La
vaca cega
de
JOAN MARAGALL
XIX per Sara Muñoz
Topant
de cap en una i altra soca, 10 A
avançant d’esma pel camí de l’aigua, 10B
se’n ve la vaca tota sola. És cega. 10 C
D’un cop de roc llançat amb massa traça, 10 D
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre 10 D
se li ha posat un tel: la vaca és cega. 10 C
avançant d’esma pel camí de l’aigua, 10B
se’n ve la vaca tota sola. És cega. 10 C
D’un cop de roc llançat amb massa traça, 10 D
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre 10 D
se li ha posat un tel: la vaca és cega. 10 C
Ve
a abeurar-se a la font com ans solia, 10 E
mes no amb el ferm posat d’altres vegades 10 F
ni amb ses companyes, no: ve tota sola. 10 A
mes no amb el ferm posat d’altres vegades 10 F
ni amb ses companyes, no: ve tota sola. 10 A
Ses
companyes, pels cingles, per les comes, 10 G
pel silenci dels prats i en la ribera, 10C
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen 10 H
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria. 10 F
pel silenci dels prats i en la ribera, 10C
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen 10 H
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria. 10 F
Topa
de morro en l’esmolada pica 10 F
i recula afrontada… Però torna, 10 A
i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa. 10 A
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca 10 C
al cel, enorme, l’embanyada testa 10 C
amb un gran gesto tràgic; parpelleja 10 C
damunt les mortes nines, i se’n torna 10 A
orfe de llum sota del sol que crema, 10 C
vacil·lant pels camins inoblidables, 10 E
brandant llànguidament la llarga cua. 10 I
i recula afrontada… Però torna, 10 A
i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa. 10 A
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca 10 C
al cel, enorme, l’embanyada testa 10 C
amb un gran gesto tràgic; parpelleja 10 C
damunt les mortes nines, i se’n torna 10 A
orfe de llum sota del sol que crema, 10 C
vacil·lant pels camins inoblidables, 10 E
brandant llànguidament la llarga cua. 10 I
Joan
Maragall i Gorina va néixer a Barcelona l’any 1860 i va morir
l’any 1911 fou un poeta, periodista i escriptor català, va ser un
dels màxims representants de la poesia modernista. Joan va ser un
home d'arrels religioses i una forta implicació política.
Va
escriure més de 450 textos.
Aquesta
obra se situa a 1895, segle XIX.
El
poema forma part de la sèrie Pirinenques,
dins el llibre ”Poemes”.
El
tema més representatiu en aquest poema és la natura.
S’hi
descriu el que observa el poeta; no embelleix el poema amb els
recursos de la retòrica del paisatge.
Explica
l’escena de com una vaca es torna cega perquè un noi li llança
una pedra l’ull i com va a veure aigua.
La vaca viu solitàriament pel prat perquè està exclosa del ramat.
La vaca viu solitàriament pel prat perquè està exclosa del ramat.
Aquest
poema està relacionat amb el Modernisme, el qual tendeix a afegir
noves i modernes idees en les lletres i l’art.
Aquest
poema està constituït per una estrofa integrada per 23 versos.
Podem dividir el poema en dues parts:
Primera
part: (v.
1-13) On el concepte fonamental és: “la vaca és cega”. Del vers
1 al 6, ens explica la causa de la ceguesa de la vaca i del vers 6 al
13, ens explica la solitud i el moviment de l’animal anant cap a la
font.
Segona
part: (v.
14-21) Remarca amb èmfasi la tristesa de la vaca. I dos conceptes
més: la compassió que sent el poema i la resignació de la vaca.
Tot el poema
és una sola estrofa. Però es pot subdividir en tres
tercets, un
quartet i finalment una dècima.
Ús
de versos decasíl·labs, d’art major. Els
versos són de rima assonant o lliure, ja que no segueixen una
estructura fixa però es repeteixen molt l'A i la C.
Va
ser traduïda al castellà per l’autor Miguel de Unamuno.
Epítet:
“beu calmosa”.
Metàfora:
“orfe de llum” / “Pel silenci dels prats”
Enumeració:
“ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats
i en la ribera”
Metonímia:
“avançant d’esma pel camí de l’aigua”
Hipèrboles:
“sota del sol que crema” / “un gran gesto tràgic”
Personificacions:
“les mortes nines”
Antítesis:
entre la lluminositat i
claredat del paisatge que ens descriu el poeta, amb la foscor de la
vaca al llarg de tot el poema.
La
vaca cega és
un dels poemes més coneguts de Joan Maragall, és un poema
Modernista.
La
conclusió que podem treure del poema és que l’autor ens intenta
transmetre la bellesa del paisatge a partir de la personificació de
la vaca com a ésser representatiu de la natura, i la té en compte
com si pogués sentir les emocions que les persones sentim. La
inspiració que ell té se la proporciona la natura.
A
la vaca que trobem representada al poema podem veure reflexat al
poeta Modernista d’aquella època, ja que anaven sempre sols i es
guiaven més pels sentits.
L’objectiu
essencial d’aquest poema és captar i transmetre la bellesa que hi
ha a les coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada