divendres, 20 de maig de 2016

A MALLORCA DURANT LA GUERRA CIVIL





A Mallorca, durant la guerra civil- Bartomeu Rosselló-Pòrcel
 
Bartomeu Rosselló-Pòrcel, va néixer al 1913 a Palma de Mallorca i va morir al 1938 a Osona, amb 25 anys per causa de la tuberculosi.  Va estudiar Filosofia i Lletres a Barcelona. Vivia a la Residència dels Estudiants de Catalunya, on va organitzar la biblioteca i va dirigir les edicions de poesia.

El poema que hem escoltat pertany al període històric de la postguerra, quan Mallorca estava en mans feixistes. Ell va estar allistat a l’exèrcit republicà però la seva delicada salut el va mantenir allunyat dels combats.

El va escriure a l’any 1937 i és inclòs al recull Imitació del foc i anys després va ser musicada per Maria del Mar Bonet.
El tema principal d’aquest poema es la descripció sentimental del paisatge mallorquí i el motiu principal d’aquest és l’enyorança i la nostàlgia d’aquella ciutat agradable i pacífica que s’ha transformat en un camp de mines, de destrosses i pèrdues degut a la terrible guerra civil. Per tant, descriu el paisatge de la seva regió natal des de el record i la enyorança.
El poema està dividit en tres parts diferents:
La primera part va des del primer vers fins al vers 10. El poema comença ambientant al lector amb el paisatge mallorquí, amb una descripció dels elements típics de la seva terra, els camps verds, les arbredes, color blau del mar que es retalla en les muntanyes, les pedres, la pluja i mostra que aquests elements del paisatge mallorquí, l’autor no els pot veure directament sinó que els veu des dels seus records que li provoquen un sentiment d’enyorança.
La segona part va del vers 11 al 17, on es veu el present i ens defineix el mateix territori però ara des d’un punt de vista molt diferent, ens explica que els diferents elements de la natura s’han transformat en els seus contraris. Per exemple, els camps verds s’han cremat, el que abans eren arbredes, ara són jardins i l’atzur passa a ser el capvespre. La transformació d’aquests elements es poden referir com a conseqüències provocades per la guerra.
L’última part esta formada per dels dos últims versos, el 18 i el 19 on podem veure un resum dels sentiments del poeta sobre la seva terra natal.
En quan a la forma, el poema esta compost per dues estrofes, la primera conté disset versos i la segona els dos últims.
Els vuit primers versos son octosíl·labs, el versos 9 i 13 són alexandrins i la resta decasíl·labs. Aquest poema no te rima, per tant els versos són lliures. Per altre banda, als versos 4, 5, 9 i 10 i del 12 al 19, són d’art major, i la resta, els versos 1, 2, 3, 7, 8 i 11, d’art menor.
Fixant-nos en els recursos literaris podem trobar els següents:
-Podem observar la personificació al llarg de tot el poema, ja que tracta a Mallorca com si fos una persona.
- Podem trobar hipèrbatons (alteració de l’ordre lògic del elements d’una frase) en els versos 1, 2 i 4.
- Metonímies (consisteix en substituir el nom d’una cosa per el de una altre que guarda amb ella una relació de contingut) als versos 3 i 14, amb les paraules atzur, referint-se al color blau del mar i fumeres delicades, on fa referència a la situació bèl·lica de la època.
- Paral·lelisme (és la repetició de una mateixa construcció sintàctica en dos o més versos) amb la paraula “pluja” del vers 6.
- Podem trobar també algunes comparacions com la del vers 11 o la dels versos 18 i 19, on compara el que ell sent per la seva illa natal amb les flames que es veuen en la foscor durant la nit.
-  Encavalcaments (quan la frase sobrepassa el vers i continua en el següent) als versos 5, 6 i 15.
- I per últim trobem una antítesi (la relació que s’estableix entre unitats de significat contrari) als versos 16 i 17 amb les paraules “somnis de setembre” i “entintades de capvespre”.

Com a conclusió podem dir que és un poema avantguardista ja que trenca per complet amb les formes clàssiques en els fets de que no hi ha rima i de que el nombre de síl·labes és irregular.
Que l’autor ens intenta transmetre l’odi que sent per el conflicte i ens mostra el sentiment d’estimació i orgull cap a la seva terra. I podem també aclarir també que el poema tracta sobre un tema bastant trist.

Nerea Esmeralda








3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

      Elimina

BÈLGICA

Bèlgica de Josep Carner Per Judit Maynou Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es ...