BÈLGICA

Bèlgica – Josep Carner. Llibre Llunyania (1952)

Per Sergi Megias

a)	5 10	Si fossin el meu fat les terres estrangeres, 12A m’agradaria fer-me vell en un país 12B on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís, 12B i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres 12A guarnides d’arços, d’oms i de pereres; 10A viure quiet, no mai assenyalat, 10C en una nació de bones gents plegades, 12B  com cor vora de cor ciutat vora ciutat, 12C i carrers i fanals avançant per les prades. 12B I cel i núvol, manyacs o cruels, 10D restarien captius en canals d’aigua trèmuls, 12E tota desig d’emmirallar els estels. 10D
b)	15 20 25	M'agradaria fer-me vell dins una 10- ciutat amb uns soldats no gaire de debò, 12F on tothom s'entendrís de música i pintures 12- o del bell arbre japonès quan treu la flor, 12F on l'infant i l'obrer no fessin mai tristesa, 12G on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats 12H de pipes, de parlades i d'hospitalitats, 13H amb flors ardents, magnífica sorpresa, 10G fins en els dies més gebrats. 8H I tot sovint, vora un portal d'església, 10- hi hauria, acolorit, un mercat de renom, 12I amb botí de la mar, amb presents de la terra, 12- amb molt de tot per a tothom. 8I
c)	30 35	Una ciutat on vagaria 8J de veure, per amor de la malenconia 12J o per desig de novetat dringant, 10K cases antigues amb un parc on nien ombres 12L i moltes cases noves amb jardinets davant. 13K Hom trobaria savis de moltes de maneres; 12L i cent paraigües eminents 8M farien —ai, badats— oficials rengleres 12L en la inauguració dels monuments. 10M I tot de sobte, al caire de llargues avingudes, 13- hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys 13N per a l’amor, la joia, la solitud i els planys. 12N De molt, desert, de molt, dejú, 8O viuria enmig dels altres, un poc en cadascú. 13O
d)	40 45	Però ningú 3O no se'n podria témer en fent sa via. 10J Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria, 12J ben a recer, de brollador ben clar, 10P amb peixos d'or que hi fan més alegria. 10J De mi dirien nens amb molles a la mà: 12P —És el senyor de cada dia. 8J

Bèlgica és un poema escrit per Josep Carner publicat al llibre Llunyania el 1952, quan l'autor residia a Brussel·les (capital de Bèlgica).
Josep Carner fou un poeta, periodista i traductor català. Va néixer el 1884 en una família de classe mitjana (de la qual va ser l'únic fill) a Barcelona i va morir a Brussel·les, el 1970. Va ser el màxim representant del noucentisme. Des de ben petit va mostrar grans qualitats per l'escriptura i les lletres, tot i que també li agradaven les ciències. Als 12 anys va començar a publicar articles en una revista anomenada l'Auraneta i amb 15 anys va guanyar per primera vegada els Jocs Florals de Barcelona. El 1902 es va llicenciar en Dret i 2 anys més tard, en filosofia i lletres. Va dirigir la revista Catalunya, entre d'altres. També va exercir un càrrec a l’IEC (Institut d'Estudis Catalans). A partir de 1921 deixa de residir a Catalunya per sempre i emigra a Gènova (on serà vicecònsol), San José (on esdevindrà cònsol de Costa Rica), Le Havre, Hendaia i Beirut, Brussel·les i París. Durant la guerra civil Espanyola, vivint a l'estranger, Josep Carner es manté fidel a la República i per tant, s'oposa al franquisme. Cal remarcar que des del 1939 fins el 1945 (segona guerra mundial) va residir a Mèxic. En finalitzar la segona guerra mundial va tornar a Europa, concretament a Brussel·les, Bèlgica, on va passar la resta de la seva vida. Abans de morir va fer un viatge a Barcelona.

