dissabte, 20 de maig de 2017

"AIXÍ COM CELL..."


Així com cell qui es veu prop de la mort – Ausiàs March
Per Radu Emanuel Daian


Així com cell qui es veu prop de la mort, 10A
corrent mal temps, perillant en la mar, 10B
e veu lo lloc on se pot restaurar 10B
e no hi ateny per sa malvada sort, 10A
ne pren a me, qui vaig afanys passant, 10C
e veig a vós bastant mos mals delir. 10D
Desesperat de mos desigs complir, 10D
iré pel món vostre ergull recitant. 10C


Ausiàs March va néixer el 1397 i es va morir l’any 1459. Era un poeta i cavaller medieval valencià, originari d’una petita família de poetes i de nobles. Va ser un dels grans poetes del segle XV i va superar la tradició trobadoresca i va establir les coordenades de la poesia moderna. Els principals temes que tracta Ausiàs són d’amor, de la mort i espirituals. Aquest és el poema número 81 de la seva obra i amb ell, fa una exegesi intensa del dolor inherent en l’amor. Aquest poema no pertany a cap corrent liderar, ja que March va crear la seva pròpia literatura. March va ser un dels poetes més importants del Segle d’Or valencià.


El tema del seu poema és l’amor que sent per una dama, i l’expressa amb el conegut mite del nàufrag, on busca la seva felicitat en la dama a la que estima comparant aquest amor amb els perills que pot passar un home en plena tempesta al mar.
En aquest poema el poeta seria el mariner, i els perills del mar es refereixen als seus sentiments. Amb “lo lloc” es refereix a la dama que estima i que seria la única que li podria salvar del malestar dels seus sentiments. En els últims tres versos es refereix a que ella no l’estima ni el correspon.

Aquest poema és una cobla i la seva estructura està formada per una sola estrofa de vuit versos decasíl·labs amb rima consonant i masculina, és a dir que acaben en paraula aguda. Els versos són d’art major, ja que tenen més de 8 síl·labes i de rima creuada (ABBACDDC). Aquest tipus d’estrofes eren molt comunes en els segles XIV i XVI per els poetes catalans que encara escrivien en occità.

Es poden trobar unes quantes figures retòriques, com per exemple un polisíndeton, que vol dir que hi ha una repetició freqüent d’una paraula; seria la conjunció “e” dels versos 3, 4 i 6. També es pot trobar un paral·lelisme, que vol dir que es repeteix una mateixa estructura en diverses frases; en el vers 3 on diu “e veu” i en el vers 6 on diu “e veig”. En aquest paral·lelisme, es refereix a que el lloc salvarà al nàufrag com la dama al poeta. Per últim, he trobat una hipèrbaton a l’últim vers, que vol dir que es canvia l’ordre de les paraules; diu “iré pel món vostre” en lloc de “iré pel vostre món”, com seria normal. Una altre cosa que he trobat és que tot el poema seria una comparació.

En conclusió, és interessant la manera en que trenca el tòpic medieval de l’amant i crea la seva pròpia literatura. També és una forma bastant creativa la manera en que aconsegueix comparar l’amor que sent per una dona amb el lloc segur d’un nàufrag.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BÈLGICA

Bèlgica de Josep Carner Per Judit Maynou Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es ...