No el prengueu, el fals marit

No el prengueu, el fals marit

Kamal El Atifi

1r A

No el prengueu, el fals marit

No el prengueu, el fals marit,

                       Jana abrinada!

                 I 

No el prengueu, el fals jurat,

un ximplet mal educat,

                       Jana abrinada!

  

                II 

No el prengueu, el mal marit,

un babau molt ensopit,

                       Jana abrinada! 

                 III

Boig i tan mal educat,

no sigui per vós amat,

                     Jana abrinada! 

                  IV 

De tan neci i ensopit,

que no jegui amb vós al llit,

                     Jana abrinada! 

                    V 

No sigui per vós amat:

val molt més l’amic privat,

                     Jana abrinada! 

                    VI 

Que no jegui amb vós al llit:

més us hi valdrà l’amit,

                    Jana abrinada!

''No el prengueu, el fals marit'', és un poema escrit pel poeta català Guillem de Cervera però que adopta el nom de Cerverí de Girona com feien altres trobadors. Guillem de Cervera va néixer l'any 1259 i va morir l’any 1285. Va ser un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume I el conqueridor i del seu fill Pere el gran. El poema el podem situar a l'edat mitjana baixa, és a dir segles del segle XII fins al segle XIII, perquè l'autor és un trobador, és a dir un poeta cantor de l'edat mitjana i a més perquè és considerat l'últim gran poeta de

tradició trobadoresca catalana i per tant forma part de la poesia trobadoresca, què és un tipus de poesia lírica escrita en llengua vulgar (l'occità). El gènere literari en què s'inclou el poema és la viadera, és a dir "cançó de camí" una cançó popular que la gent cantava quan anava a algun lloc o mentre treballava. 

Pel que fa al tema hem de tenir en compte que estem a l'edat mitjana baixa per tant el tema bàsic de la poesia trobadoresca és l'amor. Aquest amor durant el segle XII fins al segle XIII rep el nom d'amor cortès.

L'amor cortès era entès com un vassallatge feudal com el que tenia el senyor feudal amb els seus vassalls però al servei de la dama. La dona es tractada de midons, és a dir ''el meu senyor'' i el poeta s'anomena a si mateix ''om'' (home), és a dir vassall. El poeta s'adreça a la dama amb un pseudònim (senhal) perquè és una dona casada i el seu amor és clandestí, és a dir que era secret. La cançó és el principal gènere de l’amor cortès. També cal destacar els consells que li dóna a una dama, que en aquest cas és la ''Jana abrinada'' que es refereix a ella en el segon vers, el cinquè, el vuitè, onzè, catorzè, dissetè, vintè perquè no es casi amb l'home que li han buscat i que es casi amb el poeta ''val molt més l'amic privat'' com es veu en el setze vers. 

Aquest poema està format per set estrofes i té una distribució sil·làbica de 7/7/4 menys la primera partt que només té dos versos, per tant estem davant un poema format per versos tetrasíl·labs i heptasíl·labs. Té vint versos i tots són d'art menor. La rima és consonant perquè concorden els sons vocàlics i consonàntics. L'estructura és aabccb repetidament.

Altres observacions són que trobem sis tercets i una estrofa de dos versos.

Podem dividir el poema en tres parts. La primera part la podem situar al vers 1 i 2 què és la introducció. La segona part de la primera estrofa fins a la quarta li aconsella que no es casi i perquè a les estrofes V-VI la tercera part justifica el perquè. Li diu que no s'enamori d'ell i que marxi amb el poeta.

Análisis de la forma partint del tema:

Hipèrbole: ‘’No el prengueu el fals jurat, un ximplet mal educat ’’ en el versos (3 i 4) ‘’No el prengueu, el mal marit un babau molt ensopit’’.

Hipèrbaton: ‘’ no sigui per vós amat’’ en el vers 10

Anàfora: ‘’Marit, ‘’educat’’, ‘’llit’’ en els versos (1,4,6,9,13 i 18)

Polisíndeton: ‘’Jana abrinada’’ en el versos (2,5,8,11,14,17,20)

Anàfora:​ Repetir la mateixa expressió al principi d’un vers o d’una oració.

Polisíndeton:​ Usar més conjuncions de les necessàries.

Hipérbaton:​ Alterar l’ordre de les paraules a la frase.

Hipèrbole:​ Designar un concepte amb un altre que n’exagera les qualitats. 

En conclusió podem dir que l'autor aprofita l'últim vers de cada estrofa per recordar el nom de la dama a qui estima, que en aquest cas és la ''Jana abrinada''. El gènere literari en què s'inclou el poema és la viadera "cançó de camí'' i aquest poema és important perquè és l'única viadera que es conserva d’aquest autor.

L'amor en els segles XI-XIII, rep el nom d'amor cortès i per tant és el tema bàsic de la poesia trobadoresca tal com es veu en aquest poema. El títol s'ha posat actualment, ja que en l'edat mitjana no es posaven títols als poemes.