Josep Carner, com he indicat abans, va ser el màxim representant del noucentisme català. El noucentisme és el moviment social i cultural que es va iniciar el 1906. De fet aquest moviment és contrari al modernisme precursor. El noucentisme es basa en models clàssics (renaixement i autors clàssics com els romans), en l'ordre i l'harmonia. El seu nom fa referència a 1900 (noucentisme, com els clàssics Quattrocento i Cinquecento) i també al concepte d'innovador (nou). Mentre que el modernisme era un moviment de caràcter molt lliure, desordenat i que feia referència a la natura salvatge, el noucentisme es basava en l'ordre, es regia per unes normes més estrictes i solia tractar temes més humans i artificials com les ciutats. En el noucentisme si es parlava de naturalesa era en l'àmbit més artificial d'aquesta (naturalesa dominada per l'ésser humà: horts, patis…).  El noucentisme també va formar part en la política i va donar lloc a l'estructura de les ciutats conegudes avui dia que donen molta importància a la cultura. Aquest moviment també tenia un caràcter irònic.

El poema Bèlgica pertany evidentment al noucentisme i el tema principal és el desig de la implantació del model de noucentista del país de Bèlgica a Catalunya. Podem observar que es tracta d'un poema noucentista degut a que tracta el tema de l'ordre i l'espai urbanístic en la societat. El poema segueix per tant, el tòpic de Locus Amoenus, idealitzant la ciutat de Brussel·les.

El poema es divideix en 4 parts i 4 estrofes (estrofa per part). Durant tot el poema es remarca la diferencia entre la societat noucentista de Bèlgica i la dominada pel franquisme a Catalunya i el seu desig de la implantació d'una societat com la belga a Catalunya.

La primera part està formada per la primera estrofa i tracta d'una descripció de la natura harmònica i dominada per l'ésser humà, per tant, fa referència a una natura noucentista.

La segona part està basada en una ironia de societat noucentista a Catalunya (per exemple: uns soldats no gaire de debò, fa referència a la pau no existent a Catalunya). En aquesta part destaca la situació de Catalunya com molt llunyana al noucentisme.

La tercera part està formada per la tercera estrofa i se centra en el model noucentista d'una ciutat, és a dir, en el pla urbà.

La quarta part engloba la última estrofa i tanca el poema amb una descripció de societat ordenada i harmònica noucentista.

El poema està compost per quatre estrofes de 12, 13, 14 i 7 versos respectivament. Els versos són generalment alexandrins (12 síl·labes incloent fins l'última tònica) i decasíl·labs (10 síl·labes incloent fins l'última tònica), però també en trobem versos de 13 síl·labes, 8 i un de 3, per tant, és un poema d'art major (en els versos de 10, 12 i 13 síl·labes) i d'art menor (en els versos de 8 i 3). La rima és en alguns casos consonant i en d'altres, assonant.

El poema conté diverses figures retòriques :

-Paral·lelisme de l'expressió m'agradaria fer-me vell (versos 2, 13) per tal de remarcar que voldria passar la seva vida en una ciutat i país amb el model noucentista.

-Anàfora de la paraula on per tal d'emfatitzar les característiques d'una Catalunya noucentista desitjada.

-Lítote: ciutat amb soldats no gaire de debò. Emfatitza el fet que l'ideal d'una Catalunya millor seria la que no tingués soldats amb tanta violència, ja que en l'època, Catalunya es trobava sota el règim franquista.

-Antítesi:

Vers 10: cel / núvol. manyacs / cruels.

Vers 29 i 30: cases noves / cases antigues.

Les antítesis fan referència a la gran variabilitat de coses que pot tenir una ciutat noucentista com Brussel·les.

Enumeració al Vers 36 i 37: hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys
per a l'amor, la joia, la solitud i els planys. Aquesta enumeració mostra diversos aspectes i característiques que té una ciutat noucentista.

Metàfora:

Vers 4: Prades amb ulls d’aigua. Relaciona el prat amb el mar.

En conclusió, Bèlgica és un poema que representa a la perfecció els ideals de l’ordre del noucentisme tant en l’hàbit natural, com l’urbanístic i el social. Josep Carner, d’altra banda, mostra clarament el seu amor cap a Catalunya i un desig de canviar-la i idealitzar-la a l’estil Belga.