LA VACA CEGA

La vaca cega de JOAN MARAGALL

La vaca cega, és un poema escrit per l'autor Joan Maragall i Gorina (1860-1911), nascut a Barcelona.

Durant la seva joventut, va dubtar en escollir entre la seva vocació literària o la carrera de dret. La pressió familiar que tenia, va fer-li escollir la carrera de dret. Va escriure els seus primers versos durant els seus estudis de dret, també va realitzar traduccions de Goethe de qui es va influenciar.

Va participar als Jocs Florals al 1894, amb una composició que es va fer molt popular gràcies al fet de ser premiada. Uns anys més tard, va publicar el seu primer volum poètic, on estava inclosa “La vaca cega”.

Va ser un poeta modernista i l'any que va morir, va concloure l'etapa del modernisme (1911).

El poema té com tema central la natura. La podem apreciar a tots els versos, ja que parla d'una vaca, i descriu un paisatge de camp, amb rius i altres vaques pasturant. Al llarg del poema podem apreciar que Joan Maragall vol transmetre els seus sentiments per la natura, ja que ell vivia a una ciutat (Barcelona), i a les ciutats no n'hi ha gens.

Es centra molt en la natura, però no és tracta de una natura idíl·lica, sinó que tracta de una natura tràgica i desgraciada, però encara així aquesta continua sent una característica que demostra que es un poema modernista.

També conté més característiques amb les quals podem identificar clarament que és un poema modernista, com quan la vaca mira al cel, aquesta part del poema a l'últim vers, representa una manera que té la vaca de fugir de la realitat i mirar cap al futur. Això és representa mitjançant un element natura, en aquest cas és el cel.

Podem veure també que els seus versos son decasíl·labs d'art major, ja que si analitzem cada vers ens donarà deu síl·labes, a més és un poema assonant, perquè a partir de la darrera vocal tònica coincideixen els sons vocàlics. 

 

Al desè i onzè vers “Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera”, podem veure una enumeració molt clara, ja que enumera amb comes on estan les seves companyes (vaques).

Als versos divuit i dinou “L'embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines” es pot veure una personificació de la vaca, donant-nos a entendre que la vaca no és feliç.

Al vers 21 hi ha una metàfora “Orfe de llum sota del sol que crema”. Orfe de llum significa que quan la vaca tanca els ulls es queda a les fosques, perquè estant cega quan mira al sol es veu més clar i tancant els seus ulls, la poca llum que veu se'n va.

Per últim, al llarg del poema també podem veure encavalcaments a els versos 5, 6 ,8 ,9 ,12 ,13 ,14 ,15 ,17, 18 ,19 ,20 i 21, aquest fenomen succeïx a una estrofa quan la pausa final de un vers no coincideix amb la pausa gramatical, o quan una paraula es parteix en dues parts.

He arribat a la conclusió llegint el poema moltes vegades i buscant la biografia de Joan Maragall, que va escriure aquest poema basat en fets reals, ja que ell es considerava una persona solitària també és considerava que era incomprès per la societat, ja que al llarg del poema parla d'una vaca com un animal incomprès i marginat pel seu defecte.

He pogut observar que la vaca es mou pels seus instints, és a dir que es mou per l'essència de les coses i no per la seva aparença com ens movem les persones amb vista.

No és un poema difícil de entendre, he vist que la vaca segons el que ens vol transmetre l'autor, és el símbol de la visió del món, més enllà de l'aparença.

Vocabulari difícil:

D´esma: rutinàriament, sense pensar

Ans: abans

Coma: vall

Esquellot: campanada que fan les vaques amb l´objecte (esquella) que tenen penjat al coll

Pica: peça de pedra buida que conté aigua

Afrontat: molest, avergonyit

Testa: cap

Parpelleja: moviment de les parpelles a els ulls

Nina: pupil·la

Brandant: movent de banda a banda

Llànguidament: sense gaire força

Cingles: precipici, penya-segat

Dringar: moure un objecte metàl·lic produint un so característic

Soca: part inferior del tronc d'un arbre

Tel: coberta membranosa

Nicolás Maldonado Cuq