dilluns, 8 de maig del 2017

LA VACA CEGA


La vaca cega 
de JOAN MARAGALL
Per Raúl Pérez


Topant de cap en una i altra soca, A 10
avançant d’esma pel camí de l’aigua, B 10
se’n ve la vaca tota sola. És cega. C 10
D’un cop de roc llançat amb massa traça, D 10
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre 5 E 10
se li ha posat un tel: la vaca és cega. C 10
Ve abeurar-se a la font com ans solia, F 10
mes no amb el ferm posat d’altres vegades E 10
ni amb ses companyes, no: ve tota sola. A 10
Ses companyes, pels cingles, per les comes, 10 G 10
pel silenci dels prats i en la ribera, C 10
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen H 10
l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria. F 10
Topa de morro en l’esmolada pica F 10
i recula afrontada... Però torna, 15 A 10
i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa. A 10
Beu poc, sense gaire set. Després aixeca C 10
al cel, enorme, l’embanyada testa C 10
amb un gran gesto tràgic; parpelleja C 10
damunt les mortes nines, i se’n torna 20 A 10
orfe de llum sota del sol que crema, C 10
vacil·lant pels camins inoblidables, E 10
brandant llànguidament la llarga cua. I 10



La vaca cega – Joan Maragall:


Joan Maragall i Gorina neix a Barcelona a l’any 1860. Es conegut popularment com a poeta i autor d’assajos d’interès ideològic, cultural i polític, i de traduccions, malgrat que també va traduir autors clàssics, sobretot alemanys. Va pertànyer a una família burgesa de Barcelona, amb la qual es va haver d’enfrontar i renunciar, per tal de seguir la seva vocació literària. Destaca la seva important producció en prosa, amb més de 450 textos. Va ser un home d’ arrels religioses, de fortes implicacions polítiques i una important influència social.
Joan Maragall fou una figura de la poesia modernista del canvi del segles XIX al XX. De l’etapa Renaixentista va heretar el floralisme i el retoricisme. En tot moment va defensar l’espontaneïtat i la simplicitat, arribant a desenvolupar la teoria de “La paraula viva”. Va ser un dels introductors del vitalisme en la cultura catalana, el qual s’emmarca dins de l’irracionalisme i el seu màxim representant és Nietzsche, i així també introduint una gran part de literatura Alemanya a Cataluña. Va morir al 1911 a Barcelona.
La vaca cega va ser un dels poemes més difosos de Joan Maragall, el qual es creu que va ser escrit al 1893 a la font del Cubilà, entre Camprodon i Sant Joan de les Abadesses, on el poeta passava l’estiu amb la seva família. El poema forma part de la sèrie Pirinenques, dins el llibre Poemes.
La temàtica dels poemes de Joan Maragall és molt variada. Tracta des de temes d’amor, llegendes i natura a elements espirituals. El tema principal del poema és la natura, i es un dels temes més utilitzats pel poeta, perquè on vivia, la natura era escassa i cada cop que la contemplava quedava meravellat. Fa una descripció subjectiva, ja que descriu tot allò que observa i no l’embelleix. L’aspecte més important que tracta el poema, és la solitud de la vaca pel fet d’estar cega.
Aquest poema esta constituït per una estrofa integrada per 23 versos. Podem dividir el poema en dues parts:
  • Del vers 1 al 13. Principalment ens explica la situació en la que es troba l’animal. Aquesta part la podem subdividir en dues: la primera del vers 1 al 6, on ens explica a que es deguda la ceguesa de la vaca i del vers 6 al 13, ens explica la solitud de la vaca anant cap a la font.
  • Del vers 14 fins al final, intensifica la tristesa a la qual esta sotmesa la vaca i ens mostra la compassió que sent el poema davant la situació.
Els versos són decasíl·labs i d’art major amb una rima assonant irregular amb predomini des acabaments A i C.

Figures Retòriques:
·Trobem una antítesi entre la lluminositat i claredat del paisatge que ens descriu el poeta, amb la foscor de la vaca al llarg de tot el poema.
·Hi ha contraposició: mentre que l’aigua de la font és fresca i viva, la vaca pateix una mort en vida.
·Trobem un paral·lelisme entre Topant de morro i Topant de cap (vers 1 i 14).
·Tenim una metàfora al vers 21 (orfe de llum…, que vol dir cega).
·També hi ha una enumeració: pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i la ribera (vers 10 i 11).
·Personificació: el silenci dels prats (vers 11). També podem observar la personificació de que la vaca pugui sentir emocions humanes ("amb un gran gesto tràgic").

La vaca cega és un dels poemes més coneguts i difosos de Joan Maragall. Com a conclusió, podem establir que en el poema podem interpretar l’esperit col·lectiu que vol expressar el poeta. La vaca cega ens transmet i ens diu que s’ha anar més enllà de l’aparença, per veure dintre de les coses allò essencial que les mou. Alguns crítics han vist també en "La vaca cega" la personificació de l'artista modernista que viu sol, separat de la resta de la societat i que fa servir la intuïció, l'instint i la inspiració per a crear.


Versió musicada:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BÈLGICA

Bèlgica de Josep Carner Per Judit Maynou Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es ...