La Balada de La Garsa i L’Esmerla
Joan Roís de Corella
________________________________________________________________________
Joan Roís de Corella, nascut a Gandia, és un dels
autors més importants del segle d’Or i va tenir una íntima
relació amb el poeta Ausiàs March.
Corella és considerat el màxim representant de
l’humanisme renaixentista als Països Catalans.
Els gèneres que
ell tractava eren la
literatura religiosa i doctrinal, però en aquest poema trobem una
temàtica amorosa influenciada per la poesia trobadoresca i l’amor
cortès.
Per tant, el tema és l'angoixa
i el patiment de l’enamorat, ja que la persona estimada es mostra
indiferent davant del seu amor.
Respecte a
l’estructura, aquest poema està organitzat en dues parts.
En primer lloc ens
presenta als protagonistes, aquests
són la garsa i l’esmerla, dos ocells. Els
protagonistes establiran
un diàleg amorós que representaren l’enamorat i l’estimada.
En la segona part es presenta una cançó (que és la
balada) que expressa els sentiments de dolor que sent l’enamorat
pel fet de ser rebutjat, per tan és tracta de la declaració
amorosa.
Analitzant la mètrica, veiem que els deu primers
versos, són decasíl·labs amb rima consonant i creu-creuada, a més
consta de dos versos aparellats.
A la segona part tenim, en canvi, catorze versos de vint
i quatre síl·labes.
Veient ara els recursos estilístics, observem que en
els dos primers versos hi ha un asíndeton perquè es suprimeix la
conjunció davant de “penatge blanc”.
En l’estrofa següent es veu com l’autor vol
destacar la bellesa o l’aspecte físic del personatges amb paraules
com: “peus”, “ull”, “celles”, “penatge”, “il·lustre”,
entre d’altres.
En general, en la primera i la tercera estrofa trobem
metàfores que fan referència a l’amor com si fos una malaltia,
amb expressions com “mal” o “guarir”.
Finalment, com a conclusió, he de dir que l’autor
expressa molt bé l’amor cortès mitjançant el gènere de la
balada per tal d’explicar una història d’amor.
Stefany Barberán Vera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada