Presoner

PRESONER – JORDI DE SANT JORDI

per Jordi Egea

Desertsd'amics, de béns e de senyor,   10 A

enestranylloc i en estranyacontrada,   10 B

lluny de totbé, fartd'enuig e tristor,   10 A

mavoluntat e pensacaitivada,   10 B

metrob del tot en mal poder sotsmès,   10 C

noveigalgú que de més'haja cura   10 D

esoiguardatsenclòs, ferrats e pres,   10 C

dequè en faugrat a matrista ventura.   10 D

Eu haivisttemps que no emplasia res,   10 C

araemcontent de çoquiemfai tristura,   10 D

e los grillonslleugers ara preu més10 C

que en lo passat la bella brodadura.   10 D

Fortuna vei que ha mostrat son voler10 E

susmé, volent que en tal puntvengutsia;   10 F

però no emcur, pus haifaitmondever10 E

abtots los bons que emtrob en companyia.   10 F

Car prencconhort de com sui presoner10 E

permonsenyor, servinttantcompodia,   10 F

d'armessobrat e per major poder,   10 E

no per defaut gens de cavalleria.   10 F

E prencconhortquan no pucconquerir10 G

haver en res sens que treball no senta,   10 H

masd'altrapartcuid de tristor morir   10 G

comvei que el món del revers se contenta.   10 H

Totsaquestsmals no emsón res de sofrir10 G

enesguardd'uqui el cor me destenta10 H

eemfaitotjornd'esperança partir:   10 G

com no vei res que ensavançd'unaespenta,   10 H

enacunçarnostredeslliurament,   10 I

emés que veiço que ensdemanaSforça10 J

que no sofiralgúraonament,   10 I

dequèllangueixmavirtut e maforça.   10 J

Per què no sai ni vei res al present10 I

queempuixa dar en valor d'unaescorça,   10 J

masDéutot sol, de quiprencfundament10 I

e de quifiu, i-z ab quimoncors'esforça;   10 J

ed'altrapart del bon rei liberal,   10 L

quiemsocorrec per gentilesagranda,   10 M

loquiens ha mès del tot en aquest mal,   10 L

queellme'ntraurà, car soijussa comanda.   10 M

Reis virtuós, monsenyor natural,   10 L

tots al present no usfemaltre demanda,   10 M

mas que us record que vostrasangreial10 L

maidefallí al quifos de sa banda.   10 M

LOCALITZACIÓ:

Autor:

-          Presoner va ser escrit per Jordi de Sant Jordi

Obra, gènere i tendènciesartístiques del moment:

-          Es conserven només 18 poemesd'entreelsqualspodríem destacar "Estramps", "Presoner" o "Lo setged'amor"; en aquestbreucançoners’hiinclouPresoner que ésessencialmentamorós, dinsl'actitud encara vinculada a l'amorcortesàtrobadoresc, que mantenia la sevavigència i eficàcia en elsnuclis postfeudals de Catalunya. La sevapoesiasegueixbastantl’estiltrobadoresctot i que ésinfluenciat per l’humanisme del moment i obre nouscamins a la lírica catalana i combina termes tradicionalsambels de Petrarca.La sevallenguaés la barrejapròpia de l'època entre el català i occità.Pertany a l’obra de Presoner en si, i dinsd’aquesta en trobem diversos poemescomaquest.

Parlantmés sobre l’autor i el contextsociopolític...

-          Jordi deSant Jordi era un cavaller i escriptorvalenciàque va néixerdurantelsdarrersanys del segle XV al qual era aleshores el Regne de València i va morirprobablement en 1424 al Castell de la Valld’Uixó.Va viure al servei del reiMagnànim de qui va rebregransquantitats de diners. En una expedició a Nàpols, va caurepresoner de les tropes de Francesco Sforza i va ser llavorsquan va escriureaquest poema, onexpressaval’enyorança per la sumptuosa vida cortesana.La poesia era una peticióadreçada al monarca perquèagilitzéselstràmits de l’alliberament propi i delsseuscompanys.Durant el segle XV el fet de fer-nepresonersalsenemics era bastanttípic, ja que d’aquesta manera, elspodies convertir en elsteusesclaus o bépodiesdemanar un rescat al rei o al senyor que pertanyien. En el poema ésaquestúltim cas.Voliaensenyar al poble en quina situació es trobavenaquells que havienlluitatpelpoble i pelrei.

