ELOGI DELS DINERS

"Elogi dels diners" d'Anselm Turmeda

Autor:

L'autor d'aquest poema va ser Anselm Turmeda, escriptor moralista del segle XIV.
Va néixer a l'any 1352 a Mallorca i va morir a Tunísia al 1430. Va estudiar a Lleida i a Bolonya una ciutat del nord d'Itàlia. Un dels seus professors va tindré una gran influencia en ell, tanta que li va fer canviar la seva religió a L'Islam a l’any 1387i es va marxar a Tunísia on va residir la resta de la seva vida, es va canviar el nom a Abd-Al·lah at-Tarjuman.

Encara que les autoritats cristianes no estiguessin d’acord. Es probablement l’únic escriptor que ha escrit en àrab i també en una llengua europea, encara que en àrab va ser un paper més secundari.

Forma:

El poema moralista està compost per 36 versos.
Consta de 9 estrofes, de quatre versos cadascuna.
El 3 primers versos són octosíl·labs amb rima consonant i masculins. En canvi l'últim vers és tetrasíl·lab, femení i amb una rima lliure.
Aquest poema pertany al “llibre de bons amonestament”. Escrit l'any 1397.

Tema:

El poema és una sàtira de les classes dominants del món cristià la qual explica com a causa dels diners les feien corruptes i enganyoses; parla del poder del diners a l'hora de fer canviar a les persones. Una manera de dir que els diners poden capgirar el món i qui en té pot fer i desfer al seu grat i fins i tot fer que les lleis no li afectin.

Poema:

Diners de tort fan veritat,

e de jutge fan advocat;

savi fan tornar l'hom orat,

pus que d'ells haja.

Diners fan bé, diners fan mal,

diners fan l'home infernal

e fan-lo sant celestial,

segons que els usa.

Diners fan bregues e remors,

e vituperis e honors,

e fan cantar preïcadors:

Beati quorum.

Diners alegren los infants

e fan cantar los capellans

e los frares carmelitans

a les grans festes.

Diners, magres fan tornar gords,

e tornen ledesmes los bords.

Si diràs "jas" a hòmens sords,

tantost se giren.

Diners tornen los malalts sans;

moros, jueus e cristians,

leixant a Déu e tots los sants,

diners adoren.

Diners fan vui al món lo joc,

e fan honor a molt badoc;

a qui diu "no" fan-li dir "hoc".

Vejats miracle!

Diners, doncs, vulles aplegar.

Si·ls pots haver no·ls lleixs anar;

si molts n'hauràs poràs tornar

papa de Roma.

Si vols haver bé e no dan

Per advocat té sent “Jo-ha’n”

Totes coses per ell se fan

en esta vida.

Polisíndeton: consisteix en la repetició de nexes, en aquest cas es repeteix la E en molts casos. Personificació: Consisteix en atribuir propietats humanes a sers inanimats

Podríem interpretar que l'objectiu d'aquestes personificacions al poema són amb el fi de dir que els diners tenen el poder de fer canviar dràsticament les coses.

Anàfora: Repetició de una o més paraules a principi de vers, en aquest cas diners ja que es repeteix a molts dels versos. (Totes les paraules diners a principi de vers).

Podríem interpretar que dona una sonoritat major i més ritmes a les estrofes.

Hipèrbole: Consisteix en una exageració més enllà del versemblant.

Al poema s'utilitza amb la intenció de engrandir el poder dels diners.

VOCABULARI

Tort: injustícia, mentida

Orat: beneït.

Haja: tenir.

Vituperi: ofenses, insults.

Beati quòrum: fer dir a una persona el que vols sentir.

Frares: clergue.

Ledesma: legítims

Bregues: baralles.

Remors: soroll d’una multitud.

Tantost: tot seguit

Magre: prim

Leixant: deixant

Gords: grossos

Bords: bastards.

Vull: avui

Hoc: si

Jas: té

Dan: mal

Leixant: deixant.

Badoc: que bada.

Conclusió:

Encara que fa més de 6 segles que aquest poema va ser escrit, a vull dia els diners també segueixen influint de una manera molt contundent.

Àngel Cid