La
vaca cega
de JOAN MARAGALL
Per Raúl Pérez
Topant
de cap en una i altra soca, A
10
avançant
d’esma pel camí de l’aigua, B 10
se’n
ve la vaca tota sola. És cega. C
10
D’un
cop de roc llançat amb massa traça, D 10
el
vailet va buidar-li un ull, i en l’altre 5
E 10
se
li ha posat un tel: la vaca és cega. C
10
Ve
abeurar-se a la font com ans solia, F 10
mes
no amb el ferm posat d’altres vegades E 10
ni
amb ses companyes, no: ve tota sola.
A 10
Ses
companyes, pels cingles, per les comes, 10
G 10
pel
silenci dels prats i en la ribera, C
10
fan
dringar l’esquellot, mentres pasturen H 10
l’herba
fresca a l’atzar... Ella cauria. F 10
Topa
de morro en l’esmolada pica F 10
i
recula afrontada... Però torna, 15
A
10
i
baixa el cap a l’aigua i beu calmosa. A
10
Beu
poc, sense gaire set. Després aixeca C
10
al
cel, enorme, l’embanyada testa
C 10
amb
un gran gesto tràgic; parpelleja C
10
damunt
les mortes nines, i se’n torna 20
A
10
orfe
de llum sota del sol que crema, C
10
vacil·lant
pels camins inoblidables, E 10
brandant
llànguidament la llarga cua. I 10
La
vaca cega – Joan Maragall:
Joan Maragall i Gorina neix a
Barcelona a l’any 1860. Es conegut popularment com a poeta i autor
d’assajos d’interès ideològic, cultural i polític, i de
traduccions, malgrat que també va traduir autors clàssics, sobretot
alemanys. Va pertànyer a una família burgesa de Barcelona, amb la
qual es va haver d’enfrontar i renunciar, per tal de seguir la seva
vocació literària. Destaca la seva important producció
en prosa, amb més de 450 textos. Va ser
un home d’ arrels religioses, de fortes implicacions polítiques i
una important influència social.
Joan
Maragall fou una figura de la poesia modernista del canvi del segles
XIX al XX. De l’etapa Renaixentista va heretar el floralisme i el
retoricisme. En tot moment va defensar l’espontaneïtat i la
simplicitat, arribant a desenvolupar la teoria de “La paraula
viva”.
Va ser un dels introductors del vitalisme en la
cultura catalana, el qual s’emmarca dins de l’irracionalisme i el
seu màxim representant és Nietzsche, i així també introduint una
gran part de literatura Alemanya a Cataluña.
Va morir al 1911 a Barcelona.
La
vaca cega va
ser un dels poemes més difosos de Joan Maragall, el qual es creu que
va ser escrit al 1893 a la font del Cubilà, entre Camprodon i Sant
Joan de les Abadesses, on el poeta passava l’estiu amb la seva
família. El poema forma part de la sèrie Pirinenques,
dins el
llibre
Poemes.
La
temàtica dels poemes de Joan Maragall és molt variada. Tracta des
de temes d’amor, llegendes i natura a elements espirituals. El tema
principal del poema és la natura, i es un dels temes més utilitzats
pel poeta, perquè on vivia, la natura era escassa i cada cop que la
contemplava quedava meravellat. Fa una descripció subjectiva, ja que
descriu tot allò que observa i no l’embelleix. L’aspecte més
important que tracta el poema, és la solitud de la vaca pel fet
d’estar cega.
Aquest
poema esta constituït per una estrofa integrada per 23 versos. Podem
dividir el poema en dues parts:
- Del vers 1 al 13. Principalment ens explica la situació en la que es troba l’animal. Aquesta part la podem subdividir en dues: la primera del vers 1 al 6, on ens explica a que es deguda la ceguesa de la vaca i del vers 6 al 13, ens explica la solitud de la vaca anant cap a la font.
- Del vers 14 fins al final, intensifica la tristesa a la qual esta sotmesa la vaca i ens mostra la compassió que sent el poema davant la situació.
Els
versos són decasíl·labs i d’art major amb una rima assonant irregular amb predomini des acabaments A i C.
Figures
Retòriques:
·Trobem
una antítesi entre la lluminositat i claredat del paisatge que ens
descriu el poeta, amb la foscor de la vaca al llarg de tot el poema.
·Hi
ha contraposició: mentre que l’aigua de la font és fresca i viva,
la vaca pateix una mort en vida.
·Trobem
un paral·lelisme entre Topant de morro i Topant de cap (vers 1 i
14).
·Tenim
una metàfora al vers 21 (orfe de llum…, que vol dir cega).
·També
hi ha una enumeració: pels cingles, per les comes, pel silenci dels
prats i la ribera (vers 10 i 11).
·Personificació:
el silenci dels prats (vers 11). També podem observar la
personificació de que la vaca pugui sentir emocions humanes ("amb un gran gesto tràgic").
La vaca cega
és un dels poemes més coneguts i difosos de Joan Maragall. Com a
conclusió, podem establir que en el poema podem interpretar
l’esperit col·lectiu que vol expressar el poeta. La vaca cega ens
transmet i ens diu que s’ha anar més enllà de l’aparença, per
veure dintre de les coses allò essencial que les mou. Alguns crítics han vist també en "La vaca cega" la personificació de l'artista modernista que viu sol, separat de la resta de la societat i que fa servir la intuïció, l'instint i la inspiració per a crear.
Versió
musicada:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada