NO
EL PRENGEU EL FALS MARIT (No·l prenatz lo fals marit)
Per
Lara Ramon Icart
Aquest
poema es troba en el cançoner que recull tota l’obra que s’ha
conservat de Cerverí de Girona. De fet, només se’n conserva la
primera i és per això que no ens ha arribat cap biografia de la
seva vida. No obstant, gràcies a documentació fi al·lusions a la
seva obra entre sabem que va escriure entre els anys 1250 i 1285.
Així
doncs, sabem que estava vinculat a la reialesa ja que treballava i
rebia el seu salari dels reis Jaume I i Pere II i pel vescomte Ramon
Folc de Cardona. El seu vertader nom era Guillem de Cervera però va
adoptar el nom de Cerverí de Girona (Cerverí és el gentilici de la
seva terra natal i Girona ja que Jaume I li va concedir unes terres
d’aquesta ciutat).
Va
ser l’últim poeta trobadoresc i se’n conserven cent vint poemes.
La seva obra tractava temes variats. Podem dividir-la en l’obra
amorosa, la moral (crítica de la conducta dels cavallers i de les
diferències entre les classes socials), la religiosa (composicions
en lloança a la Verge), la narrativa, els proverbis (un poema llarg
dedicat als seus fills per aconsellar-los, sovint des d’exemples de
la vida quotidiana o històrics) i la popular (composicions que tenen
els seu origen en cançons populars).
No
el prengueu lo fals marit estaria dins la part popular i amorosa de
la seva obra. En concret, es tracta d’una viadeyra,“cançó de
camí”, que com el seu nom indica, és un tipus de cançó cantada
i tocada pels joglars als seus senyors feudals per fer menys pesats
els viatges llargs i monòtons.
Des
d’un marc més general, la seva obra pertany a la poesia
trobadoresca, que sorgeix al sud de França a finals del segle XI i
fins a la primera meitat del segle XV, que arriba també a Catalunya
i el nord d'Itàlia. Es tracta de poesia en llengua vulgar occitana,
i a Catalunya en el dialecte provençal, que ja començava
assemblar-se al català.
En
aquella època, els que escrivien poemes en aquesta llengua
s’anomenen trobadors, que es diferenciaven dels poetes, que ho
feien en llatí. Aquests poetes es dedicaven compondre poemes,
normalment musicals, en les corts feudals dels nobles.
Es
coneixen uns 350 trobadors dels quals una vintena eren d'origen
català. Cerverí de Girona és el que té l’obra més extensa, i
va escriure tant el trobar ric ( estil formal, que buscava la
perfecció donant molta importància a la sonoritat de la paraula i
que feia servir un llenguatge i una rima complicades) com el trobar
lleu (senzill, de caràcter popular, amb paraules i recursos
d’estil no difícils).
El
poema tracta un tema molt habitual en la poesia trobadoresca, l’amor
cortès, que es tracta d’una dama s'ha de casar amb un home,
normalment per conveniència i un tercer personatge intenta evitar-ho
ja que n’està enamorat.
En
aquest poema, el trobador critica durant tot el poema el futur marit
de la dama, anomenada Jana abrinada (ximplet, boig, mal educat, neci
i ensopit, etc.). Finalment, Cerverí declara el seu amor
indirectament, ja que diu que el millor per ella seria anar al llit
amb “l’amic” referint-se a ell mateix. D’aquesta manera
intenta convèncer a la dama perquè refusi de casar-se amb el seu
marit i que ho faci amb ell(versos setze) i la torna a advertir de
tots els aspectes negatius de casar-se amb l’home que li han
buscat.
Es
tracta d'una viadeyra, és a dir, d'una “cançó de camí”,
perquè està escrit a partir d'un refrany que s'anirà repetint al
final de cada una de les estrofes. Aquesta estructura paral·lelística
coincideix amb el de les cantigues galaicoportugueses, i podria ser
que hagués après aquesta tècnica ja que va tenir l’oportunitat
de conèixer Alfons el Savi, que va escriure un recull de cantigues
(Càntiques de Santa Maria).
En
total té 7 estrofes de 3 versos cadascuna amb una distribució
sil·làbica de 7/7/4 excepte la primera estrofa que nomes te 2
versos, el primer de 7 síl·labes i el segon de 4 que és el refrany
i que es repeteix a cada estrofa. Per tant estem davant un poema
format per una introducció de 2 versos i sis tercets amb versos
d’art menor (heptasíl·labs i tetrasíl·labs).
La
rima és consonant seguint aquest esquema:
a/b//c/c/b//a/a/b//c/c/b//a/a/b//c/c/b//a/a/b.
El
poema es divideix en parts:
Introducció:
del vers 1 i 2, enuncia el tema.
Segona
part: les estrofes I-IV diu no al marit i justifica el perquè.
Tercera
part: les estrofes V-VI li diu que no s'enamori d’ell i que marxi
amb el poeta.
Formalment
el poema està estructurat a partir de paral·lelismes que
serveixen per emfatitzar i deixar clar l’odi del poeta cap al futur
marit de la protagonista i la seva intenció de convèncer la dama
perquè es casi amb ell. Es veu clarament que el poema parla del
tòpic de l’amor cortès.
Als
versos 1,3 i 6 hi ha un paral·lelisme i una anàfora (No el
prengueu, el fals marit), un missatge cap a la dama que li diu
que no es casi amb el seu promès. Cal destacar que utilitza
l’adjectiu fals molts cops per descriure el marit de la dama, ja
que en realitat ella no està enamorada d’ell sinó del poeta, i
deixa clar que es tracta d’un matrimoni de conveniència.
Es repeteixen més anàfores: als versos 10 i 15 (No sigui per vós amat) i als versos 13 i 18 (No jegui amb vós al llit) que parlen despectivament sobre el marit i donen raons per les quals la protagonista no s'ha de casar amb ell. En la segona i la tercera estrofa, fa servir l'anàfora en el segon vers, mentre que en la quarta i en la cinquena el fa servir a principi d'estrofa.
A
més, repeteix el refrany al final de cada estrofa per recordar el
nom de la dama a la que estima.
Com
a conclusió cal destacar l’obra de Cerverí de Girona ja
que tanca i resumeix la literatura trobadoresca provençal, de gran
importància perquè, tot i estar escrita en provençal, ha sigut la
base de la lírica catalana. A més, és el trobador del que es
conserven més composicions (cent vint de les dos-cents escrites en
provençal són seves).
Pel
que fa al poema, és un poema popular però amb versos i el seu atent
recompte dels versos i el ritme. És important ja que és l’única
viadera que es conserva.
NO EL PRENGUEU, EL FALS
MARIT (No·l prenatz lo fals marit)
Cerverí de Girona
1
No
el prengueu,
el fals marit,
7A
Jana
abrinada!
4B
I
No
el prengueu,
el fals jurat,
7C
un
ximplet mal educat, 7C
5
Jana
abrinada!
4B
II
No
el prengueu,
el mal marit,
7A
un
babau molt ensopit, 7A
Jana
abrinada!
4B
III
Boig
i tan mal educat, 7C
10
no
sigui per vós amat,
7C
Jana
abrinada!
4B
IV
De
tan neci i ensopit, 7A
no
jegui amb vós al llit,
7A
Jana
abrinada!
4B
V
15
No
sigui per vós amat,
7C
val
molt més l’amic privat, 7C
Jana
abrinada!
4B
VI
Que
no jegui amb vós al llit.
7A
més
us hi valdrà l’amit, 7A
20
Jana
abrinada!
4B
Poema musicat:
https://www.youtube.com/watch?v=6wMzIlS3DHs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada