LA VACA CEGA

LA VACA CEGA

de Joan Maragall

Per Víctor Corbera

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
més no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua.

Joan Maragall (1860-1911) nascut a Barcelona. El seu pare era fabricant tèxtil; el 1875 Joan Maragall, va començar a treballar com a aprenent a la indústria familiar. Aquest fou un període que ell mateix definí com d'infelicitat. Començava a escriure poesies en les estones lliures.

 Se li va deixar escollir carrera. Finalment, després d'una forta discussió amb el seu pare, l'octubre de 1879 va deixar la fàbrica per a ingressar a la facultat de dret.

La vaca cega és un poema compost per l'escriptor català Joan Maragall l'any 1893 i forma part de la sèrie Pirinenques. L'autor explica els moviments d'una vaca, cega d'un cop de pedra i d'un tel a l'ull.

 Aquest poema pertany a la seva segona etapa. En aquesta etapa s'alterna el vitalisme amb el decadentisme;

El 1892 va escriure Pirinenques, una obra amb fragments decadentistes i aquell mateix  estiu, de vacances a Sant Joan de les Abadesses va escriure La vaca cega.

El poema la vaca cega, tracta la temàtica de la natura. En el poema el poeta ens comunica les emocions que li produeix el paisatge. Així, ens explica els moviments d'una vaca cega d'un cop de pedra.   El poema està compost per versos decasíl·labs, art major i versos blancs. El poema s'estructura en tres tercets un quartet i una dècima reial.

•         Del vers 1-6 el poema ens parla d'una vaca cega. Per culpa d'una pedrada a l'ull i a l'altre ull li va sortir un tel que és una capa membranosa.

•         Del vers 7-17 ens parla de la seva situació. Ens explica que la vaca va a la font a beure aigua i que esta sola.

•         Del vers 17-23 evoca a moments del passat. Ens diu que torna pels camins que es coneix de memòria sota el sol que crema.

Podem trobar les següents figures retòriques: 

Enumeració: Entre els versos 9 i 10 (Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera) acumula un seguit de motius pels quals les altres vaques no van amb ella.

Personificació: Entre els versos 18 i 19 (l'embanyada testa amb un gran gesto tràgic) ja que les vaques no expressen els seus sentiments

Metàfora: En el vers 21 (orfe de llum) ens diu que la vaca es cega.

Encavalcament: en els verso 5-6, 12-13, 13-14-15, 17-18-19, 19-20, 20-21. 

Com a conclusió diré que l'autor ens intenta transmetre la bellesa del paisatge a partir de la personificació de la vaca com a ésser representatiu de la natura i ens la presenta com si pogués sentir les emocions que les persones sentim. També ens presenta la vaca com cega i ens explica com va a veure aigua. L'aigua és el símbol de la vida, així que ens presenta aquesta tragèdia paral·lelament amb la vida i ens intenta dir que ara la vaca va topant amb tots els elements de la  vida que ara són elements de la mort.”.