CANÇONETA INCERTA
De JOSEP CARNER
Per Aina Gratacós
Aquest
camí tan fi, tan fi,
qui
sap on mena!
És
a la vila o és al pi
de
la carena?
Un
lliri blau, color de cel,
diu:
-Vine, vine!-.
Però:
-No passis! -diu un vel
de
teranyina.
Serà
drecera del gosat,
rossola
ingrata,
o
bé un camí d'enamorat,
colgat
de mata?
És
un recer per adormir
qui
passi pena?
Aquest
camí tan fi, tan fi,
qui
sap on mena?
Qui
sap si trist o somrient
acull
a l’hoste?
qui
sap si mor sobtadament,
sota
la brosta?
Qui
sabrà mai aquest matí
a
què em convida!
I
és camí incert cada matí,
n'és
cada vida.
Cançoneta
incerta
és una cançó culta que forma part de l’obra Sons
de lira i flabiol,
un recull antològic que va ser publicat el 1927 per Josep Carner. La
cançó és un gènere poètic que es caracteritza per contenir una
delicada bellesa i musicalitat.
Josep
Carner va néixer el 1884 a Barcelona. Es va llicenciar en Dret i en
Filosofia i Lletres. Va ser poeta, periodista, autor de teatre i
traductor català. Va ser anomenat “el príncep dels poetes
catalans” perquè amb la seva obra va aconseguir situar la poesia
catalana al nivell de la poesia europea d’aquella època, ja que va
tenir l’habilitat de reviure el català com a llengua de cultura.
Va morir el 1970 a Brussel·les.
Josep
Carner va ser el màxim representant de la poesia del moviment
noucentista. El Noucentisme és un moviment intel·lectual que es va
iniciar l’any 1906 i va sorgir com a oposició del Modernisme.
Mentre la ideologia noucentista es basava en la raó, l’ordre i la
mesura, el moviment modernista exaltava els sentiments, trencava les
normes i era més asimètric. El gènere poètic que predominava era
la cançó. A més de Josep Carner, la cançó també va ser
utilitzada per diversos poetes cultes com Tomàs Garcés, Joaquim
Folguera... El Noucentisme va estar molt present fins al 1923.
El
tema del poema és la incertesa de la vida.
És
un poema que parla metafòricament de la cançoneta, el camí i la
vida, ho podem veure als versos finals:
“I
és camí incert cada matí,
n'és
cada vida.”
En
aquest poema la vida és un camí incert, no es pot saber que ens
passarà en un futur. El camí mostra com pot ser la vida, ja que en
el poema es parla del fet que pot marcar el destí, ser una drecera o
un refugi, pot comportar alegries o penes i es pot acabar bruscament
com també ho fa la vida.
El
poema conté tres estrofes de vuit versos cada una. Es combinen
versos aparellats de set i quatre síl·labes. Les rimes són
consonants i segueixen un esquema 7a/4b/7a/4b/7c/4b/7c/4b. S’alternen
rimes masculines i femenines.
Dividim
el contingut del poema en dos grans blocs:
La
primera part comença i acaba amb l’exclamació/interrogació:
“Aquest
camí tan fi, tan fi, qui sap on mena”,
que està a l’inici de la primera estrofa i al final de la segona.
Aquest primer bloc parla sobre l'existència d'un camí incert que no
se sap on pot portar. El caminant s'enfronta a les possibilitats
vàries que ofereix el camí, ja que pot ser un camí ple d'obstacles
o un camí agradable: "rossola
ingrata, o bé un camí d'enamorat".
La
segona part està constituïda per l’última estrofa, ens mostra la
incertesa del camí i com el caminant finalment decideix avançar.
Això ens està dient metafòricament que el caminant vol viure la
vida.
Els
recursos formals que utilitza Josep Carner per poder expressar millor
el tema del poema són:
- Personificació: L’autor dóna al camí i als seus elements trets humans com l’habilitat de parlar o la capacitat d’estar trist o somrient: “Un lliri blau, color de cel, diu: -Vine, vine-. Però: -No passis! -diu un vel de teranyina.” “Qui sap si trist o somrient...” Josep Carner fa servir aquestes personificacions per exemplificar com pot ser la vida.
- Metàfora: El poema en si és una triple metàfora: la cançoneta, el camí i la vida: “I és camí incert cada matí, n'és cada vida.” Les metàfores ajuden a dir que la vida és un camí incert i que no sabem que passarà.
- Repetició: Es repeteix “tan fi, tan fi” per subratllar l’entitat d’aquest camí, ja que està personificat.
- Antítesis: Relaciona dos aspectes oposats: “trist o somrient”. Aquesta oposició serveix per expressar que la vida pot comportar diverses coses, que és incerta.
- Anàfora: Repetició de “Qui sap” i “Qui sabrà” al principi de cada vers per crear incertesa i tensió.
- Pregunta retòrica: Es fa una pregunta sense esperar resposta: “¿Qui sap si mor sobtadament sota la brosta?¿Qui sabrà mai aquest matí a què em convida?”. L’autor ho diu així per crear incertesa i dubte, també.
Aquesta
cançó reflecteix la ideologia noucentista, podem veure que l'autor
cuida molt l'ordre i la mesura. La raó i l'elegància ressalten en
aquest poema. Ens parla sobre el dubte i la incertesa de la vida.
Personalment,
crec que el poema no és del tot difícil de comprendre, però tot i
així, utilitza vocabulari bastant culte, que li dóna un efecte més
elegant. A més, crec que ens fa reflexionar sobre un tema bastant
interessant, i tots ens hi podem sentir identificats.
Podeu escoltar una versió musicada del poema interpretada per Guillermina Mota al següent enllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada