VORA EL BARRANC DELS ALGADINS

VORA EL BARRANC DELS ALGADINS

Teodor Llorente

Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que, per a omplir d'aroma l'aire,
no té lo món millors jardins.
₅ Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l'ànima presa
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins,
₁₀ s'alcen al cel quatre palmeres;
el vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, milers de teuladins
fan un soroll que el cor encisa.
₁₅ Qui oir pogués sa xiscladissa
vora el barranc dels Algadins!
Vora el barranc dels Algadins
l'aigua corrent els camps anega;
en sos espills el sol llampega,
₂₀ i trau l'arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en els molins,
i, en caure el sol, caçadors destres
a joca van d'ànecs silvestres,
vora el barranc dels Algadins.
₂₅ Vora el barranc dels Algadins
mourà demà les palmes l'aire;
li donaran los horts sa flaire,
i sa cantúria els teuladins.
₃₀ El mas demà guardarà dins
dolços records i imatges belles:
jo no podré gojar ja d'elles,
vora el barranc dels Algadins!

El poema Vora el barranc dels Algadins és un poema que pertany a la Renaixença, és un poema de Teodor Llorente, que va ser una de les figures més importants del període de la Renaixença del País Valencià. Es va llicenciar en Dret i es va dedicar al periodisme. També va ser el fundador del diari Las Provincias i també va ser diputat a les corts.

La seva trajectòria poètica va començar en castellà però, després de la visita del mallorquí Marià Aguiló (poeta i lingüístic, un dels fundadors de la Renaixença) va començar a escriure en valencià.

El poema “Vora el barranc dels Algadins” pertany a un dels seus llibres anomenat “Nou llibret de versos” que és una mostra de la seva poesia, on parla d’un paisatge sentimental des del seu punt de vista.

Aquest poema té com a tema el Barranc dels Algadins. Que és un paisatge de la comarca de la Ribera Alta, al País Valencià transformat per l’acció humana. Abans era autèntic barranc, i ara és un pla dedicat al conreu de tarongers.

En el poema, ell immortalitza la seva infantesa i les seves vivències en aquell paisatge, ja que és el lloc on ell va viure. Es pot veure que el poema és una reflexió sobre el pas del temps i la vida natural, on parla d’ocells, d’arbres i plantes.

Quant a l’estructura, és un poema de 4 estrofes de 8 versos cadascuna. Tots els versos són octosíl·labs i per tant d’art menor. Les estrofes tenen una rima creuada (ABBA ACCA) i consonant, ja que es repeteixen els fonemes de la darrera vocal tònica.

L’estructura es divideix en 3 parts.

• 1 part: és la primera estrofa, on descriu el paisatge, en aquest cas el barranc dels Algadins, que li trau bons records com l’aroma dels tarongers.
• 2 part: serien la segona i tercera estrofa, parla del desig que té de tornar a veure les palmeres, escoltar els ocells i escoltar l’aigua corrent pels camps.
• 3 part: acaba amb la quarta estrofa, es lamenta pels moments que ell ja no podrà gaudir dels dolços records i les imatges belles.

Per començar amb l’anàlisi, el primer que es pot veure és una repetició del vers: 

“vora el barranc dels Algadins” al principi i fina de cada estrofa.

(4) Es pot veure una hipèrbole: no té lo món millors jardins.

(18) veiem un hipèrbaton: l'aigua corrent els camps anega

(26) mourà demà les palmes l’aire, un altre hipèrbaton 

(21) en “sona el tic-tac en els molins” una onomatopeia del tic-tac

i per últim que jo hi hagi vist 

(31) s’observa una personificació: dolços records i imatges belles

També es pot observar el tòpic “locus amoenus”, ja que expressa la bellesa idealitzada del record de la terra de la seva infantesa.

I per acabar, dir que veig que l’autor exposa l’amor que sent per El barranc dels Algadins que li porten dolços records de quan era petit que li produeixen enyorança on, en un futur ell ja no podrà gaudir de tot el paisatge.

Andrea Vico