dilluns, 25 d’abril de 2016

ELOGI DELS DINERS




"Elogi dels diners" d'Anselm Turmeda
Autor:
L'autor d'aquest poema va ser Anselm Turmeda, escriptor moralista del segle XIV.
Va néixer a l'any 1352 a Mallorca i va morir a Tunísia al 1430. Va estudiar a Lleida i a Bolonya una ciutat del nord d'Itàlia. Un dels seus professors va tindré una gran influencia en ell, tanta que li va fer canviar la seva religió a L'Islam a l’any 1387i es va marxar a Tunísia on va residir la resta de la seva vida,
 es va canviar el nom a Abd-Al·lah at-Tarjuman.
Encara que les autoritats cristianes no estiguessin d’acord. Es probablement l’únic escriptor que ha escrit en àrab i també en una llengua europea, encara que en àrab va ser un paper més secundari.
Forma:
El poema moralista està compost per 36 versos.
Consta de 9 estrofes, de quatre versos cadascuna.
El 3 primers versos són octosíl·labs amb rima consonant i masculins. En canvi l'últim vers és tetrasíl·lab, femení i amb una rima lliure.
Aquest poema pertany al “llibre de bons amonestament”. Escrit l'any 1397.
Tema:
El poema és una sàtira de les classes dominants del món cristià la qual explica com a causa dels diners les feien corruptes i enganyoses; parla del poder del diners a l'hora de fer canviar a les persones. Una manera de dir que els diners poden capgirar el món i qui en té pot fer i desfer al seu grat i fins i tot fer que les lleis no li afectin.

Poema:
Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja.

Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.

Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.

Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.

Diners, magres fan tornar gords,
e tornen ledesmes los bords.
Si diràs "jas" a hòmens sords,
tantost se giren.

Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e cristians,
leixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.

Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "hoc".
Vejats miracle!

Diners, doncs, vulles aplegar.
Si·ls pots haver no·ls lleixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
papa de Roma.

Si vols haver bé e no dan
Per advocat té sent “Jo-ha’n”
Totes coses per ell se fan
en esta vida.


Polisíndeton: consisteix en la repetició de nexes, en aquest cas es repeteix la E en molts casos. Personificació: Consisteix en atribuir propietats humanes a sers inanimats
Podríem interpretar que l'objectiu d'aquestes personificacions al poema són amb el fi de dir que els diners tenen el poder de fer canviar dràsticament les coses.

Anàfora: Repetició de una o més paraules a principi de vers, en aquest cas diners ja que es repeteix a molts dels versos. (Totes les paraules diners a principi de vers).
Podríem interpretar que dona una sonoritat major i més ritmes a les estrofes.

Hipèrbole: Consisteix en una exageració més enllà del versemblant.
Al poema s'utilitza amb la intenció de engrandir el poder dels diners.
VOCABULARI
Tort: injustícia, mentida
Orat: beneït.
Haja: tenir.
Vituperi: ofenses, insults.
Beati quòrum: fer dir a una persona el que vols sentir.
Frares: clergue.
Ledesma: legítims
Bregues: baralles.
Remors: soroll d’una multitud.
Tantost: tot seguit
Magre: prim
Leixant: deixant
Gords: grossos
Bords: bastards.
Vull: avui
Hoc: si
Jas: té
Dan: mal
Leixant: deixant.
Badoc: que bada.
Conclusió:
Encara que fa més de 6 segles que aquest poema va ser escrit, a vull dia els diners també segueixen influint de una manera molt contundent.

Àngel Cid





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BÈLGICA

Bèlgica de Josep Carner Per Judit Maynou Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es ...