dilluns, 30 de maig de 2016

CORRANDES D'EXILI






 “Corrandes d’exili” de Pere Quart

Pere Quart

·         El seu nom era Joan Oliver i Sallarès, però com a poeta va utilitzar el pseudònim de Pere Quart.

 Joan Oliver i Sallarès va néixer el 29 de novembre de 1899 a Sabadell i va morir el 18 de juny de 1986 a Barcelona (als 86 anys).
·         Va ser un poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista català, considerat un dels poetes més destacats de la literatura catalana del segle XX.
·         Joan Oliver va ser el quart d'onze germans, d'aquí ve el cognom del seu pseudònim, dels quals en va ser l'únic supervivent.
·         Va estudiar als Escolapis de Sabadell i posteriorment, entre 1916 i 1921,  va estudiar dret i filosofia a la Universitat de Barcelona.
·         El 1923 va començar a publicar poemes i altres textos al Diari de Sabadell.
·         El 1928 va publicar el seu primer llibre de prosa, Una tragèdia a Lil·liput.
·         El 1934 va publicar el seu primer poemari, Les decapitacions, ja sota el pseudònim de Pere Quart.

“Corrandes d’exili”

·         Aquestes corrandes de Pere Quart van ser publicades a Saló de tardor l’any 1947 en ple exili del poeta a Xile.
·         Aquest poema està situat després de la fi de la guerra civil espanyola (1939), que va ser quan la gent pertanyent al bàndol republicà va tenir que emigrar cap a altres països per evitar ser empresonats.
·         Aquesta poesia de Pere Quart està situada dins de la poesia social, moviment poètic que va aparèixer entre els anys 50 i 60 caracteritzada per la denuncia de les condicions polítiques i les reivindicacions de llibertat.
·         Aquest poema reivindicatiu l’autor l’escriu amb la intenció de difondre els ideals republicans als obrers i al poble en general.
·         Cada corranda desenvolupa un periple del camí de l’exili de l’autor.

Mètrica
·         La corranda es una forma de cançó popular breu, generalment improvisada, molt practicada al llargs dels segles on la majoria són de quatre versos heptasíl·labs. En aquest cas aquest poema està format per vuit estrofes, i l’autor alterna les de cinc i quatre versos heptasíl·labs. Tenen una rima regular consonant, per exemple “plena-carena”, “guerra-esguerra”, “serra-terra”, “infinita-petita”…


 Tema

·         El tema principal que ens vol transmetre l’autor són les dificultats de la gent que es va tenir que exiliar al finalitzar la guerra civil espanyola.
·         Al llarg del poema ens parla de l’exili com a conseqüència d’una cruel guerra civil i ens explica la cruel i dura experiència de creuar la frontera de Catalunya.
·         Es divideix en cinc estrofes:

  •  En la primera ens explica el moment de la partida de l’autor i la intensitat de la pena.
  •  En la segona ens parla sobre el suport de l’estimada a l’hora de marxar.
  •  En la tercera ens explica el pacte que fa amb la terra que abandona i ens mostra l’estimació que té per Catalunya. 
  •  En la quarta ens parla sobre l’esquinçament vital de l’autor per la seva partida.
  •  En la cinquena ens parla sobre l’enyorança com a eina de supervivència.   
  •  En la sisena ens explica l’evocació de les arrels més intimes abandonades de l’autor.
  •  En la setena i vuitena fa referència a la metàfora ideal del “locus amoenus” per ser feliç i lliure, encara que ell va perdre perquè va haver de marxar de la seva terra, té una completa fe en la seva pàtria. 

Figures retòriques
·         En la poesia que pertany al moviment de la poesia social no trobem gaires figures retòriques.
·         Trobem alguna comparació com quan diu “ com una Mare de Déu”.  (Versos 8 i 9)
·         Trobem una personificació quan diu “perquè ens perdoni la guerra” (Vers 10), “mitja vida condormida” (Vers 17), “Que els pins cenyeixin la cala” (Vers 29).
·         Trobem una asíndeton quan diu “ que l’ensagna, que l’esguerra” ( Vers 11)
·         Trobem una metàfora quan diu “abans de passar la ratlla” ( Vers 12)
·         Trobem una enumeració quan diu “tres turons fan una serra, quatre pins un bosc, cinc quarteres massa terra” ( Versos 25, 26 i 27)

En la meva opinió trobo que la poesia es fa fàcil d’entendre gràcies al seu vocabulari i al no utilitzar tantes figures retòriques és més fàcil d’entendre a l’hora de llegir-lo.  L’autor el que volia fer mitjançant aquest poema era difondre els seus ideals republicans  i que la gent pogués adonar-se de les injustícies socials. Dóna a conèixer els seus sentiments més tristos i dolorosos per haver de marxar de la seva terra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BÈLGICA

Bèlgica de Josep Carner Per Judit Maynou Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es ...