CANSONETA LEU E PLANA

 

 

      CANSONETA LEU E PLANA

      Guillem de Berguedà      

  Marta del Valle 1r A

 

1.     Localització

·         GUILLEM DE BERGUEDÀ:

És un trobador del segle XII.  Ell i els seus pares eren vassalls del Comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

De la seva obra es dedueix que és un fidel seguidor de la poesia trobadoresca provençal on escrivia sobretot la cançó i el sirventès, els gèneres més utilitzats pels trobadors.

Va morir entre 1195 i 1196.

·         POESIA MEDIEVAL:

Guillem de Berguedà pertany a la poesia medieval del segle XII. En aquesta s’utilitzava una literatura popular de transmissió oral que difonien els joglars.

Més endavant aquesta literatura popular es va començar a plasmar en paper.

La primera lírica culta escrita en llengua vulgar és la poesia trobadoresca. Aquesta s’expressava en occità, tractava temes profans com l’amor cortès i era una poesia cortesana.

·         CANSONETA LEU E PLANA:

És de gènere trobadoresc. En concret és un sirventès, que és un atac d’un trobador a una altra persona. En aquest cas és un atac que fa Guillem de Berguedà a en Ponç de Mataplana, un noble que anomena “Mon Marquès” en el poema tot i que no té el títol.

El sirventès va ser escrit el 1172.

2.     Tema

El tema del sirventès són els trets que defineixen la cavalleria. Guillem de Berguedà ataca i ridiculitza en Ponç de Mataplana utilitzant els trets que defineixen la cavalleria.

3.     Estructura

Aquest poema és un sirventès que s’estructura en cinc cobles de cinc versos heptasíl·labs cadascuna amb dos versos de tornada. Són d’art menor i hi ha rimes masculines i femenines.

Relacionant l’estructura amb el tema, cada cobla ataca a un tret diferent:

- Primera cobla: en aquesta s’introdueix el poema i acusa a en Ponç de traïdor. Fa referència a l’honor.

- Segona cobla: en aquesta es riu d’ell ja que va perdre tres dents.

- Tercera cobla: en aquesta ridiculitza la seva força física. L’acusa de dèbil degut al fet que està obès i no te força.

- Quarta cobla: en aquesta li diu que és un lladre i un traïdor un altre cop. Fa referència a la valentia i a la lleialtat.

-  Cinquena cobla: denuncia la seva fama i la seva condició sexual ( perquè és homosexual).

4.     Anàlisi de la forma

En el poema podem identificar diversos recursos estilístics:

-          Epítet: és un adjectiu que subratlla una qualitat d’un substantiu.

“Cansonetaleu e plana,

leugereta, sense ufana”

-          Comparació : presentació d’un fet com a igual a un altre.

“El braç no us val una figa,

sembla un cabiró de biga”

-          Metàfora: identificació entre un element real i un imaginari.

“Tan farcit d’engany i obès”

-          Encavalcament: quan la frase acaba en el vers o hemistiqui següent.

“lleguereta, sense ufana

faré sobre Mon Marquès”

“no en sofriren les primeres

 I no s’hi coneix pas res.”

“caldiren fregues d’ortiga

que el nervi us deixessin tes.”

5.     Conclusió

Per concloure aquesta anàlisi del poema, podem observar que Guillem de Berguedà ha fet una mofa ridiculitzant el punt més fort d’un noble, els trets de ser cavaller. Per tant podem dir que Guillem volia desacreditar en Ponç de Mataplana.

El més sorprenent és que quan aquest va morir, Guillem va escriure un poema anomenat “canto plorant, ple de tristor” on el recorda de manera dolorosa, el lloa i reflexiona sobre el seu comportament tot demanant disculpes.