dimarts, 31 de maig de 2016

EL PENDÍS





El Pendís
de Caterina Arderiu

El Pendís és un poema pertanyent a l’obra L’Alta llibertat(1920), escrita per Clementina Arderiu (Barcelona, 6 de juliol de 1889 - 17 de febrer de 1976) que va ser una escriptora catalana pertanyent al moviment noucentista i la obra de la qual va estar influïda sobretot pels escriptors catalans Josep Carner i Joan Maragall. Les seves obres més conegudes són: Sempre i ara (1946) i Cançons i elegies (1916).
En quant a l’obra que ens disposem a analitzar, es tracta d’un poema el tema principal del qual és la dificultat de l’autora per a trobar la seva identitat en la societat.
El poema està format per 6 estrofes de 4 versos de 4 síl·labes i art menor menys en el 4t vers de cada estrofa que és de 8 síl·labes. La rima és assonant i el seu esquema és: 4a 4a 4b 8A 4b 4a 4b.
En quant a l’estructura, el poema està dividit en 6 estrofes: en la primera la autora ens explica que en el passat creia que sentir i ésser era un privilegi del qual només alguns podien gaudir, en la segona estrofa ens indica que en el present a la poeta li costa tirar endavant i es troba més obstacles dels que s’esperava que mitjançant una metàfora identifica com al pendís per on pot caure i relliscar, cosa que no es pot permetre ja que li costaria molt aixecar-se, a la tercera estrofa vol tirar endavant i expressa el seu coratge, però arriba un moment en el que l’única cosa que pot fer és esperar i tindre paciència, així apareix el tòpic del pas del temps, que s’identifica amb l’herba seca que es belluga amb el vent al estiu. A les últimes tres estrofes la autora es lamenta, a la quarta es troba perduda i diu que les branques tapen el seu horitzó i la seva felicitat desitjada que es representa mitjançant una metàfora amb el sol, amb la última frase “Sóc no sé on, re no es palesa.”expressa la seva confusió i desolació, a la cinquena estrofa ens diu que res ni ningú no l’ajuda i que té la sensació que algú la podria anar a buscar però que no ha passat pel seu camí, finalment a la sisena estrofa la poeta es lamenta pel fet de tenir sentiments i ser sensible i diu que voldria ser com un moribund per a no sentir res.
Entre els recursos literaris que podem trobar en aquesta obra destaquen (a més de les metàfores ja esmentades);  l’ús dels hipèrbatons, per exemple en el vers 25 (quarta estrofa) i en el vers 10 (segona estrofa) i l’ús d’elisions que podem trobar en el vers 21 (“que en”) o en el 22 (“l’herba es).
Per a concloure podem dir que aquest poema expressa tant les dificultats  interiors de la pròpia autora com les de la dona en general en el món de la literatura al segle XIX.

Cristina Nicola Tomás

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BÈLGICA

Bèlgica de Josep Carner Per Judit Maynou Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es ...