dissabte, 20 de maig de 2017

LO MARINER


LO MARINER (CANÇÓ POPULAR)
Per Guillem Mercadal

 



Lo Mariner, és una cançó popular d’origen català del segle XVI-XVIII, encara que trobem versions de diversos llocs d’Europa, per exemple a Escòcia, Múrcia entre d’altres pobles i ciutats costeres. La cançó és anònima i a causa de la transmissió oral i no que ningú la ha redactat s’ha anant modificant, això ha dificultat encara més la data de creació i l’autor, tot i així per les dates el situem al la Decadència.

La raó per la qual molt dels poemes de l’època tenien un autor anònim, era donat perquè entre els segles XVI i XVIII l’activitat literària catalana es va veure afectada per una pèrdua sensible de consciència lingüística, a més d’entrar en un procés de decadència i davallada en la producció d’una literatura de qualitat. Com a principals causes d‘aquesta decadència s’apunten l’enfrontament de les guerres del segle XV, l’enfrontament de la Generalitat de Joan II i les revoltes de remences que van suposar l’empobriment de la burgesia i un gran descens en la població per la epidèmies com la pesta. A més la cort reial es trasllada fora de Barcelona després del matrimoni dels reis catòlics això afebleix la personalitat política dels Països Catalans, castellanitza la noblesa i fa que les institucions perden pes i prestigi. Cal afegir que les lletres catalanes van patir la pressió de les dues literatures veïnes que estaven en plena esplendor com eren la Castellana i la Francesa. Finalment la Decadència s’acaba d’accentuar amb el desenllaç de la Guerra de Successió i els decrets de Nova Planta, que comportava, la prohibició del ús i l’ensenyament del català.

Pel que fa el tema podem dir que és un poema d’amor no correspost, més concretament direm que és una balada. A l’època els temes tractats en aquest tipus de poesia eren situacions de la vida quotidiana (feines, festes, etc.) i l’amor.

Filant més prim, la cançó tracta sobre una donzella que estava bordant un mocador de seda i es queda sense, de cop i volta veu un vaixell amb un mariner que li ofereix escollir seda, la donzella puja i amb el cant del mariner s’adorm. Finalment la donzella desperta replicant que la deixi a terra tot i que el mariner s’hi nega, es quan la donzella explica que és la més desafortunada de les seves germanes a causa del seus marits és quan el mariner respon dient que és el fill del rei d’Anglaterra. Cal aclarir que en l’època era típic raptar a donzelles i portar-les al mercat com a esclaves.


Rima: Hi ha diferents versions, però en la gran majoria la rima és assonant als versos parells i consonant en alguns senars.

Mètrica: Consta de 16 estrofes de quatre versos (quartets) on els versos són heptasíl·labs (7) i tetrasíl·labs (4), per tant, són d’art menor.

Figures retòriques: Utilitza molts paral·lelismes (mateixa estructura), anàfores (repetició de paraules al principi de estrofa) i repeticions constants per a facilitar-ne la comprensió i poder-la cantar més fàcilment.

Finalment com a conclusió del poema Lo Mariner puc extreure el missatge que no ens hem de refiar de les aparences.





1 comentari:

BÈLGICA

Bèlgica de Josep Carner Per Judit Maynou Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es ...