LA BALANGUERA

LA BALANGUERA de Joan Alcover

La Balanguera és un poema que es recull en el llibre Cap al tard, de Joan Alcover. Joan Alcover va néixer a Mallorca l’any 1854 i va morir l’any 1926, va ser conegut per ser poeta, assagista i polític a les balears.

En l’àmbit de la poesia i els assajos defensava les tendències clàssiques i la pràctica d’una actitud moral dels romàntics. El llibre Cap al tard, al qual pertany el poema “La Balanguera” es veu reflectit els seus temes principals com són la vida com a drama, els temps destructor i la mort. En el seu poema ens dóna una visió idíl·lica del camp mallorquí, de la gent de l’època i el paisatge. El títol de balanguera ja ens fa referència a una dona que teix un futur millor pels joves. Ella és una filadora que va traient el fil de la nostra vida,hi ha un pas de la vida molt ràpid molta gent que ara riu, que viu feliç acabarà morint. Ella contínua tirant del fil, fent passar els dies, i la vida dels joves i els vells.

Llavors amb això podem donar a conèixer el tema del poema que és el pas de la vida i la mort. Podem dividir el poema en cinc estrofes. La primera part on presenta la balanguera que és la que fila el fil de les nostres vides. Una segona part on ens diu que ella coneix tot el nostre passat i futur. A la tercera ens transmet la rapidesa de la vida i l'arribada de la mort. Una quarta part és quan ella s'emociona al veure la seva pàtria i l’última part és quan ella mostra la seva esperança per el jovent i els infants.

A l’obra apareix un únic personatge que és la balanguera, aquell personatge com màgic que teixeix el nostre passat i futur i que ho sap tot.

Aquesta composició està formada per cinc estrofes de sis versos cadascuna i entre mig d’elles hi ha una tornada de dos versos :” La balanguera fila,fila/ la balanguera filarà”. Tots els versos són octosíl·labs amb una estructura mètrica de: 8a, 8b, 8a, 8b, 8c, 8c/ 8d, 8e, 8d, 8e, 8c, 8c

La rima és encadenada excepte els dos últims versos de cada estrofa i la tornada i és assonant.

Pel que fa els recursos literaris, podem parlar de metàfores, tot ells és una metàfora perquè ens relaciona la filadora amb la mort. (Va filant la nostra vida fins que s’acaba i arriba la mort). També altres poden ser quan ens diu que la balanguera treballa com una aranya i com una parca.

Un altre recurs que podem trobar és una anàfora en els versos 2 i 5 i en els 20 i 21; “ com una aranya../ com una parca..” i “ els que ara viuen../ els que a la plaça..”.

També podem trobar hipèrbatons com en el versos 11 i 12 o al 26: “i de la nova primavera/ sap on s’amaga la llavor” i “i de la pàtria la visió”. També hi ha paral·lelisme en els versos 37 i 38 : “de la infantessa qui s’enfila/ de la vellura qui se’n va”. I en aquest mateix lloc es pot observar una antítesi perquè la infantesa i vellesa són oposades.

Un últim recurs observa és una personificació perquè està donant qualitats humanes a la mort: “Com una parca bé cavil·la”. És pot observar un tòpic literari que és el “tempus fugit” és a dir, la fugacitat de la vida; es pot apreciar als versos 17, 18, 19 i 20.

En conclusió podem dir que Joan Alcover tracta amb aquest poema de manera subjectiva els seus pensaments, ja que ens dóna una visió personal a la cançó la balanguera.