LA VACA CEGA

La vaca cega

de JOAN MARAGALL

XIX                                                                                          per Sara Muñoz

Topant de cap en una i altra soca, 10 A
avançant d’esma pel camí de l’aigua, 10B
se’n ve la vaca tota sola. És cega. 10 C
D’un cop de roc llançat amb massa traça, 10 D
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre 10 D
se li ha posat un tel: la vaca és cega. 10 C

Ve a abeurar-se a la font com ans solia, 10 E
mes no amb el ferm posat d’altres vegades 10 F
ni amb ses companyes, no: ve tota sola. 10 A

Ses companyes, pels cingles, per les comes, 10 G
pel silenci dels prats i en la ribera, 10C
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen 10 H
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria. 10 F

Topa de morro en l’esmolada pica 10 F
i recula afrontada… Però torna, 10 A
i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa. 10 A
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca 10 C
al cel, enorme, l’embanyada testa 10 C
amb un gran gesto tràgic; parpelleja 10 C
damunt les mortes nines, i se’n torna 10 A
orfe de llum sota del sol que crema, 10 C
vacil·lant pels camins inoblidables, 10 E
brandant llànguidament la llarga cua. 10 I

Joan Maragall i Gorina va néixer a Barcelona l’any 1860 i va morir l’any 1911 fou un poeta, periodista i escriptor català, va ser un dels màxims representants de la poesia modernista. Joan va ser un home d'arrels religioses i una forta implicació política.

Va escriure més de 450 textos.

Aquesta obra se situa a 1895, segle XIX.

El poema forma part de la sèrie Pirinenques, dins el llibre ”Poemes”.

El tema més representatiu en aquest poema és la natura.

S’hi descriu el que observa el poeta; no embelleix el poema amb els recursos de la retòrica del paisatge.

Explica l’escena de com una vaca es torna cega perquè un noi li llança una pedra l’ull i com va a veure aigua.
La vaca viu solitàriament pel prat perquè està exclosa del ramat.

Aquest poema està relacionat amb el Modernisme, el qual tendeix a afegir noves i modernes idees en les lletres i l’art.

Aquest poema està constituït per una estrofa integrada per 23 versos. Podem dividir el poema en dues parts:

Primera part: (v. 1-13) On el concepte fonamental és: “la vaca és cega”. Del vers 1 al 6, ens explica la causa de la ceguesa de la vaca i del vers 6 al 13, ens explica la solitud i el moviment de l’animal anant cap a la font.

Segona part: (v. 14-21) Remarca amb èmfasi la tristesa de la vaca. I dos conceptes més: la compassió que sent el poema i la resignació de la vaca.

Tot el poema és una sola estrofa. Però es pot subdividir en tres tercets, un quartet i finalment una dècima.

Ús de versos decasíl·labs, d’art major. Els versos són de rima assonant o lliure, ja que no segueixen una estructura fixa però es repeteixen molt l'A i la C.

Va ser traduïda al castellà per l’autor Miguel de Unamuno.

Epítet: “beu calmosa”.

Metàfora: “orfe de llum” / “Pel silenci dels prats”

Enumeració: “ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera”

Metonímia: “avançant d’esma pel camí de l’aigua”

Hipèrboles: “sota del sol que crema” / “un gran gesto tràgic”

Personificacions: “les mortes nines”

Antítesis: entre la lluminositat i claredat del paisatge que ens descriu el poeta, amb la foscor de la vaca al llarg de tot el poema.

La vaca cega és un dels poemes més coneguts de Joan Maragall, és un poema Modernista.

La conclusió que podem treure del poema és que l’autor ens intenta transmetre la bellesa del paisatge a partir de la personificació de la vaca com a ésser representatiu de la natura, i la té en compte com si pogués sentir les emocions que les persones sentim. La inspiració que ell té se la proporciona la natura.

A la vaca que trobem representada al poema podem veure reflexat al poeta Modernista d’aquella època, ja que anaven sempre sols i es guiaven més pels sentits.

L’objectiu essencial d’aquest poema és captar i transmetre la bellesa que hi ha a les coses.