d’una dama s'ha de casar amb un home, normalment per conveniència i un tercer personatge intenta evitar-ho ja que n’està enamorat.
En aquest poema, el trobador critica durant tot el poema el futur marit de la dama, anomenada Jana abrinada (ximplet, boig, mal educat, neci i ensopit, etc.). Finalment, Cerverí declara el seu amor indirectament, ja que diu que el millor per ella seria anar al llit amb “l’amic” referint-se a ell mateix. D’aquesta manera intenta convèncer a la dama perquè refusi de casar-se amb el seu marit i que ho faci amb ell(versos setze) i la torna a advertir de tots els aspectes negatius de casar-se amb l’home que li han buscat.

Es tracta d'una viadeyra, és a dir, d'una “cançó de camí”, perquè està escrit a partir d'un refrany que s'anirà repetint al final de cada una de les estrofes. Aquesta estructura paral·lelística coincideix amb el de les cantigues galaicoportugueses, i podria ser que hagués après aquesta tècnica ja que va tenir l’oportunitat de conèixer Alfons el Savi, que va escriure un recull de cantigues (Càntiques de Santa Maria).
En total té 7 estrofes de 3 versos cadascuna amb una distribució sil·làbica de 7/7/4 excepte la primera estrofa que nomes te 2 versos, el primer de 7 síl·labes i el segon de 4 que és el refrany i que es repeteix a cada estrofa. Per tant estem davant un poema format per una introducció de 2 versos i sis tercets amb versos d’art menor (heptasíl·labs i tetrasíl·labs).
La rima és consonant seguint aquest esquema: a/b//c/c/b//a/a/b//c/c/b//a/a/b//c/c/b//a/a/b.
El poema es divideix en parts:
Introducció: del vers 1 i 2, enuncia el tema.
Segona part: les estrofes I-IV diu no al marit i justifica el perquè.
Tercera part: les estrofes V-VI li diu que no s'enamori d’ell i que marxi amb el poeta.

Formalment el poema està estructurat a partir de paral·lelismes que serveixen per emfatitzar i deixar clar l’odi del poeta cap al futur marit de la protagonista i la seva intenció de convèncer la dama perquè es casi amb ell. Es veu clarament que el poema parla del tòpic de l’amor cortès.
Als versos 1,3 i 6 hi ha un paral·lelisme i una anàfora (No el prengueu, el fals marit), un missatge cap a la dama que li diu que no es casi amb el seu promès. Cal destacar que utilitza l’adjectiu fals molts cops per descriure el marit de la dama, ja que en realitat ella no està enamorada d’ell sinó del poeta, i deixa clar que es tracta d’un matrimoni de conveniència.

Es repeteixen més anàfores: als versos 10 i 15 (No sigui per vós amat) i als versos 13 i 18 (No jegui amb vós al llit) que parlen despectivament sobre el marit i donen raons per les quals la protagonista no s'ha de casar amb ell. En la segona i la tercera estrofa, fa servir l'anàfora en el segon vers, mentre que en la quarta i en la cinquena el fa servir a principi d'estrofa.
A més, repeteix el refrany al final de cada estrofa per recordar el nom de la dama a la que estima.
Com a conclusió cal destacar l’obra de Cerverí de Girona ja que tanca i resumeix la literatura trobadoresca provençal, de gran importància perquè, tot i estar escrita en provençal, ha sigut la base de la lírica catalana. A més, és el trobador del que es conserven més composicions (cent vint de les dos-cents escrites en provençal són seves).
Pel que fa al poema, és un poema popular però amb versos i el seu atent recompte dels versos i el ritme. És important ja que és l’única viadera que es conserva.

NO EL PRENGUEU, EL FALS MARIT (No·l prenatz lo fals marit)
Cerverí de Girona


1 No el prengueu, el fals marit, 7A
Jana abrinada! 4B

I
No el prengueu, el fals jurat, 7C
un ximplet mal educat, 7C
5 Jana abrinada! 4B

II
No el prengueu, el mal marit, 7A
un babau molt ensopit, 7A
Jana abrinada! 4B

III
Boig i tan mal educat, 7C
10 no sigui per vós amat, 7C
Jana abrinada! 4B

IV
De tan neci i ensopit, 7A
no jegui amb vós al llit, 7A
Jana abrinada! 4B

V
15 No sigui per vós amat, 7C
val molt més l’amic privat, 7C
Jana abrinada! 4B

VI
Que no jegui amb vós al llit. 7A
més us hi valdrà l’amit, 7A
20 Jana abrinada! 4B


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BÈLGICA

Bèlgica de Josep Carner Per Judit Maynou Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es ...