dilluns, 25 d’abril de 2016

ELOGI DELS DINERS






COMENTARI DE TEXT: “ELOGI DELS DINERS” D’ANSELM TURMEDA.


Aquest és un poema de l’autor Anselm Turmeda el qual va néixer a Mallorca el 1355 (S.XIV) i va morir a Tunis el 1423. Va ser frare franciscà i va estudiar Teologia a París i Bolonya.
Quan tenia 32 anys, va convertir-se a l’Islam  i va marxar a Tunis, on va escriure obres literàries en prosa i en vers en català i àrab. Els seus llibres en català van tenir una gran difusió en els països de parla catalana. Les obres més importants són: El llibre dels bons amonestaments i La disputa de l’ase (1417), llibre que va ser condemnat per la Inquisició pel seu caràcter anticlerical i només es troba una mostra en llengua francesa.
Aquest text, pertany al llibre dels bons amonestaments publicat a l’any 1398 i és de tipus didàctic ja que és de caràcter religiós i moral per intentar adreçar a la gent pel bon comportament i allunyar-los dels pecats.
Aquest poema se situa en l’Edat d’or (segle XIV), a la fi de l’edat mitjana on es va obrir una crisi espiritual i de pensament que va condicionar l’evolució de la societat entre els segles XIV i XV. Durant 39 anys, els cristians d’Occident van estar dividits per les lluites religioses de tres papes diferents.   És en aquest context es on es situa Anselm Turmeda que intenta frenar o reconduir aquesta evolució social. Aquest escriptor representa clarament les tensions d’una societat en procés de canvi, com he dit abans passem d’una època a una altra.
El poema es centra en com influeixen els diners en la nostra vida i el seu argument desenvolupa que els diners ens poden canviar la vida, ens poden enfonsar com a persones o ens poden ajudar. La gent és capaç de fer de tot per arribar a tenir uns quants i si els repartíssim,  tothom els acceptaria. Totes les religions, accepten els diners per damunt de tot, cap els rebutja. Segons l’autor, fan canviar l'opinió i  porten una part de la felicitat.
Les idees del text s’estructuren en 3 parts:
·         Primera part: Anselm Turmeda fa una introducció del tema que desenvoluparà al llarg de tot el poema. Consistiria en les dues primeres estrofes on explica que els diners poden fer bé com poden fer mal i que torna boig al home.
Com per exemple: el vers 3, el vers 5, “Diners fan l’home infernal”, el vers 7 i 8.
·         Segona part: Aquí l’autor desenvolupa totes les conseqüències tant positives com a negatives que pot portar l’ús dels diners. Que serien les cinc estrofes següents.
Un exemple de conseqüència negativa seria la tercera estrofa: el vers 9, “Diners fan bregues i remors”i vers 10, i un exemple com a conseqüència positiva serien la resta però ho fa utilitzant la ironia o fins i tot la sàtira. Exemple: versos 17 i 18 “Diners magres fan tornar gords” “e tornen ledesmes los bords”  o versos 19, 20, 21.
En aquesta part, també es pot veure una crítica a les religions. En la cinquena estrofa en els versos 22, 23 i 24. On explica que qualsevol religió adora els diners oblidant-se del seu propi Déu.
·         Tercera part: El poeta finalment fa una conclusió on diu que totes les coses s’aconsegueixen mitjançant els diners. També tornar a fer una ironia en l’octava estrofa i crítica a la situació clerical.
El poema té una estructura deductiva, ja que el que ens vol dir l’autor es troba al principi del poema.
Aquest poema consta de 9 estrofes de 4 versos octosíl·labs i tetrasíl·labs (4 síl·labes), per tant, és d’art menor. Les estrofes tenen versos de rima consonant i cada estrofa te un esquema 8a 8a8a 4b. Els octosíl·labs són de rima masculina i els tetrasíl·labs de rima femenina. Els versos són isosil·làbics ja que presenten una estructura mètrica homogènia.  A cada estrofa hi ha un vers espars que consta de 4 síl·labes i que la rima és independent que els altres versos de la mateixa estrofa.
És un  text que busca transmetre el poder dels diners i ho fa a través de recursos, morfosintàctics i semàntics. Podem trobar anàfores i paral·lelismes en els versos 1, 5, 9, 13, 17, 21, 25 i  29 amb la frase “Diners...” que ressalta clarament el tema del poema.
D’una altra banda, trobem polisíndeton que fan accelerar l’acció i creen un efecte d’acumulació i èmfasis. Els trobem en els versos 10 i 11  “e vituperis e honors, e fant-lo sant celestial” i els versos 14 i 15.
A més a més, observem hipèrbatons:
·         Al primer vers:  l'ordre lògic seria “diners fan de tort veritat” , en comptes de “diners de tort fan veritat”, i el mateix en la resta d'estrofa.
·         A l'estrofa 5, el primer vers.
·         A la sisena, l'orde lògic dels darrers versos seria “moros, jueus i crestians adoren diners,leixant a Déu e tots los sants”
També hi ha personificacions:
·          Als versos 5, 6 i 7
·          Pot ser que hi hagi una personificació als tres primers versos: “els diners de tort fan veritat e de jutge fan advocat,  savi fan tornar l’hom orat” doncs els diners no poden fer sols tornar a ningú savi.
·          En els versos 9 i 10, no són els diners qui fan les bregues i els remors, ni vituperis i honors, sinó que és la gent qui els fa.
·          Al vers 25, “diners fan vull al món lo joc e fan honor a molt badoc” els diners no tenen capacitat de construcció.
Metonímia:Consisteix en no utilitzar una paraula i per referir-se a ella es substitueix aquesta paraula pel nom d’un altra que té una relació pròxima.
·         A la segona estrofa, en el segon vers (home infernal).
·         La tercera estrofa, els dos últims versos (Beatiquorum).
·         Cinquena estrofa (diners magres fan tornar gords, ledesmes als bords, diràs "jas" a hòmens sords).
També tenim un joc de paraules:
·         A l'última estrofa, “Sent Jo-ha'n”, que vol dir “jo en tinc” que es refereix als diners i fa un joc de paraules amb “Sant Joan”.
Hipèrbole:
·          Al vers 19, és una exageració que si parles a un sord et senti i es giri.
·          Vers 21: Com tampoc els diners són una medicina, però qui té diners és vigilat amb més cura.
·          Als últims dos versos de la vuitena estrofa, n'hi ha una quan diu que si en tens molts seràs Papa de Roma, que vol dir que tens el màxim poder.



Antítesis:
·          En trobem en gairebé tot el poema. Les més destacades són: tort/veritat, savi/boig, bé/mal, infernal/celestial, bregues-vistuperis/honors, magres/gords, ledesmes/bords, malalts/sans.
Aquest text d'Anselm Turmeda, està escrit d'una manera irònica i satírica, i molts dels exemples els podríem adaptar a la societat actual. Tot i que està escrit en català antic,  pensem que el vocabulari en aquella societat havia de ser entenedor per donar un ensenyament a les persones que el llegien. I penso que aquest text seguirà vigent fins que els diners deixin d’existir. 

Anabella Zambrano Monserrate

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BÈLGICA

Bèlgica de Josep Carner Per Judit Maynou Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es ...