Contextpolític i social:

-          L’expansiódesprés de la batalla de Muret es va dirigir a València, Illes Balears i la resta del Mediterrani.

-          Elsmonarques de la corona van conquerirpartdelsterritorisàrabs.

-          Ocupació de l’illa de Sardenya, incorporació del Comtatd’Urgell i annexió definitiva de Sicília i Mallorca.

-          El 1412 comença la dinastia castellana.

-          Existeix la Diputació General que l’any 1359 passa a anomenar-se Generalitat de Catalunya.

DETERMINACIÓ DEL TEMA:

El tema del poema seria l’exaltaciódelssentiments i emocionsd’unpresoner a causa del captiveri que estàpatint, i de la melancolia que li suposatrobar-se en soledat.

1.- En la primera estrofa ja evidencia la solitud i la desolació per la captivitat.

2.- En la segonatractaambaquestamelancolia comentada les comoditats i luxes que teniaabansd’esdevenircaptiu.

3.- En la tercera en els dos últims versos, recalca aquestaexaltació de sentiments, que òbviamentsón de tristorquandiu ‘estic a bon punt de morir de trist…’.

ANÀLISI MÈTRICA I ESTRUCTURA:

Presonerés un poema format per cinc cobles de vuit versos, és a dir, octaves,decasíl·labs i una que fa de tornada o conclusió de quatre versos. La tornada és de quatre versos (quartet).Elsdecasíl·labstenen cesura a la quartasíl·laba. La rima que es repeteixambvariantséscadenoencadenada:

 

10 A

10 B

10 A

10B

10 C

10D

10 C

10 D

ANÀLISI DE LA FORMA PARTINT DEL TEMA:

Com a figura retòricanecessària per a la comprensió del tema trobem una antítesi del vers 9 – 12 (2n paràgraf) que consisteix acontraposar dos sintagmes, frases o versos en què cada un expressa una idea de significat afirmativa o negativa. Aquí s’explicatot el que teniaabans i com no ho va saber valorar, com ha perduttot. Ho diuaixíperquèvol que vegemcom compara el pes que portavasempreambelsvestitsgruixuts de brodadura  que era major al pes que porta a sobre sentpresoner, ja que seguramentnomés porta aquestsgrillons. La roba que portiseràgairebécap i de molt poca qualitat.

CONCLUSIÓ:

El text va ser moltimportant per la tradicióliteràriaperquèprecisament va obrirnouscaminsa la lírica catalana i combina termes tradicionalsambels de Petrarca, que va ser un líric i humanista italià, la sevapoesia va donar lloc a un correntliterari que influí en autorscom Garcilaso de la Vega (a Espanya) o William Shakespeare (a Anglaterra).

Despréscom a resumprecís, destaquem la desesperació i el penediment que pateix Jordi de Sant Jordi encara que no hodiuclarament a l’obra, amés de la tristor que sí que queda més que comentada. I també el no haversabutgaudirproudels luxes que disposava i finalmentl’intentpersistent per intentar guanyar-se el favor del reiperquè el tregui de la situació en què es troba (que ésprecisament el motiupelqual va estar escrit el poema, per enviar el poema al rei i que aixíagilitzés la sevasalvació).

Expressad’una forma indirecta el tòpic ‘No saps el que tensfins que hoperds’, fent una clara incisió en la llibertat del nostre protagonista, que només va saber valorar-la quan ja l’haviaperdut.

Versiómusicada per RamonPelegroSanchis, mésconegutcom a Raimon;

https://www.youtube.com/watch?v=lJNRMOXCf50