dilluns, 2 de maig de 2016

ODA A ESPANYA


ODA A ESPANYA de Joan Maragall



Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana:
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en 'questa llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.

T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang,
vida pels d'ara - i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies - a morts els fills,
te satisfeies - d'honres mortals,
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos - marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.

On són els barcos. - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, - no tens ningú.
Espanya, Espanya, - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;
que el plo' et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? - no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu,   Espanya.

 Joan Maragall

Biografia
Joan Maragall (1860-1911) pertanyia a una família benestant de Barcelona, amb la qual es va enfrontar per renunciar a la vida convencional de burges que li corresponia i seguir la seva vocació literària. Home de vasta cultura, Maragall va traduir autors alemanys, i fou un dels introductors del vitalisme de Nietzsche en la cultura catalana. Concebia la poesia com un producte de la inspiració, d’origen diví, i entenia que el poeta havia d’expressar-se de manera espontània, evitant la retòrica. Es va casar amb clara noble amb qui va tenir tretze fills.
La seva obra té una temàtica molt àmplia. És el poeta més important del modernisme, és un moviment literari que es dóna a Catalunya a finals del segle XIX i a principis del segle XX. Les seves característiques principals són l'afany per la musicalitat, la presència de la natura  i la recerca de la bellesa perfecta per fugir d'una realitat hostil. L'artista la veritable existència lluny de les obligacions quotidianes.
Aquesta obra fa referència a la crisi colonial generada arran de la guerra de Cuba. Oda a Espanya és un poema escrit l’any 1898 per Joan Maragall i integrat en la part de “Cants” en el llibre de “Visions i Cants”. El poema no segueix una mètrica establerta ni rima establerta, són versos lliures. És un poema compost per vuit estrofes que ens parlen sobre les desgràcies que ha suposat per Espanya implicar-se en la guerra de Cuba, amb la pèrdua d’aquesta.

Estructura
Aquest poema està dividit en sis quintets i dos sextetes de versos octosíl·labs amb cesura d’art menor(4+4) i té vuit estrofes.  té una rima assonant amb irregularitats en els sextets. La majoria de versos són blancs, és a dir, no segueixen una determinada estructura.
En la primera estrofa Maragall fa una crida a Espanya com si hi volgués parlar cara a cara. El que fa es personificar Espanya i parla-li com si fos una persona. En la segona estrofa ens introdueix el tema sobre el qual parlarà al llarg del poema; l’orgull espanyol i la guerra, ens exposa l’ideal de morir per la pàtria per crear una imatge gloriosa, però enlloc d’això, hi ha morts i derrotes. En la tercera estrofa es fa  una pregunta directa i retòrica: Perquè ha comportat Espanya que els seus ciutadans morin inútilment en la guerra? No li troba cap sentit. Després dóna una explicació lògica; vida és la sang que corre per les venes i si aquesta vessa, suposa la mort. En la quarta estrofa segueix demanant explicacions. Evoca més dramatisme dient que l’únic que es celebrava a Espanya eren funerals dels morts per la guerra i no festes. En la cinquena i sisena estrofa fa una petita reflexió sobre la mort inútil dels soldats que han mort en la batalla. Finalment, en la setena i vuitena estrofa crida a la modernització de l’Estat o a una possible independència catalana.
En resum,  Joan Maragall es preocupa per la situació que viu Espanya i per la injustícia als seus ciutadans, molts d’ells víctimes de la guerra de Cuba. 

Recursos literaris
Els recursos literaris utilitzats en aquest poema són:
-Personificació: atribuir qualitats humanes a animals, coses o conceptes: “Escolta, Espanya” i “Adéu, Espanya”. -Antítesi: relacionar dos conceptes que tenen significat contraris: “pocs t’han parlat” i “en l’altra, massa”. -Metàfora: identificar dos conceptes a partir d’un o més trets que comparteixen: “dins de les venes- vida és la sang”. -Comparació: establir una semblança entre dues conceptes mitjançant un nexe: “vora delmar com una folla”. -Interrogació retòrica: On son els vaixells?/ On son els fills?/Per què vessar la sang inútil?/No sents la meva veu atronadora?/ On ets, Espanya? -Anàfora i apòstrofe: “Espanya, Espanya”; “Salva’t, oh salva’t”.
Aicha Moun Dardouz

1 comentari:

BÈLGICA

Bèlgica de Josep Carner Per Judit Maynou Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es ...