Lo
pi de Formentor
MIQUEL COSTA I LOBERA
INTRODUCCIÓ
Miquel
Costa i Llobera (Escriptor i eclesiàstic), va néixer en 1854 a
Pollença i va morir a Ciutat de Mallorca en 1922. Miquel costa va
ser un poeta mallorquí. Influït pel romanticisme. Lo pi de
Formentor (1875) queda concretat en el volum Poesies (1885). Aquest
autor està situat, entre el modernisme i el noucentisme. El poema va
ser escrit sota la influència del Romanticisme europeu i la
Renaixença catalana. Miquel Costa i Llobera està dins de l'(escola
mallorquina). El que nosaltres coneixem per escola mallorquina, és
que aquesta actua com a frontera. Aquest és el nom que es va donar
als poetes mallorquins de la primera meitat del segle XX i dels
primers anys de postguerra, les característiques principals seria
l'arrel clàssica, i el rigor acadèmic de la forma, temàtica i el
to expressiu, aquestes dos fan que s'acosti al noucentisme.
Aquest
va ser el poema més conegut de Miquel, el qual ha estat inspirat per
les visions feréstegues dels pins arrelats en els penya-segats de la
península de Formentor i consta per dues versions conegudes. L'arbre
és el motiu triat pel poeta, és una imatge que comunica bellesa amb
una clara ressonància clàssica. Per a Miquel Costa i Llobera el pi
es converteix en una presència humanitzada que proclama un missatge
d'afirmació vital i crida espiritual. El poema el podem dividir en
dues parts, a la primera, el poeta ens introdueix un pi que és capaç
de superar qualsevol obstacle "l lluita amb les ventades que
atupen la ribera, com un gegant guerrer"(vers 4 i 5), amb
declaració d'amor i admiració, que el poeta té per l'arbre "Mon
cor estima un arbre!"(vers 1). La segona part, l'autor el que fa
és donar-li vida a aquest arbre amb recursos com la personificació
(versos 14-15), també fa referència a la seva inclinació religiosa
quan diu '' del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta"(vers
16) on es refereix que l'arbre no té cap vici.
MÈTRICA
I RECURSOS LITERARIS
La
forma del poema consta de vuit estrofes de quatre versos alexandrins
on podem observar dos hemistiquis de 6 síl·labes separats per una
cesura i un cinquè hexasíl·lab d'art menor, amb una rima consonant
que segueix l'esquema: 12A/12B/12A/12A/6b
En
el poema podem identificar diferents recursos LITERÀRIS com per
exemple:
personificació:
"i lluita amb les ventades que atupen la ribera"(vers 4),
"no canta per ses branques l'aucell que encativam" (vers
12), "el crit sublim escolta de l'àguila marina"( vers
13), "o del voltor qui passa sent l'ala gegantina"(vers 14)
utilitzat per atribuir qualitats humanes a éssers no animats.
Hipèrbaton:"conserva
de ses fulles l'eterna primavera"(vers 3) consisteix a alterar
l'ordre dels mots habitual.
Comparació:"
com un gegant gerrer"(vers 5), "i arrela dins l'altura com
l'arbre dels penyals"( vers 37), "com au dels
temporals"(vers 40).
Asíndeton:"
per font la immensa mar"(vers 10) per donar sensació de
rapidesa.
metàfora
"Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta" ( vers 16)
Es basa en la identificació de dos termes, un de real i un que
apareix al text. Aquesta identificació es basa en característiques
comunes.
Al·literació
: "revincla per les roques sa poderosa rel"( vers 17)
consisteix a repetir un so per crear un efecte determinat.
Polisíndeton"
té pluges i rosades i vents i llum ardenta" (vers 18)" i
alimentar-se i viure de cel i de llum pura..."(vers 34).
Podem dir que la figura retòrica més utilitzada per Miquel Costa i Llobera és la personificació perquè l'autor en tot moment està donant-li vida a l'arbre. Li atribueix trets que podríem trobar en una persona, com si es tractés d'un guerrer. A més, està ple de força i d'ímpetu, cosa que fa evident el sentiment d'amor i admiració del poeta envers el magnífic pi.
Podem dir que la figura retòrica més utilitzada per Miquel Costa i Llobera és la personificació perquè l'autor en tot moment està donant-li vida a l'arbre. Li atribueix trets que podríem trobar en una persona, com si es tractés d'un guerrer. A més, està ple de força i d'ímpetu, cosa que fa evident el sentiment d'amor i admiració del poeta envers el magnífic pi.
CONCLUSIÓ
En
conclusió podem dir que Miquel ens expressa un sentiment, aquest
sentiment va cap a un arbre que ell coneix molt bé que és emblema
de "vellesa"(vers 1), "poder"(vers 2) i;"verdor"
(vers 2), aquest arbre és un pi, Miquel ens vol transmetre els
valors de superació, fortalesa humana i religiosa. Aquesta projecció
del jo en una categoria natural és definitiva per entendre tot el
que planteja l'autor, la verticalitat de l'arbre és la verticalitat
de l'home, les arrels plantades a terra són la contingència de
l'arbre i l'home. Això ho podem deduir en els versos: (vers 4)"i
lluita amb les ventades que atupen la ribera " (vers 5)"
com un gegant gerrer".
GLOSSA
a
lloure: en llibertat.
penyora:
cosa que es posa en garantia de compliment d'un deure o obligació.
voltor:
ocell carronyaire.
fontanella:
petita font.
encativam:
posar en una gàbia.
ungir: fregar amb oli.
Jhostyn Mero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada