dimecres, 24 de maig de 2017

CANÇONETA INCERTA




CANÇONETA INCERTA

De Josep Carner
                                                                     Per Mohamed Bouhaid

Aquest camí tan fi, tan fi, 8a
¿qui sap on mena? 5b
¿És a la vila o és al pi 8a
de la carena? 5b 8a/5b/8a/5b/8c/5d/8c/5d.
Un lliri blau, color de cel, 8c
diu: -Vine, vine-. 5d
Però: -No passis! -diu un vel 8c
de teranyina. 5d

¿Serà drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un camí d'enamorat,
colgat de mata?
¿És un recer per a adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?

¿Qui sap si trist o somrient
acull son hoste?
¿Qui sap si mor sobtadament,
sota la brosta?
¿Qui sabrà mai aquest matí
a què em convida?
I és camí incert cada camí,
n'és cada vida.

"Cançoneta incerta" és un poema escrit pel poeta Josep Carner. Josep Carner va néixer el 9 de febrer de 1884 a Barcelona i va morir a Brussel·les el 4 de juny de 1970. Va ser un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. També és conegut com el príncep dels poetes catalans, ja que era el màxim representant de la poesia del Noucentisme. Durant la seva vida va publicar diferents obres importants com els fruits saborosos l'any 1906 o el cor quiet l'any 1925.
El noucentisme és un moviment cultural i artístic sorgit a Catalunya a principis del s. XX.

Pel que fa a el tema, tracta sobre els camins que pot escollir una persona durant la seva vida. Està compost d'una gran quantitat de preguntes retòriques en el qual ens fa pensar que mai sabem que pot passar el dia de demà. El camí del qual parla l'autor és la vida.
La primera estrofa està composta de preguntes retòriques sobre el que ens espera segons el camí de la vida que hem triat. La 2 estrofa l'autor pregunta com pot passar la vida segons el camí que hàgim triat. A la 3 i última estrofa l'autor ens diu que segons el camí que hàgim triat tindrem una vida feliç o una vida que ens pot portar a la mort.
 
El poema està compost per tres estrofes de vuit versos. Els versos imparells són octosíl·labs, i els versos parells són pentasíl·labs, per tant, hi ha versos d'art major i versos d'art menor. La rima és
8a/5b/8a/5b/8c/5d/8c/5d.i és consonant.


Pel que fa a les figures retòriques podem trobar una repetició (tan fi, tan fi), una anàfora (és a la vila o és al pi), un epítet (balu, color del cel), una repetició (vine, vine), un apòstrof (en els versos set i vuit), una personificació (un lliri blau, diu), una personificació (-No passis!-diu un vel de teranyina) i una antítesi (trist, somrient). 
 

Com a conclusió, aquest poema ens fa reflexionar sobre el que pot passar en la nostra vida segons les nostres accions que fem. L'autor es dirigeix al lector dient que cada camí que triem serà una vida diferent cap a bona o mala.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BÈLGICA

Bèlgica de Josep Carner Per Judit Maynou Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es ...