dilluns, 2 de maig de 2016

A UNA BELLA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL






A UNA BELLA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL

Francesc Vicenç Garcia

LOCALITZACIÓ: El poema triat per a aquest comentari "A una bella dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil" pertany a obra poètica de Francesc Vicent Garcia, considerat el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. Va Escriure poesia , prosa i teatre. Conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona, va néixer a Tortosa, l' any 1579, i va morir a Vallfogona de Riucorb, l'any 1623. Va ser un poeta i eclesiàstic .
Su obra es divulga majoritàriament a través de fulls solts i no fou impresa Fins després de la so mort ( 1703 ) amb l'harmonia del Parnàs
El seu genera és líric, fet amb versos que expressen sentiments i amb un subgènere de cançó, ja que es tracta d´un tema amorós.

DETERMINACIÓ DEL TEMA: El tema principal del poema podríem dir que és l'amor. Tal com ens indica el títol, parla d'una dama que es pentina els cabells en un terrat amb una pinta de marfil mentre l'autor, que està enamorat bojament d'ella, l'observa des de lluny amb l'esperança que ella també s'enamori d'ell.

DETERMINACIÓ DE L´ESTRUCTURA: És clarament un sonet (composició heretada del Renaixement italià), ja que té una estructura 4-4-3-3, dos quartets i dos tercets. Són versos decasíl·labs i la seva rima és assonant: ABBA-ABBA-CDE-CDE
L'autor utilitza els procediments propis del barroc, com són la utilització de figures retòriques, les metàfores i es basa en un dels trets més característics de l'estètica barroca, el contrast, el color blanc expressat pel marfil, la pura neu (amb el color de la pell de la dama) i l'oposat, el negre del color de l'atzabeja dels cabells.

ANÀLISIS DE LA FORMA PARTINT DEL TEMA: A la primera estrofa veiem que la bella Flora, la dama, es pentina els cabells negres com l'atzabeja amb una pinta de marfil. Presenta un desordre en l'estructura sintàctica, per tant, estem parlant d'un hipèrbaton que ocupa tota l'estrofa. Per dir-nos que els cabells d'or, referint-se als cabells rossos, tenen enveja dels negres (atzabeja) utilitza una personificació, ja que els cabells no poden tenir enveja, i que els cabells siguin d'atzabeja és una metàfora.

A la segona estrofa podem observar un contrast entre el color blanc i el color negre.
El color blanc està representat a través del coll, les mans i el marfil de la pinta, en canvi, el color negre està representat pels cabells de la dama. Aquesta lluita entre els contraris forma una metàfora. Un altre exemple de metàfora seria 'Entre ells la pura neu es descobria', on l'adjectiu 'pura' davant de 'neu' forma un epítet, ja que sempre s'ha atribuït que la neu és pura.

Al primer tercet apareix el "Jo poètic", ens mostra que a partir d'ara parlarà d'ell i dels seus sentiments: l'autor queda sorprès, meravellat mentre contempla el dolç combat que tenen la pinta amb els cabells. Pel que fa al dolç combat, es tracta de la figura retòrica anomenada oxímoron, ja que un combat no pot ser dolç.

A l'últim tercet del poema, el poeta mostra l'angoixa:
"Que lo cor, enamorat, se m'alterava"
"I, temerós d'alguna gran desgràcia, - L'autor, enamorat bojament de la dama i amb el cor alterat té por que li passi alguna cosa a causa de l´ amor tan gran que sent per ella.
de prendre'ls tregües ganes venien" - El que vol l'autor és posar pau a l'esmentada batalla ("pendre'ls tregües" vol dir posar pau) per poder estar amb la noia.
Ethan Luque

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BÈLGICA

Bèlgica de Josep Carner Per Judit Maynou Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es ...