dilluns, 23 de maig de 2016

BÈLGICA




“BÈLGICA”  Josep Carner

LOCALITZACIÓ

JOSEP CARNER

Josep Carner i Puig-Oriol va néixer a Barcelona el 1884 en una família de la petita burgesia. És conegut com “el príncep dels poetes catalans”. Va ser un renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa. Es llicencià en Dret i en Filosofia i Lletres.
De molt jove va donar mostres de vocació literària que desenvolupà en els àmbits d’articulista (autor d’articles), editor, traductor i poeta. Va participar activament en el noucentisme juntament amb Prat de la Riba, polític i pensador catalanista i principal impulsor d’aquest moviment. També va contribuir a la normalització de la llengua catalana com a membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Després de la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939, es va exiliar primer a Mèxic i després a Bèlgica, on hi morí el 1970.

NOUCENTISME

El noucentisme va sorgir en la primera dècada del segle XX a Catalunya, cap a l’any 1906, i va finalitzar l’any 1923. Aquest corrent literari s’oposa als moviments modernista i romàntic. Està molt lligat a la política i és liderat per la burgesia de l’època. El noucentisme reivindica l’ordre i la raó, la precisió i la claredat, i la serenitat.

EL POEMA

L’any 1952 fa un recull d’algunes de les seves obres en un llibre anomenat Llunyania, on podem trobar el poema que analitzarem a continuació,Bèlgica. En aquest cas, el títol contextualitza el contingut del poema.
Dins la poètica de Carner podem veure diferents evolucions poètiques en cinc etapes diferents.  Llunyania pertany a la quarta etapa poètica de l’autor, que compren des del 1936 fins el 1957. Són temps de guerra i Carner reflecteix la seva nostàlgia per la seva terra, Catalunya. Els ideals noucentistes queden enderrocats per la guerra i l’exili.
DETERMINACIÓ DEL TEMA
El tema de Bèlgicaés la descripció de la ciutat on l’autor va haver d’exiliar-se, Bèlgica, com un lloc d’unió social perfecte i model a seguir, per tant, els ideals d’aquesta ciutat els compara contínuament amb el seu desig per una Catalunya idèntica i utòpica. Per tant, Carner parla d’uns ideals noucentistes no assolits a la seva terra materna i d’una admiració vers Bèlgica.

DETERMINACIÓ DE L’ESTRUCTURA

Bèlgica consta de quatre estrofes de 12, 13, 12 i 9 versos respectivament. Aquests versos són majoritàriament alexandrins (6+6, és a dir: dodecasíl·labs amb cessió) però també amb decasíl·labs, apropiats pel to narratiu del poema de Carner.
La rima és consonanta excepció d’algun vers assonant, i no segueix cap patró en quant a versos masculins o femenins. És a dir, té tant versos finalitzats amb paraules planes com agudes però no segueix un determinat ordre establert.
A la primera estrofa, que és la introducció del poema, el poeta comença descrivint el paisatge, els carrera i la gent d’una ciutat estrangera on les coses són com a ell li agradaria que fossin.
La segona i la tercera estrofa comprenen el desenvolupament del poema.
A la segona estrofa fa una comparació entre el que veu a la seva terra natal, Catalunya, i el que veu al país on viu en aquell moment, Bèlgica. Relaciona la diferència que hi ha entre les dues situacions d’ambdós llocs, ja que Catalunya està afectada pel franquisme passant per uns moments complicats i Carner canviaria això per la tranquil·litat de Bèlgica. A més, fa referència a que li agradaria envellir en una ciutat on la gent fos hospitalària i s’entendrís per les coses en general, i que aquestes fossin reals. Els elements com la casa, les pipes i les flors fan referència a l’hospitalitat d’una comunitat equilibrada i en harmonia.
A la tercera estrofaCarner simbolitza mitjançant les cases i els monuments -és a dir: els edificis- el canvi que s’havia de produir a Catalunya introduint ideals noucentistes. Segueix, per tant, parlant del paisatge però comentant els sentiments que possiblement sentiria.
A la quarta, i última estrofa, és on es troba la conclusió de Bèlgica.L’autor diu que ningú tindria por per fer la seva vida normal en la nova ciutat noucentista, ja que només hi hauria lloc per a la felicitat. Es fa referència a un jardí arreglat amb un brollador d’aigua i peixos on els nens s’hi aproparien. El poema termina amb el vers “-És el senyor de cada dia.” que simbolitza una rutina establerta pels habitants de la societat.

