A UNA HERMOSA DAMA QUE ES PENTINAVA...

A una hermosa dama de cabell negre

que es pentina en un terrat

amb una pinta de marfil

 de FRANCESC VICENT GARCIA

Per Víctor Sancho

Poema:

Amb una pinta de marfil polia

sos cabells de finíssima atzabeja,

a qui los d’or mes fi tenen enveja,

en un terrat, la bella Flora, un dia.

Entre ells, la pura neu se descobria                        5

del coll, que ab son contrari més campeja

i, com la mà com lo marfil blanqueja,

pinta i mà d’una peça pareixia.

Jo, de lluny, tant atònit contemplava

lo dolç combat que ab extremada gràcia              10

aquestos dos contraris mantenien

Que el cor, enamorat, se m’alterava

i, temerós d’alguna gran desgràcia,

de prendre’ls teves ganes me venien.

Anàlisis:

"A una hermosa dama de cabell negre que es pentina en un terrat amb una pinta de marfil" és un poema amorós escrit per Francesc Vicent García, un dels representants més destacats de la poesia barroca catalana, al segle XVI-XVII (es desconeix la data exacta). És justament en aquest segle quan comença el període de Decadència, on la literatura catalana perd el seu esplendor degut a la castellanització de l'aristocràcia. Per tant, el poema pertany al barroc degut al seu us excessiu de la retòrica al llarg de tot el poema.

Francesc Vicent García es creu que va néixer a Tortosa el 1578 i va fer estudis eclesiàstics a Barcelona i a Vic, on va ser sacerdot. També va ser capellà a Vallfogona de Riucorbi secretari de Pere de Montcada. Va estar censurat per la Inquisició el 1782 degut a les sever sàtires. Finalment va morir amb 44 anys el 1623.

Les seves obres es poden classificar en les de gènere satíric i les serioses. Aquesta en particular és de les de gènere seriós tot i que hi podem observar l'ús de la sàtira en el poema.

El tema del poema és l'amor, concretament un amor satíric. L'autor va en contra dels conceptes amorosos de l'època (dona de cabells negre) i ridiculitza el concepte del amor amb recursos retòrics (com la descripció bèl·lica que fa de com es pentina)

Pel que fa l'estructura externa del poema podem observar que és un sonet, és una composició de 4 estrofes (dos quartets i dos tercets) de 14 versos d'art major decasíl·labs i de rima consonant. Els quartets segueixen una estructura de rima creuada, és a dir ABBA i ABBA. En canvi, els tercets tenen una rima de CDE.   

El poema també es pot dividir segons la seva estructura interna, on es diferencien dues parts ben marcades. La primera que són els dos quartets on es descriu físicament a la dama, al primer quartet se'ns presenta a l'amada, Flora, pentinant-se els cabells negres en un terrat. Al segon quartet observem una batalla entre el color blanc del coll de la Flora i el negre dels seus cabells. La segona part del poema pertany als dos tercets on es descriuen els sentiments del Jo poètic. En el primer tercet s'expressa el sentiment de sorpresa i atoniment davant el combat. I en el segon quartet l'autor expressa la seva angoixa davant això i les seves ganes d'aturar-lo.

Podem trobar diversos recursos estilístics en aquest poema, començant per una hipèrbaton en tota la primera estrofa, on s'altera l'ordre lògic de la frase per donar més importància als cabells negres. Seguidament tenim una metàfora en el vers 5 " la pura neu se descobria del coll" on s'identifica el coll de la dama amb el color blanc de la neu per després fer una antítesis entre els cabells i el coll (negre-blanc) i a la vegada una metàfora, el color blanc és representat pel coll, la pinta i les mans, i el negre pels cabells. Més endavant en la tercera estrofa trobem un oxímoron " lo dolç combat", un combat no pot ser dolç, es descriu de manera bèl·lica com la dama es pentina, la qual cosa ajuda encara més a donar un to satíric al poema.

En conclusió, podem considerar el poema com a un joc retòric típic del barroc per part de l'abundància de contrastos en el poema (sobretot negre i blanc) a la vegada l'autor ridiculitza el concepte d'amor amb figures com el combat dolç a l'hora de pentinar-se o la figura del home al carrer aixecant la mirada per observar la seva amada en el terrat, a més va en contra dels conceptes amorosos de l'època, com la dona de cabells negres ja que estava molt més idealitzada la figura de la dona rossa per l'època. Amb aquest poema Francesc Vicent García demostra un domini magistral de la sàtira i dels recursos retòrics,ambdós presents en tot el poema, no és d'estranyar que sigui un dels autors catalans barrocs més importants.  

Com a opinió personal, he de dir que hem resulta fascinant l'ús que fa Francesc de Vicent Garcia de la sàtira i els recursos retòrics, té un estil sublim a l'hora d'escriure i això es nota bastant sobretot a l'hora de profunditzar en la lectura i en el seu significat. També m'agrada bastant el com satiritza i ridiculitza al concepte amorós, semblant fins i tot còmic. El poema m'ha semblat fàcil d'entendre, no ha tingut cap complexitat lèxica ni de vocabulari.