Elogi dels diners

"Elogi dels diners" d'Anselm Turmeda

Per Emilio Morales

Diners de tort fan veritat,

i de jutge fan advocat;

savi fan tornar l’hom orat,

puix que d’ells haja.

Diners fan bé, diners fan mal,

diners fan l’home infernal

e fan-lo sant celestial,

segons que els usa.

Diners fan bregues e remors,

e vituperis e honors,

e fan cantar preïcadors:

Beati quorum.

Diners alegren los infants

e fan cantar los capellans

e los frares carmelitans

a les grans festes.

Diners, magres fan tornar gords,

e tornen lledesmes los bords,

si diràs “jas” a hòmens sords,

tantost se giren.

Diners tornen los malalts sans;

moros, jueus e crestians,

lleixant a Déu e tots los sants,

diners adoren.

Diners fan vull al món lo joc,

e fan honor a molt badoc;

a qui diu “no” fan-li dir “hoc”,

vejats miracle!

Diners, doncs, vulles aplegar.

Si els pots haver no els lleixs anar;

si molts n’hauràs poràs tornar

Papa de Roma.

Si vols haver bé o no dan

per advocat té sent “jo ha’n”.

Totes coses per ell se fan

en esta vida.

Anselm Turmeda (Mallorca 1352, Tunis 1423).

Ingressà a l'ordre franciscà i estudià a Lleida i Bolonya. Estant en aquesta ciutat, als 35 anys, travessà una crisi que el feu renegà del cristianisme, i es convertí a l'islamisme per influència d'un professor seu.

Els textos autobiogràfics on conta la motivació i la forma solemne d'entrar a l'islam tenen una certa brillantor literària, són plenes de reminiscències de conversions famoses de la literatura religiosa musulmana; Però la seva aportació a la literatura catalana mostra que mai no acabà de trencar els lligams que l'unien amb el món cristià.

Anselm Turmeda, és un clar exemple de la crisi espiritual que es vivia a la tardor de l'Edat Mitjana i que es reflecteix en la seua obra i que des d'un punt de vista satíric i moralista mostra a través de les seues tècniques medievals però deixant veure el pensament d'un home del Renaixement, per això es troba just a cavall de les dues èpoques. Aquest poema , com he dit, és una sàtira ja que segueix els corrents propis de l'època, la literatura satírica, racionalista i escèptica de l'Edat Mitjana. Turmeda critica, sobretot, el comportament cristià i la situació clerical, fet que va lligat amb la seua apostasia (recordem que es va convertir del cristianisme a l'islamisme) , element literari que es repeteix en tota la seua obra.

És probablement l'únic escriptor que ha escrit en àrab i en una llengua europea i que s'ha considerat un clàssic en les dues llengües. La seva personalitat religiosa fou prou ambigua perquè hom li atribuís una sèrie de llegendes sobre la seva tornada al cristianisme i el seu martiri a Tunis. És un exemple excepcional de l'ascetisme religiós de la baixa edat mitjana.

Aquest text esta escrit en una intenció didàctica, Prosa Moral . En aquell temps, la literatura catalana era religiosa i moral, per adreçar la gent dels pecats i el mal comportament.

Aquest poema, escrit per Anselm Turmeda l’any 1396, el trobem dins el Llibre de bons amonestaments ( que es una adaptació d’un llibre italià ). Es un conjuntes d’estrofes de rima fàcils i consells morals que tingué una gran difusió als PPCC ( que son els països catalans ) sota el nom de Fra Anselm. Va ser llibre de lectura a les escoles fins a mitjans del s. XIX tot i que tingué algunes dificultats amb la inquisició al 1582.

El tema és com influeixen els diners en la nostra vida.

Consta de 9 estrofes de 4 versos, de 8 síl·labes i 4 síl·labes.

Els tres primers versos de cada estrofa tenen rima consonant, el quart, és de rima lliure, a-a-a-b

És un poema d’art menor

formalment pidem observar els següents recursos:

Polisíndeton: Figura retòrica de construcció que consisteix en la repetició d'una o diverses conjuncions dins d'una mateixa frase o text per tal de donar més força al que s'expressa.

-N’hi ha una a la tercera estrofa ( i-i-i…)

Hipèrbaton: Figura retòrica de construcció que consisteix en l'alteració de l'ordre sintàctic que es considera habitual i lògic de les paraules d'una oració.

-Al primer vers, l’ordre lògic seria ‘’ diners fan de fals veritat, en comptes de diners del fals fan veritat, i el mateix en el que queda d’estrofa. El mateix cas a l’estrofa 5, el primer vers que seria ‘’ diners fan tornar plens als prims en comptes de diners als prims fan tornar plens’’. A la sisena, seria ‘’ moros, jueus i cristians adoren diners, deixant a Déu i tots els sants en comptes de moros, jueus i cristians, deixant a Déu i tots el sants, diners adoren’’.

Anàfora: Figura retòrica de construcció que consisteix en la repetició d'una o diverses paraules al començament d'una sèrie de versos o oracions.

-En el 1,2,3,4,5,6,7 vers. La paraula repetida és Diners.

Hipèrbole: Figura retòrica de pensament que consisteix a augmentar o disminuir de manera exagerada el que es diu.

-al vers 19, és una exageració que si parles a un sord es giri i et sentí. Com tampoc no és que sigui una medicina ( vers 21 ), per què té diners te més opcions de tenir la cura. Als últims dos versos de la vuitena estrofa, n’hi ha una quan diu que si tens molts diners seràs Papa de Roma, que vol dir que podràs arribar a ser una persona exageradament important.

Metonímia: Figura retòrica de pensament que consisteix a designar una cosa amb el nom d'una altra amb la qual hi ha una relació de contigüitat espacial, temporal o lògica.

-a la segona estrofa, en el segon vers. La tercera estrofa, els dos últims versos. Cinquena estrofa els tres primers versos.

Personificació: Figura retòrica de pensament que consisteix a atribuir als éssers inanimats característiques i qualitats pròpies dels éssers animats.

-N’he trobat als tres primers versos ( quan diu que ‘’llegir els tres primers versos ‘’, doncs els diners no ho poden fer sols. Es el mateix en els versos 5,6 i 7. En els versos 9 i 10 ‘’ llegir els dos primers versos ‘’ es la gent qui els fa, no els diners. També al vers 25, que seria el mateix cas que en els versos 9 i 10 es la gent.

Antítesi: Cosa o persona que té les qualitats oposades d'una altra o representa el contrari que una altra.

-Tot el poema podríem dir que en quasi totes les estrofes en trobem, la més destacada es potser la de la segona estrofa, gairebé tota ella n’és una. Aquest recurs semàntic no esta assenyalat per les anteriors raons. Marcat en negre ( tot el text ).

Com a conclusió, he de dir que Aquest text d'Anselm Turmeda, escrit a la baixa edat mitjana on tot girava entorn de Déu, ens vol ensenyar i demostrar, mitjançant exemples, com els diners ens poden fer canviar la vida. Està escrit d'una manera irònica i divertida, i molts dels exemples els podríem adaptar a la societat actual.

Els diners poden fer canviar la vida a la persona, poden ajudar-la o la poden perjudicar. Poden tornar boig al savi, a l'home bo el poden fer roí, crear lluites, produir alegria i festes i fins i tot poden tornar l'ésser humà en allò que vull, independentment de raça, religió i estatus. Si se'n tenen, no cal deixar-los anar perquè per ell i amb ell es fa de tot en esta vida.