dilluns, 2 de maig de 2016

LA VACA CEGA





"La vaca cega"

Topant de cap en una i altra soca,                                                                             
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.                                                        
 D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.                                          

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.

Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sense gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic: parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

Joan Maragall


El poema va estar escrit per l’escriptor català Joan Maragall l'any 1893. La seva poesia passa per una transició que desemboca en la etapa vitalista. Aquest poema pertany a l’inici del modernisme, que ha estat influenciat per Europa.La seva temàtica es molt variada, trobem poesies sobre la natura, la llegenda, l’amor, i els elements espirituals. El poema del que parlarem, tracta sobre la natura. El poeta veia en la natura la possibilitat de vida, de salut, de regeneració i d’energia vital.
El poema pertany al  grup Pirinenques dins del llibre Poesies. En la poesia el poeta ens diu el que veu i ens comunica les emocions que li produeix el paisatge. Així, ens explica  els moviments d’una vaca, cega d’un cop de roc d’un vailet de Sant Joan de les Abadesses, els detalls descriptius del autor són els que reflecteixen la emoció sentida.
En la primera estrofa ens presenta al personatge, una vaca, un animal irracional però aquí amb categoria humana i les paraules que utilitza el autor són curtes per reproduir l’imatge de la vaca caminant lentament. A la segona estrofa ens explica la causa de la situació tràgica: en la tercera estrofa, l’autor mira d’intensificar la situació tant tràgica  recordant moments passat amb el present. A la quarta estrofa, ens torna a situar en la tragèdia.  
Aquest poema ens porta a la reflexió a un món digne de ser amat i de ser contemplat més enllà de la aparença, gràcies a la vaca cega, que ens permet veure les coses essencials que mou el món.Ens porta a aquesta conclusió la descripció de les causes de la ceguesa de la vaca, i com no pot fer el que fan les seves companyes. Així, doncs, és una marginada pel destí tràgic que, malgrat tot, assumeix la desgràcia i la foscor del seu destí, i refarà els camins .També podem observar com l’autor ens intenta transmetre la bellesa del paisatge a partir de la personificació de la vaca com a ésser representatiu de la natura i la té en compte com si pogués sentir les emocions que les persones sentim. També ens presenta la vaca com cega i ens explica com va a veure aigua. L’aigua és el símbol de la vida, així que ens presenta aquesta tragèdia paral·lelament amb la vida i ens intenta dir que ara la vaca va topant amb tota els element que abans per a ella eren vida però que ara són elements de mort. Encara, tot i així, la vaca prefereix viure :"Però torna, abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa".
El poema està compost per 23 versos decasíl·labs llargs, d’art major i pel que fa a la rima, els versos són blancs ,encara que hi han algunes rimes assonants.
Figures retòriques: En aquesta poesia no abunden les figures retòriques, però podem trobar una personificació en la figura de la vaca, ja que adopta emocions i sentiments propis de l’ésser humà, encavallament entre els versos 5-6, 8-9, 12-13, 14-15 i 17-18-19-20-21, que distribueix una frase amb unitat sintàctica completa entre fi i començament de vers,
enumeració en els versos 10 i 11, que dóna certa fluïdesa quan es refereix on són les companyes de la vaca, i polisíndeton en els versos 15 i 16, que serveix per destacar les accions de la vaca cega i alenteix el ritme.
Lídia Girón

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BÈLGICA

Bèlgica de Josep Carner Per Judit Maynou Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es ...