ANÀLISI DE LA FORMA

RECURSOS ESTILÍSTICS

En quant als recursos estilístics utilitzats per Carner hi podem destacar els següents:
·         Símil/comparació:Figura que consisteix en una comparació embellidora, en la qual són presents els elements gramaticals de la comparació.
o   V.8à“Com cor vora de cor”
·         Encavalcament:En un vers, desacord entre la unitat sintàctica i la unitat mètrica produït quan aquella excedeix els límits del vers i continua en el següent o següents.
o   V.2à”m’agradaria fer-me vell en un país/on es filtrés...”
o   V.13à”M’agradaria fer-me vell dins una/ciutat amb uns soldats...”
o   V.15à”on tothom s’entendrís de música i pintures/o del bell arbre...”
·         Metàfora:S’utilitza un mot que expressa literalment una cosa per a manifestar-ne una altra que tingui una certa semblança amb aquella.
o   V.4à “prades amb ulls d’aigua”
o   V.45à”peixos d’or”
·         Polisíndeton:Figura retòrica que consisteix en la freqüent repetició d'una conjunció per donar més força a l'expressió. 
o   V.18 i 19à”on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats/de pipes, de parlades i d’hospitalitats”
·         Anàfora:Repetició del mateix mot o el mateix grup de mots al començament de dues o més clàusules successives. 
o   V.2 i 13à“m’agradaria fer-me...”
o   V.3, 16, 17 i 18à “on...”
·         Personificació:Figura retòrica que consisteix a atribuir accions o qualitats pròpies d'una persona a un ésser irracional, a una cosa inanimada o abstracta. 
o   V.3à”on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís”
o   V.4à”i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres”
o   V.9à”i carrers i fanals avançant per les prades”
o   V.20à”flors ardents”
o   V.31à”parc on nien ombres”
·         Antítesi: Figura consistent a oposar dos mots, dos pensaments, dues expressions, etc., de sentit contrari en una mateixa frase.
o   V.10à”manyacs o cruels”
Al llarg de tot el poema hi ha la presència d’un tòpic literari que és el locus amoenus, que consisteix en la idealització d’un paisatge, en aquest cas urbà.
Conté ironies com la frase “soldats no gaire de debò” en el vers 14. Això vol dir que Bèlgica és un lloc amb pau i sense guerres, tot el contrari que la Catalunya de l’època.

VOCABULARI

El vocabulari és comprensible majoritàriament a excepció d’alguns mots esmentats a continuació. Cal dir que l’autor en fa ús d’un llenguatge comprensible i molt ric, alhora.
·         Fat: destí
·         Somrís: somriure
·         Manyacs: dòcil, no esquerp
·         Trèmuls: tremolós
·         Aquilotats: impregnats del fum del tabac
·         Gebrats: gelada
·         Vagaria: tenir temps algú de fer alguna cosa
·         Dringant: sonar
·         Nien: fer el niu
·         Rengleres: files
·         Recer: a cobert

CONCLUSIÓ

Per a concloure aquest comentari de text de Bèlgica, obra de Josep Carner, cal destacar aspectes com la creació d’una ciutat idealitzada segons els pensaments de l’autor, on hi ha ideals com la modernitat, la civilització i la societat culte i en harmonia.
Aquest país és el somni projectat durant el primer terç del segle XX a Catalunya, que ha estat destruït per culpa de la guerra i la misèria causades per la Guerra Civil Espanyola.
Per tant, el locus amoenus freqüentment esmentat descriu la ciutat de Bèlgica com un espai adient per a l’home, on aquest hi seria feliç.
També cal destacar, que a través del símbol de la ciutat, s'intenta unir a tota una societat. Mitjançant recursos estilístics com ara la descripció i la utilització d’adjectius, Carner aporta bellesa al poema i el fa estètic. Tot allò que s’expressa és considerat com a bell.

Esther Amores Gago


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BÈLGICA

Bèlgica de Josep Carner Per Judit Maynou Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es ...