dimecres, 24 de maig de 2017

LO PI DE FORMENTOR

LO PI DE FORMENTOR

de Miquel Costa i Llobera

                                                                                                                                  Per Àngel Morales
Mon cor estima un arbre ! Més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
que cruixen lo terrer .
No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,
no canta per ses branques l' aucell que encaptivam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam.
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel ;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.
Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l' oratge
per glòria i per delit.
Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal ,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades
sa cabellera real .
Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
Oh vida! oh noble sort!
Amunt ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada
com l'au dels temporals.


Lo pi de Formentor va ser escrit per Miquel Costa i Llobera un poeta mallorquí. Va néixer el 1854 i va
morir al 1922. En la seva obra podem veure que té un interès pel paisatge local (Mallorca) i pels
clàssics.
Miquel Costa i Llobera va pertànyer a l'època de la renaixença, en la qual la literatura catalana
retorna al seu màxim esplendor i deixa de banda l'època de la decadència, en la qual quasi no hi ha
creació literària. La renaixença està marcada pels Jocs florals, concursos literaris en els quals els
autors escrivien en català. Això revivà la llengua. En la primera etapa de l'autor va escriure poesia
romàntica (a la qual pertany Lo pi de Formentor). Va escriure pràcticament tota la seva obra en
català.

El tema és l'admiració de l'autor pel paisatge de Formentor.

Pel que fa a la mètrica, s'ha de dir que són versos alexandrins, es troba estructurat en versos
alexandrins amb cesura a la sisena síl·laba i la rima és consonant. ABBAB

Les figures retòriques més representatives són:
Polisíndeton. Repetició de les i per donar èmfasis a les enumeracions.
Personificacions: Arbre amb qualitats humanes
1a estrofa: descriu clarament l'admiració que té per l'arbre.
2a: l'arbre té tot el que necessita i que està molt amunt enfront de la mar.
3a: explica el que passa durant el dia.
4a: explica que té molts anys de vida i que fa molt de temps que està allà.
5a i 6a: dóna atributs de personalitat a l'arbre, personificació.
7a i 8a: declara l'admiració i l'enveja que té per l'arbre.

Conclusió. Important escriptor mallorquí de la renaixença. Exemple de la poesia romàntica.

https://www.youtube.com/watch?v=m5bWnNHAGIA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BÈLGICA

Bèlgica de Josep Carner Per Judit Maynou Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es ...