dimecres, 24 de maig de 2017

CANÇONETA INCERTA



CANÇONETA INCERTA
De JOSEP CARNER
Per Aina Gratacós 
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena!
És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: -Vine, vine!-.
Però: -No passis! -diu un vel
de teranyina.
Serà drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un camí d'enamorat,
colgat de mata?
És un recer per adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?

Qui sap si trist o somrient
acull a l’hoste?
qui sap si mor sobtadament,
sota la brosta?
Qui sabrà mai aquest matí
a què em convida!
I és camí incert cada matí,
n'és cada vida.


Cançoneta incerta és una cançó culta que forma part de l’obra Sons de lira i flabiol, un recull antològic que va ser publicat el 1927 per Josep Carner. La cançó és un gènere poètic que es caracteritza per contenir una delicada bellesa i musicalitat.
Josep Carner va néixer el 1884 a Barcelona. Es va llicenciar en Dret i en Filosofia i Lletres. Va ser poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. Va ser anomenat “el príncep dels poetes catalans” perquè amb la seva obra va aconseguir situar la poesia catalana al nivell de la poesia europea d’aquella època, ja que va tenir l’habilitat de reviure el català com a llengua de cultura. Va morir el 1970 a Brussel·les.
Josep Carner va ser el màxim representant de la poesia del moviment noucentista. El Noucentisme és un moviment intel·lectual que es va iniciar l’any 1906 i va sorgir com a oposició del Modernisme. Mentre la ideologia noucentista es basava en la raó, l’ordre i la mesura, el moviment modernista exaltava els sentiments, trencava les normes i era més asimètric. El gènere poètic que predominava era la cançó. A més de Josep Carner, la cançó també va ser utilitzada per diversos poetes cultes com Tomàs Garcés, Joaquim Folguera... El Noucentisme va estar molt present fins al 1923.

El tema del poema és la incertesa de la vida.
És un poema que parla metafòricament de la cançoneta, el camí i la vida, ho podem veure als versos finals:
I és camí incert cada matí,
n'és cada vida.”
En aquest poema la vida és un camí incert, no es pot saber que ens passarà en un futur. El camí mostra com pot ser la vida, ja que en el poema es parla del fet que pot marcar el destí, ser una drecera o un refugi, pot comportar alegries o penes i es pot acabar bruscament com també ho fa la vida.

El poema conté tres estrofes de vuit versos cada una. Es combinen versos aparellats de set i quatre síl·labes. Les rimes són consonants i segueixen un esquema 7a/4b/7a/4b/7c/4b/7c/4b. S’alternen rimes masculines i femenines.
Dividim el contingut del poema en dos grans blocs:
La primera part comença i acaba amb l’exclamació/interrogació: “Aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena”, que està a l’inici de la primera estrofa i al final de la segona. Aquest primer bloc parla sobre l'existència d'un camí incert que no se sap on pot portar. El caminant s'enfronta a les possibilitats vàries que ofereix el camí, ja que pot ser un camí ple d'obstacles o un camí agradable: "rossola ingrata, o bé un camí d'enamorat".
La segona part està constituïda per l’última estrofa, ens mostra la incertesa del camí i com el caminant finalment decideix avançar. Això ens està dient metafòricament que el caminant vol viure la vida.


Els recursos formals que utilitza Josep Carner per poder expressar millor el tema del poema són:
  • Personificació: L’autor dóna al camí i als seus elements trets humans com l’habilitat de parlar o la capacitat d’estar trist o somrient: “Un lliri blau, color de cel, diu: -Vine, vine-. Però: -No passis! -diu un vel de teranyina.” “Qui sap si trist o somrient...” Josep Carner fa servir aquestes personificacions per exemplificar com pot ser la vida.


  • Metàfora: El poema en si és una triple metàfora: la cançoneta, el camí i la vida: “I és camí incert cada matí, n'és cada vida.” Les metàfores ajuden a dir que la vida és un camí incert i que no sabem que passarà.


  • Repetició: Es repeteix “tan fi, tan fi” per subratllar l’entitat d’aquest camí, ja que està personificat.


  • Antítesis: Relaciona dos aspectes oposats: “trist o somrient”. Aquesta oposició serveix per expressar que la vida pot comportar diverses coses, que és incerta.


  • Anàfora: Repetició de “Qui sap” i “Qui sabrà” al principi de cada vers per crear incertesa i tensió.


  • Pregunta retòrica: Es fa una pregunta sense esperar resposta: “¿Qui sap si mor sobtadament sota la brosta?¿Qui sabrà mai aquest matí a què em convida?”. L’autor ho diu així per crear incertesa i dubte, també.

Aquesta cançó reflecteix la ideologia noucentista, podem veure que l'autor cuida molt l'ordre i la mesura. La raó i l'elegància ressalten en aquest poema. Ens parla sobre el dubte i la incertesa de la vida.
Personalment, crec que el poema no és del tot difícil de comprendre, però tot i així, utilitza vocabulari bastant culte, que li dóna un efecte més elegant. A més, crec que ens fa reflexionar sobre un tema bastant interessant, i tots ens hi podem sentir identificats.

Podeu escoltar una versió musicada del poema interpretada per Guillermina Mota al següent enllaç.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BÈLGICA

Bèlgica de Josep Carner Per Judit Maynou Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es ...